close
Vés al contingut

Maria Dolors Orriols i Monset

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Dolors Orriols i Monset
Imatge
Retrat Maria Dolors Orriols (fotografia procedent del Fons M. Dolors Orriols dipositat a la UVic-UCC)
Biografia
Naixement25 gener 1914 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAntoni Lloret i Orriols Modifica el valor a Wikidata

Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 25 de gener de 1914 – Barcelona, 23 d'agost de 2008) fou una escriptora catalana.[1][2]

Va iniciar la seva trajectòria literària l'any 1949 com a contista amb Cavalcades, un recull de set narracions que tenen els cavalls com a protagonistes,[3] i a partir dels cinquanta va escriure novel·les com Retorn a la vall (1950), Reflexos (1951), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l'aigua (1984), Molts dies i una sola nit o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients, publicada per Adesiara Editorial l'any 2022.[4] Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada per primer cop l'any 1990,[5] és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país.

El 1960 va participar activament en la creació del primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona i en fou la primera sots-directora. Membre fundadora del Club de Divulgació Literària, fou la principal editora de la revista cultural en català Aplec, frustrada per les autoritats franquistes. Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'any 2003 va publicar Escampar la boira, una obra de caràcter autobiogràfic. Traduí del francès, amb Alberta Font, la novel·la El món fantàstic de Ti Jean L'horizon, de l'escriptora antillana Simone Schwartz-Bart.[6][7]

Morí el 23 d'agost de 2008 a Barcelona a l'edat de 94 anys.[8][9] L'any 2018, el seu fill, Antoni Lloret i Orriols, en condició d'hereu, va cedir a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, un fons documental procedent de l'activitat de l'escriptora (actualment en procés de tractament).[10][11]

Premis i reconeixements

[modifica]

Al 1949 obtingué el Premi Concepció Rabell, als Jocs Florals de Montevideo, amb Cavalcades.[3][12]

Al 1964 guanyà el Premi Josep Trueta, de Londres, amb Reflexos, una obra de 1951.[12][13]

Al 1969 obtingué el Premi Extraodinari de Novel·la Ramon Turró, a París, per la seva novel·la El riu i els inconscients.[13]

Fou declarada vigatana Il·lustre per l'Ajuntament de Vic, el 25 de gener de 2022, data en què es commemoraven 107 anys del seu naixement. És la tercera dona reconeguda amb aquesta distinció.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Maria Dolors Orriols i Monset | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 juny 2023].
  2. ↑ «Biografia Maria Dolors Orriols | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 13 juny 2023].
  3. 1 2 «Cavalcades | Viena Editorial». [Consulta: 19 setembre 2025].
  4. ↑ Orriols, Maria Dolors. Edició i introducció a cura de Montserrat Bacardí. El riu i els inconscients. Martorell: Adesiara editorial, 2022, p. 424. ISBN 978-84-16948-85-7.
  5. ↑ Orriols, Maria D. El riu i els inconscients. Barcelona: Columna, 1990, p. 245. ISBN 8478091408.
  6. ↑ Diccionari de la traducció catalana.
  7. ↑ «Maria Dolors Orriols i Monset». VISAT. [Consulta: 19 setembre 2025].
  8. ↑ «Mor l'escriptora Maria Dolors Orriols». Avui.cat, 24-08-2008. [Consulta: 25 agost 2008].
  9. ↑ «Es mor l'escriptora vigatana Dolors Orriols». Vilaweb, 25-08-2008. [Consulta: 25 agost 2008].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «La UVic acull el fons documental de l'escriptora M. Dolors Orriols». Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 23-02-2018. [Consulta: 20 gener 2022].
  11. ↑ «Fons M. Dolors Orriols». Biblioteca UVic-UCC. [Consulta: 17 gener 2021].
  12. 1 2 Real, Neus. «Les narradores catalanes del segle XX: una narrativa per a un nou segle». A: Nadala. Escriptores. De Caterina Albert als nostres dies. Fundació Carulla, 2005, p. 75.
  13. 1 2 «Maria Dolors Orriols». LletrA. [Consulta: setembre 2025].
  14. ↑ «L’Ajuntament de Vic reconeixerà Maria Dolors Orriols i Monset com a vigatana il·lustre». Ajuntament de Vic, 13-07-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 17 gener 2022].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Dolors_Orriols_i_Monset&oldid=37954124»