Marthe Bonnard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Maria Boursin  1869 Saint-Amand-Montrond (França) | ||
| Mort | 26 gener 1942 (72/73 anys) Lo Canet (França) | ||
| Altres noms | Marthe Solange Marthe de Méligny | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | model d'art, pintora, artista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Pierre Bonnard (1925–1942) | ||
Marthe Bonnard, nascuda com a Maria Boursin (Saint-Amand-Montrond, 22 de febrer de 1869 - Lo Canet, 26 de gener de 1942), fou una pintora francesa, coneguda també amb els pseudònims de Marthe de Méligny i Marthe Solange.[1]
Filla d'un fuster i d'una modista d'origen modest, va néixer a Saint-Amand-Montrond i es traslladà a París el 1891, on adoptà una nova identitat i començà a treballar en un taller de flors artificials. El 1893 conegué Pierre Bonnard, a qui es presentà amb el nom de Marthe de Méligny, i afirmà falsament que descendia d'una antiga família italiana i que era òrfena. No revelà la seva veritable identitat fins al seu matrimoni amb el pintor, celebrat el 1925.[2][3]
Convertida en el model predilecte de Bonnard, aparegué en obres com Nu a contrallum, El lavabo i Nu a la banyera. Paral·lelament, aprengué pintura amb Louise Hervieu i desenvolupà una producció artística pròpia, formada principalment per pastels, de vegades enriquits amb aiguada. Entre 1921 i 1929 exposà sota el nom de Marthe Solange, especialment a la galeria Eugène Druet el 1924.[4]
La parella visqué de manera força aïllada, situació que diverses fonts atribueixen al caràcter reservat de Marthe. Bonnard la representà sovint d'esquena o recollida sobre si mateixa, com a La Marta al menjador de Lo Canet (1933). Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, tots dos es refugiaren a la vil·la Le Bosquet, a Lo Canet, on Marthe morí el 1942. Després de la mort de Pierre Bonnard, la descoberta de familiars de Maria Boursin originà un llarg litigi sobre l'herència artística, que finalment es resolgué mitjançant un acord amistós entre els hereus.[2][5]
La figura de Marthe Bonnard ha estat objecte de diverses obres posteriors. El documental Pierre et Marthe Bonnard, la couleur du mystère (2020) i el film Bonnard, Pierre et Marthe (2023), dirigit per Martin Provost, recrearen la seva relació amb el pintor. El 2023, el Museu Bonnard de Lo Canet li dedicà l'exposició Marthe Solange pastels 1921-1926, centrada en la seva producció artística.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «État civil de Saint-Amand-Montrond». Archives départementales du Cher. [Consulta: 19 maig 2026].
- 1 2 Roussel, Frédérique «La manne d'œuvres des sœurs Bowers». Libération, 19-08-2020 [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ Savatier, Thierry. «Marthe Bonnard et ses mystères». Blogs du Monde, 04-02-2017. [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ Cloarec, Françoise. L'Indolente : Le Mystère Marthe Bonnard. París: Stock, 2016. ISBN 2234080983.
- ↑ Stavridès, Yves «Daniel Wildenstein raconte : 5. Le testament Bonnard». L'Express, 05-08-1999 [Consulta: 19 maig 2026].
- ↑ «Marthe Solange alias Marthe Bonnard». Site du musée Bonnard. Musée Bonnard. [Consulta: 19 maig 2026].
