Il Popolo d'Italia
.svg){kind=logo}  | |
 | |
| Tipus | diari i periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | italià |
| Data d'inici | 15 novembre 1914 |
| Data de finalització | 26 juliol 1943 |
| Fundador | Benito Mussolini |
| Lloc de publicació | Milà |
| Estat | Regne d'Itàlia |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | gran format |
| Editorial | Benito Mussolini (1914–1922) Partit Nacional Feixista (1922–1943) |
Il Popolo d'Italia («El poble d'Itàlia») va ser un diari italià, que es va editar a Milà entre 1914 i 1943. Fundat per Benito Mussolini, durant el règim feixista va esdevenir una de les principals publicacions d'Itàlia i va servir com a òrgan d'expressió personal del dictador. El juliol de 1943 la publicació va parar.
Història
[modifica]El diari va ser fundat al novembre de 1914, a Milà, pel polític i sindicalista Benito Mussolini.[1][2]
Mussolini, que havia estat director d'Avanti! —òrgan oficial del Partit Socialista italià—, s'havia mostrat partidari de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial i després de quedar en minoria al si del Partit Socialista va resoldre abandonar la direcció d'Avanti![3] Després d'això va decidir fundar un nou diari, Il Popolo d'Itàlia del qual el primer número va sortir al carrer el 15 de novembre de 1914.[4] La nova publicació va estar finançada pel govern francès,[1] els grans industrials italians i per empreses com Fiat.[5] No va trigar a adoptar una línia editorial obertament partidària d'entrar en la guerra, pressionant directament al propi govern italià.[6]
Des de 1922 el diari, que ja havia adoptat una línia editorial netament feixista, va esdevenir el portaveu oficial de règim feixista.[7][8]
El 1922, quan Mussolini va abandonar la direcció del diari, deixaria aquesta a càrrec del seu germà petit Arnaldo.[a] Quan aquest mori el 1931 el dictador va disposar que fos el fill d'Arnaldo, Vito, el nou director del diari —que mantindria el càrrec durant els següents anys—. Entre 1936 i 1943 Giorgio Pini va dirigir el diari.[b]
El diari va deixar de parèixer el 25 de juliol de 1943,[11] coincidint amb la caiguda del règim. Un grup de manifestants va arribar a apedregar la seu de la publicació.[12] No tornaria a editar després de la instauració de la República Social Italiana per decisió del propi Mussolini. El novembre de 1944 la maquinària i les instal·lacions d'Il Popolo d'Itàlia van ser venudes a l'industrial milanès Gian Riccardo Cella per setanta-cinc milions de lires.[13] La destinació dels arxius del diari, però, encara és un misteri.[12]
Col·laboradors
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Convertit en el nou cap del diari, des de les planes d'Il Popolo d'Italia arribaria a presentar el seu germà com una mena de «semidéu».[9]
- ↑ Durant aquests anys malgrat oficialment Vito Mussolini continuà sent el director «oficial», llur activitat fou purament nominal i a la pràctica el director real fou Giorgio Pino.[10]
Referències
[modifica]- 1 2 Morgan, 2004, p. 26.
- ↑ Cook i Stevenson, 2005, p. 433.
- ↑ García Méndez, 1985, p. 49-50.
- ↑ Sternhell, Sznajder i Asheri, 1994, p. 303.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83, 85.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83, 146.
- ↑ Bonsaver, 2007, p. 84.
- ↑ Lozano, 2012, p. 175.
- ↑ Bonsaver, 2007, p. 244.
- ↑ Moseley, 2004, p. 162.
- 1 2 Bonsaver, 2007, p. 363.
- ↑ Moseley, 2004, p. 162, 238.
Bibliografia
[modifica]- Bonsaver, Guido. Censorship and Literature in Fascist Italy. University of Toronto Press, 2007.
- Cook, Chris. The Routledge Companion to World History since 1914. Routledge, 2005.
- García Méndez, Esperanza. Italia desde la unificación hasta 1914. Akal, 1985.
- Lozano, Álvaro. Mussolini y el fascismo italiano. Marcial Pons Eds. de Historia, 2012.
- Morgan, Philip. Italian Fascism, 1915-1945. Palgrave Macmillan, 2004.
- Moseley, Ray. Mussolini. The Last 600 Days of Il Duce. Taylor Trade Publishing, 2004.
- Sternhell, Zeev. The Birth of Fascist Ideology. From Cultural Rebellion to Political Revolution. Princeton University Press, 1994.
