Moro (Filipines)
| Tipus | nació i gentilici  |
|---|---|
| Epònim | moro |
█ Extensió històrica
Moros de les Filipines és la denominació dels membres musulmans del sud-oest de les Filipines que viuen a les illes de l'Arxipèlag de Sulu, al sud de Palawan i en Mindanao. Són coneguts també com a bangsamoros perquè denominen a la seva terra Bangsamoro; l'idioma que parlen es coneix també com a "moro", encara que fan servir vocables i dialectes derivats del tagalo i de les llengües indonèsies. Representen d'un 5 a un 10% de la població total filipina. Una part viu a la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà. En 1968, després de la massacre de Jabidah[1] les tensions amb el govern van escalar fins a produir-se una insurgència[2] i diferents grups es van organitzar per assolir la independència, encapçalats pels seus soldans i nobles.
Els moros de les Filipines tenen ascendència mixta resultat d'un mestissatge entre malais, amb àrabs, xinesos i, en menor mesura, hispans. Es dediquen a l'agricultura, la pesca i la fabricació de teles, encara que en temps passats van ser famosos els pirates moros. Els moros es van convertir a l'islam durant els segles XV i XVI; la poligàmia encara es practica, aprovada per la religió que professen, i el govern local d'aquesta comunitat és d'estil patriarcal i està encapçalat per un cap denominat sultà.
Els musulmans de les Filipines (especialment els que viuen fora de la regió autònoma) utilitzen una bandera ètnica formada per 19 franges horitzontals alternades en verd i blanc, i al centre un rectangle verd amb una mitja lluna, un estel i una espasa en blanc.
Subgrups ètnics
[modifica]Existeixen els següents tretze subgrups ètnics pertanyents a la branca dels moros: Tausug, Maguindanao, Maranao, Yakan, Iranun, Kalagan, Sangil, Sama, Jama mapun, Kalibugan, Badjao, Molbog i Palawani
Organitzacions
[modifica]Les principals organitzacions que han representat o representen als moros són: El Moviment d'Independència de Mindanao, el Bangsa Moro Liberation Organization, el Front d'Alliberament Nacional Moro i Exèrcit del Poble Moro, el Organització Revolucionària dels Moros, el Organització de Resistència i Alliberament dels Moros i Abu Sayyaf[3]
Conflicte moro
[modifica]Al segle XIV, mariners, comerciants i estudiosos musulmans d'Indonèsia i altres nacions veïnes van arribar a les Illes Filipines, en gran part paganes, i van |estendre l'Islam]] a Mindanao i Luzon. En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernão de Magalhães va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol,[4] Després de la conquesta de les Filipines duta a terme per Miguel López de Legazpi el 1565, va ser creada per una Reial Cèdula del Rei Felip II, de l'1 de juny de 1574, la Governació i Capitania General de les Filipines dependent del Virregnat de Nova Espanya. Els nous ocupants van impedir la major expansió de l'islam i els líders musulmans es van resistir als espanyols i després als americans i japonesos, i quan les Filipines van obtenir la seva independència el 1946, van continuar la seva lluita contra l'estat filipí per obtenir la seva independència.[5]
El maig de 1968, després de la massacre de Jabidah,[6] es va fundar el Moviment Musulmà per la Independència (MIM). En 1969, Malàisia va començar entrenar i armar als musulmans filipins, però el MIM, molt pressionat pel govern, mai va obtenir suport popular entre els moros i el 1970 va acordar dissoldre's després de reunir-se amb l'aleshores president Ferdinand Marcos.[7] Després, les elits moros i líders estudiantils que estudiaven a la Universitat de les Filipines, Egipte i al Pròxim Orient, que intentaven crear una nació musulmana independent al sud de les Filipines van establir una segona organització, l'Organització d'Alliberament de Bangsa Moro (BMLO), que aviat va implosionar per conflictes generacionals entre els seus membres. L'octubre de 1972, els líders de la generació més jove, que consideraven antiquats i corruptes als majors, van fundar oficialment el Front d'Alliberament Nacional Moro (MNLF) a Pulau Pangkor, Malàisia. Nur Misuari, un dels primers líders estudiantils del moviment, es va convertir en el primer president de l'MNLF[8] i Abulkhayr Alonto com a vicepresident. El primer comitè provincial es va establir a Cotabato sota la direcció de Hashim Salamat.
El 21 de setembre de 1972 el president Ferdinand Marcos va imposar la llei marcial establint una forta dictadura[9]
El 1976, després del fracàs de les negociacions de Trípoli, Hashim Salamat es va separar del MNLF en i va formar el MNLF-Comitè Central (MNLF-CC), va rebutjar dirigir el govern provisional autònom, i el president Ferdinand Marcos va nomenar un govern provisori que va organitzar el referèndum boicotejat pels partits moros.
El 1984 el MNLF-CC va agafar formalment el nom de Front Islamic d'Alliberament Moro (MILF), i a mesura que continuaven les negociacions del MNLF amb el govern i el MILF mantenia les operacions armades contra el govern i els seus aliats al sud, el nombre de membres del MNLF descendia i el MILF va superar ràpidament al seu rival laic-nacionalista en poder de foc i de base suport.[10] El 1986 el MNLF-Reformista es va diluir en el Moviment Democràtic i Popular de Mindanao.
El 1996 es arribar a la pau amb el MNLF i es va establir el Southern Philippines Council for Peace and Development (SPCPD), òrgan del que la direcció va quedar en mans del MNLF. Els acords de pau establien la regió autònoma sobre tretze províncies després d'un referèndum i la integració de 7500 dels seus soldats a l'exèrcit, però el MILF no va acceptar els acords i va anunciar que es mantindria en guerra.[11]
L'administració de Benigno Aquino va reprendre les negociacions el febrer de 2011, després que els rebels anunciessin que ja no buscaven la secessió de les Filipines, el 15 d'octubre de 2012, el govern de les Filipines va signar l'Acord marc sobre Bangsamoro, que proposava establir el Bangsamoro per substituir la regió autònoma al Mindanao musulmà, i el 24 de gener de 2014, la negociadora en cap del govern filipí, Miriam Coronel Ferer, i el negociador en cap del MILF, Mohagher Iqbal, van signar l'acord de pau a Kuala Lumpur, ratificat en 15 d'octubre a Manila pel president de les Filipines Benigno Aquino, del president de la MILF Ahod Balawag Ebrahim, amb el testimoni del primer ministre de Malàisia, Najib Razak.[12]
El 26 de juliol de 2018 el govern de les Filipines encapçalat per Rodrigo Duterte va establir la Llei Orgànica de Bangsamoro va abolir la Regió Autònoma del Mindanao musulmà (ARMM) i va preveure l'estructura bàsica de govern de Bangsamoro, seguint els acords establerts a l'Acord global sobre l'acord de pau de Bangsamoro signat entre el govern de Filipines i el Front Islàmic d'Alliberament Moro el 2014.[13]
Referèndum de 2019
[modifica]La llei per la que es crea una nova regió autònoma musulmana al sud de les Filipines es va ratificar en un referèndum el 21 de gener i el 6 de febrer de 2019, el president de les Filipines, Rodrigo Duterte, va nomenar Ahod Balawag Ebrahim com a ministre en cap per administrar l'Autoritat de Transició de Bangsamoro fins al juny de 2022, quan el s'espera que s'acabi el procés de normalització.[14]
Referències
[modifica]- ↑ T. J. S. George. Revolt in Mindanao: The Rise of Islam in Philippine Politics. Oxford University Press, 1980. ISBN 978-0-19-580429-4.
- ↑ Gross, Max L.. A Muslim Archipelago: Islam and Politics in Southeast Asia, 2007. ISBN 9781932946192.
- ↑ «How Abu Sayyaf makes a business of beheadings as Islamist terror gang releases 'final message' hostage video». The Telegraph, 23-05-2016.
- ↑ Zaide, Gregorio F.; Zaide, Sonia M. Philippine History and Government (en anglès). 6a edició. All-Nations Publishing Company, 2004.
- ↑ Banlaoi, Rommel C. «Maritime terrorism in Southeast Asia» (en anglès). Naval War College Review, 58, 4, Autumn 2005, p. 67-68 [Consulta: 22 novembre 2025].
- ↑ George, T. J. S.. Revolt in Mindanao: The Rise of Islam in Philippine Politics (en anglès). Oxford University Press, 1980. ISBN 978-0-19-580429-4.
- ↑ McKenna, Thomas M. Muslim Rulers and Rebels: Everyday Politics and Armed Separatism in the Southern Philippines (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1998.
- ↑ Bale, Jeffrey M. «The Abu Sayyaf Group in its Philippine and International Contexts» (en anglès). Middlebury Institute of International Studies at Monterey.
- ↑ «Choques entre policías y manifestantes Manila por el 52 aniversario de la Ley Marcial» (en castellà). ABC, 21-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ Galsim, Miguel «Legitimacy, Syncretism, and Bangsamoro Jihad: Discourses of Struggle and Community within the Moro Islamic Liberation Front» (en anglès). International Journal of Islam in Asia, 2, 2021, p. 23 [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ «CHRONOLOGY-Key events in Philippine talks with Muslim rebels» (en anglès). Reuters, 03-09-2008. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ Ambrós, Isidre. «Filipinas y el Frente Moro ratifican un acuerdo de paz tras 40 años de conflictos» (en castellà). La Vanguardia, 15-10-2012. [Consulta: 30 agost 2021].
- ↑ «FAQs about the Bangsamoro Basic Law» (en anglès). GMA News, 10-09-2014.
- ↑ Ul Khaliq, Riyaz. «Bangsamoro peace process 'fundamentally' on track» (en anglès). Anadolu Agency, 14-12-2020. [Consulta: 30 agost 2021].
Enllaços externs
[modifica]
