Fals color
 |
Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
|
El fals color és la denominació que reben una sèrie de tècniques utilitzades en les tecnologies d'imatge (en astronomia, en imatges de satèl·lit, en imatges mèdiques, exploració o mineria), ja sigui aprofitant per posar en relleu petites variacions corresponents a diferents tons de gris o bé processant senyals amb l'assignació de determinats colors en funció del seu valor.
Aquestes tècniques esmentades anteriorment permeten assignar un color específic a cada rang de gris amb l’objectiu de millorar la visibilitat de les àrees corresponents. La major part de les vegades, aquest procés es pot veure directament a la pantalla del dispositiu, sense necessitat de disposar d'un programa informàtic més específic. D'aquesta manera, l'obtenció dels resultats és molt més ràpida i eficient.
En altres casos, es treballa amb rangs concrets de colors reals, o bé amb determinades longituds d’ona, que es separen en diferents components. Aquests components s’assignen posteriorment a colors visibles i, en combinar-se, donen lloc a una imatge final en colors falsos. Es tracta de transformar informació que l’ull humà no pot percebre en colors que sí que podem interpretar fàcilment. Aquesta tècnica, més avançada, és molt utilitzada en camps com l'astronomia, la geografia, l'agronomia, l'àmbit militar i en les imatges de satèl·lit per a l'exploració de la Terra.
A les fotografies de satèl·lit, la vegetació sol aparèixer representada en color verd, tot i que la seva localització es basa principalment en la informació registrada en l'infraroig. De fet, la nostra percepció del color està molt ben adaptada per a la supervivència a la Terra, tanmateix, de vegades pot resultar útil modificar-la per adequar-la millor a altres tasques, com les esmentades anteriorment.
És de gran utilitat, ja que la percepció humana del color varia d’un individu a un altre en funció de les característiques de la retina i de l’estructura dels cons i bastons, que determinen sensibilitats diferents. A més, els factors genètics poden influir en l’espectre d’absorció de la retina a causa de lleugeres variacions en la naturalesa i el contingut dels pigments fotosensibles. L’ús de colors falsos permet ressaltar determinades diferències en una imatge en funció de l’objectiu d’anàlisi i, d’aquesta manera, augmentar artificialment la sensibilitat de la visió humana al color.
En l'àmbit de la medicina, aquesta tècnica permet identificar amb més precisió tumors cancerosos, prèviament marcats amb un traçador químic, així com fines conduccions nervioses que es podrien veure’s afectades durant una intervenció mèdica. A més, pot aplicar-se en temps real per donar suport al cirurgià o als operadors dels instruments en tractaments de radioteràpia. Els colors falsos també s’utilitzen en l’anàlisi imatges digitals de ressonància magnètica o escàners facilitant el diagnòstic, ja que faciliten la interpretació de la informació i milloren el diagnòstic.
Aquesta tècnica és fàcil d’implementar gràcies als avenços en la fotografia digital i no es limita únicament a aplicacions científiques; els falsos colors també s’utilitzen en composicions artístiques.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- hyperwww/chevron/whatisrs6.html UCSC (anglès)
- NASA Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine. (anglès)
- Harvard (anglès)
- Kodak Tech Pub TI2323 (anglès)
