Crisi econòmica
Una crisi econòmica és una degradació sobtada i brusca de l'activitat econòmica i de les perspectives econòmiques. Porta cap a un període d'alentiment econòmic o, encara més greu, a una recessió econòmica. Karl Marx va ser l'autor del concepte de crisi econòmica com una part important de la teoria marxista, referint-se a la brusca transició cap a una recessió.
Una crisi financera pot ser una crisi bancària o crisi de divises. Es fa servir com una part de la política econòmica marxista, normalment amb la formulació específica de crisi del capitalisme. Es refereix a un període en el qual la reproducció normal d'un procés econòmic a través del temps sofreix un daltabaix temporal. Aquest període de crisi encoratja i intensifica la lluita de classes o el canvi social — o el revival d'un més habitual procés d'acumulació.
Una crisi així comporta sovint (però no sistemàticament) una caiguda sostinguda dels valors borsaris. Té repercussions sobre el nivell dels sous, provoca les fallides i incrementa les tensions socials, també les naturals. Una crisi econòmica pot ser provocada, entre d'altres per la política monetària, una crisi financera, grans canvis en el context polític (guerra, revolució) o la política econòmica, una restricció del crèdit, una pujada de preu de primeres matèries essencials com per exemple el petroli i sovint per un moviment gregari de pànic.
Teoria econòmica de les crisis
[modifica]La teoria dels cicles econòmics considera que les crisis econòmiques són esdeveniments recurrents de la història econòmica. Aquest punt de vista no és compartit per tothom. Basant-se en l'observació de les depressions econòmiques que havien afectat periòdicament l'economia europea després de 1825, Karl Marx descriví la crisi com un dispositiu històricament inevitable. Segons Marx, aquestes crisis eren «crisis de sobreproducció».
Per l'escola austríaca d'economia, les crisis són essencialment degudes a l'acumulació de defectes d'ajustament de l'aparell de producció a la demanda real. En tractar d'impulsar o de retardar aquests ajustaments mitjançant la legislació o la creació de moneda, l'Estat no fa més que acumular els problemes que, tard o d'hora, desembocaran en una crisi, que podria haver estat evitada, o almenys ésser menys greu, deixant que els ajustaments es produeixen progressivament. La paraula crisi fa referència directa al concepte de cicle. La teoria del cicle més coneguda d'aquesta escola és la de Hayek (Cicle de Hayek), lligada a la taxa d'interès.
La teoria marxista ha vist en el liberalisme un sistema generador de crisi en si mateix, essencialment a causa dels conflictes d'interessos entre patrons i obrers, que és el que s'anomena en termes polítics, la «lluita de classes», concepció fonamental entre els partits polítics d'esquerra.
A la inversa, els economistes liberals veien en el sistema, la possibilitat d'autoregular-se. Adam Smith, al segle xviii, n'és de fet l'ardent defensor i partidari (ell esmenta la intervenció de la «mà invisible del mercat»).
La majoria dels economistes contemporanis estimen que cal regular determinats mercats. Aquest paper regulador és tornat a l'Estat, que ha d'efectuar mesures governamentals, especialment d'incitació (subvencions o desgravaments fiscals) i de taxes suplementàries (per exemple una taxa sobre el carboni o l'emissió de CO₂ a l'atmosfera)
El Keynesianisme estima que l'Estat ha d'intervenir per rellançar l'economia durant els períodes de crisi.
La concepció de crisi econòmica ha permès també posar en evidència el fet següent: l'economia depèn molt de fenòmens d'anticipació, és a dir, en gran part, de la confiança que els individus puguin tenir en l'economia i en el futur. Al contrari, la perspectiva de períodes problemàtics o d'anticipacions negatives pot provocar una crisi econòmica o accelerar-ne els efectes.
Efectes i desenvolupament
[modifica]La noció de crisi econòmica es reverteix amb característiques multiformes. Pot concernir a un o més sectors de l'economia o, per extensió, la seva integritat per «efecte de contagi».
Per un sector concret
[modifica]El marasme respecte a un sector pot resultar d'una sobreinversió en el sector i d'una bombolla especulativa que reposa sobre les males reglamentacions o de les anticipacions d'alça dels preus. Per exemple, periòdicament, pot desenvolupar-se una bombolla immobiliària. Una crisi pot també afectar el sector de les matèries primeres (petroli, metalls i minerals, productes alimentaris).
Repercussions sobre l'activitat econòmica global
[modifica]Les crisis immobiliàries tenen conseqüències bastant importants perquè molts canals faciliten les repercussions sobre l'activitat econòmica total. Del fet de la financerització dels països desenvolupats, una crisi del sector financer pot tenir repercussions fortes sobre la resta de l'economia, via els canals de crèdit.
Crisi de 2008
[modifica]Gairebé tots els països del món coneixen a partir del principi de 2008 una crisi econòmica, provocada per la conjunció de diversos factors: la crisi financera de 2007-2009, la fi d'una fase de cinc anys de forta creixença mundial provocada per un excedent de liquiditat, en particular del dòlar, la pujada dels preus de les matèries primeres, en particular el petroli i els productes agrícoles. Els Estats Units entren en recessió econòmica des de desembre 2007,[1] també entren en recessió diversos països europeus durant 2008 i la zona euro en el seu conjunt. La crisi financera de 2008 que ha seguit a la fallida de Lehman Brothers ha provocat una forta pèrdua de confiança que ha agreujat la situació.[2]
Recessió per la pandèmia de COVID-19
[modifica]Amb la pandèmia de COVID-19 va sorgir la pitjor crisi econòmica mundial des de la Gran Depressió. Els mercats borsaris van col·lapsar a principi de 2020,[3] l'atur es va disparar en les principals economies i l'activitat econòmica es va reduir significativament. Davant d'aquest escenari, els Bancs Centrals van reaccionar abaixant les taxes d'interès i duent a terme operacions en el mercat obert, buscant augmentar la liquiditat, i en 2021 a major part de les economies mundials van començar a patir un augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis,[4] un augment en la pobresa a escala mundial i massives manifestacions en alguns països.[5]
Llista de les principals crisis econòmiques des de 1890
[modifica]En la taula següent es relacionen les principals crisis econòmiques que han marcat l’economia mundial entre 1890 i 2025.[6][7][8][9][10]
| Crisi | Anys | Països més afectats | Causes | Efectes |
|---|---|---|---|---|
| Crisi del Banc Baring | 1890 | Regne Unit, Argentina | Endeutament excessiu de l’Argentina, especulació i pèrdua de confiança financera a Londres. | Primer gran rescat internacional; consolidació del paper del Banc d’Anglaterra com a prestador d’última instància. |
| Pànic de 1893 | 1893–1897 | EUA, Canadà | Col·lapse de companyies ferroviàries, caiguda del preu de la plata i fallides bancàries en cadena. | Recessió profunda, atur massiu i auge del moviment populista; debat sobre l’abandonament del patró or. |
| Crisi financera de 1907 o Pànic de 1907 | 1907–1908 | EUA | Especulació borsària, falta de regulació i pànic bancari per manca de liquiditat. | Va portar a la creació de la Reserva Federal (1913) per estabilitzar el sistema financer. |
| Hiperinflació alemanya | 1919–1923 | Alemanya | Reparacions de guerra, impressió massiva de diners i pèrdua de confiança en el marc alemany. | Destrucció de l’estalvi, polarització social i ascens del nacionalisme. |
| Gran Depressió | 1929–1939 | EUA, Europa, món industrialitzat | Crac del 1929, sobreproducció, contracció del crèdit i caiguda del comerç mundial. | Desocupació massiva, polítiques proteccionistes i transformació de l’economia amb el New Deal i el keynesianisme. |
| Primera crisi del petroli | 1973–1975 | EUA, Europa, Japó | Embargament de l'OPEP arran de la guerra del Yom Kippur i pujada del preu del cru. | Inflació generalitzada, fi del creixement sostingut post-bèl·lic i inici de l'estagflació. |
| Segona crisi del petroli | 1979–1981 | Món industrialitzat | Revolució iraniana i guerra Iran-Iraq; nova escalada del preu del petroli. | Estagflació i augment dels tipus d’interès; gir neoliberal (Thatcher, Reagan). |
| Crisi del deute llatinoamericà | 1982–1989 | Mèxic, Brasil, Argentina, Xile | Endeutament extern massiu i pujada dels tipus d’interès als EUA. | Recessió regional, programes d’ajust estructural del FMI i augment de la desigualtat. |
| Crac borsari del Dilluns Negre | 1987 | EUA, Europa | Venda automatitzada per ordinadors, excés d’especulació i por al sobrevalor de les accions. | Caiguda del Dow Jones (-22% en un dia) però sense recessió global; reforma de la regulació borsària. |
| Crisi asiàtica | 1997–1998 | Sud-est asiàtic, Corea del Sud, Indonèsia | Deute privat en dòlars, bombolla immobiliària i fuga de capitals. | Forta recessió, devaluacions i intervenció del FMI; creixement posterior més prudent. |
| Crisi russa | 1998 | Rússia | Caiguda del preu del petroli i deute públic; impagament de bons sobirans. | Devaluació del ruble, col·lapse financer i inestabilitat política. |
| Bombolla de les «puntcom» | 2000–2001 | EUA, Europa | Bombolla tecnològica a Internet i sobrevaloració d’empreses sense beneficis. | Caiguda del Nasdaq i fallida de moltes start-ups; ajust del sector tecnològic. |
| Crisi financera global | 2008–2009 | EUA, Europa, món | Bombolla immobiliària, actius tòxics i excés de risc bancari. | Recessió mundial, rescats públics, atur massiu i reformes reguladores (Basilea III). |
| Crisi del deute europeu o Crisi de l'Euro | 2010–2014 | Grècia, Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda | Endeutament públic, falles estructurals de l’eurozona i manca de mecanismes fiscals comuns. | Retallades, austeritat, augment de la desigualtat i tensions polítiques dins la UE. |
| Crisi de la COVID-19 | 2020–2021 | Global | Confinaments, interrupció de cadenes de subministrament i col·lapse de sectors de serveis. | Caiguda històrica del PIB mundial, expansió del deute públic i digitalització accelerada. |
| Crisi energètica i inflacionària post-COVID | 2022–2023 | Europa, EUA | Guerra d’Ucraïna, escassetat energètica i xoc d’oferta global. | Alça preus de l'enèrgia, inflació. |
Notes i referències
[modifica]- ↑ les critères Arxivat 2017-01-27 a Wayback Machine. delNBER
- ↑ vegeu l'article de Frédéric Lemaître, "Davos face à la mondialisation fragile et à une "crise parfaite", Le Monde du 3/02/09
« En les setmanes que seguiren a la fallida de la banca Lehman Brothers el 15 de setembre de 2008 va passar quelcom mai vist : de les multinacionals occidentals als obrers xinesos, la totalitat dels agents econòmics van perdre la confiança i van reduir al mínim les seves despeses » - ↑ Graeme Wearden, Jasper Jolly. «Wall Street and FTSE 100 plunge on worst day since 1987» (en anglès). The Guardian, 12-03-2020. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ «La inflación se duplicó entre marzo de 2021 y marzo de 2022» (en castellà). Ilostat, 10-05-2022. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ «El món el 2022: un any marcat pel malestar social, la persistència de la Covid i la recuperació "condicionada"». Diari de Barcelona, 01-01-2022. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ Eichengreen, Barry. Globalizing Capital. Princeton University Press, 2009. ISBN 978-1-4008-2881-4.
- ↑ Requeijo, Jaime. Economia Mundial (en castellà). 2015. McGraw-Hill.
- ↑ Requeijo, Jaime. Odisea 2050 (en castellà). 2011. Desuto.
- ↑ Athanassiou, Phoebus; Vouldis, Angelos T. The European sovereign debt crisis: breaking the vicious circle between sovereigns and banks. Abingdon, Oxon New York, NY: Routledge, 2022. ISBN 978-1-032-03055-5.
- ↑ Berger, Allen N.; Karakaplan, Mustafa U.; Roman, Raluca A. The Economic and Financial Impacts of the COVID-19 Crisis Around the World: Expect the Unexpected. London San Diego, CA: Academic Press, an imprint of Elsevier, 2024. ISBN 978-0-443-19162-6.
Bibliografia
[modifica]
- Note de Conjoncture de L'INSEE décembre 2008
- Bruegel (think tank). «Estimating the size off the stimulus package for 2009», 12-12-2008. Arxivat de l'original el 2009-01-19. [Consulta: 24 gener 2021].
