Odaiba
お台場 (ja)  | ||||
| ||||
| Tipus | terres recuperades i illa artificial | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | daiba (en)  | |||
| Lloc | ||||
.png) | ||||
| ||||
| Estat | Japó | |||
| Prefectura metropolitana | Tòquio | |||
| Districte especial | Minato | |||
| Chōchō | Daiba | |||
| Població humana | ||||
| Població | 323 (2012) (51,11 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 6,32 km² | |||
| Banyat per | badia de Tòquio | |||
| Altitud | 21 m | |||
Odaiba (お台場), també coneguda com a Daiba (台場), és una illa artificial a la badia de Tòquio, al Japó. Administrativament forma part dels barris de Minato, Kōtō i Shinagawa.
Història
[modifica]Odaiba va ser construïda el 1853 pel shogunat Tokugawa, i consistia en una sèrie de sis fortaleses dedicades a protegir Tòquio dels atacs per mar, principalment els comandats per Matthew Perry.[1] La paraula japonesa daiba es refereix a les bateries de canons instal·lades a les fortaleses.[2]
El 1928, la Dai-San Daiba (第三台場) o Bateria núm. 3 fou oberta al públic com a parc amb el nom de Parc Metropolità de Daiba. Avui en dia, continua estant obert.[3]
El desenvolupament modern d'Odaiba va començar després de l'èxit de l'Expo 85 a Tsukaba.[4] L'economia japonesa a la dècada del 1980 estava avançant a grans passos i Odaiba fou conceptualitzada com una vitrina per mostrar l'estil de vida futurista. Amb un pressupost de deu mil milions de dòlars, es va desenvolupar com a illa residencial i fou oberta el 1993, però l'estancament econòmic japonès d'aleshores va fer que no tingues una ocupació massiva fins a anys després.
El 1996, l'àrea va començar a ser vista com a lloc idoni per instal·lar-hi empreses, comerços i locals d'esbarjo. S'hi van començar a obrir hotels i botigues, així com grans companyies com Fuji TV, que hi va traslladar les seves oficines centrals.
Atraccions
[modifica]
Odaiba és un lloc famós per fer compres i de diversió.
Algunes de les atraccions són:
- Estudis Fuji TV amb un edifici amb una arquitectura molt particular dissenyada per Kenzo Tange.[5]
- El pont "Rainbow Bridge (Tòquio)" que uneix Odaiba amb Tòquio.
- El centre comercial Decks Tokyo Beach, i el centre d'entreteniment Sega Joypolis
- El centre comercial Aqua City
- El centre comercial Venus Fort, el qual és un centre comercial que intenta recrear l'ambient de Venècia
- El centre nocturn de diversió Zepp Tokyo, un dels més grans de Tòquio.
- La roda de Chicago Daikanransha, una de les més grans en el món després del London Eye
- Les aigües termals d'Oedo-Onsen-Monogatari
- Una de les dos platges disponibles en la zona urbana de Tòquio, encara no es recomana banyar-s'hi.
- El Miraikan, El Museu Nacional de Ciència Emergent i Innovació (anglès)
Referències
[modifica]- ↑ Tao, De-min «Negotiating Language in the Opening of Japan: Luo Sen's Journal of Perry's 1854 Expedition». Japan Review, 17, 2005, p. 91–119. ISSN: 0915-0986.
- ↑ Tzanelli, Rodanthi. Mega-Events as Economies of the Imagination: Creating Atmospheres for Rio 2016 and Tokyo 2020 (en anglès). Routledge, 2017-10-10, p. 1972. ISBN 978-1-351-47044-5.
- ↑ Hooimeijer, Fransje. «History of urban water in Japan». A: Urban Water in Japan. CRC Press, 2014, p. 17-88.. ISBN 9780429178733.
- ↑ Vilaro, Ramon «Tsukuba, una feria junto a la 'ciudad de los cerebros'» (en castellà). El País [Madrid], 21-06-1985. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Juste Garrigós, Jordi. Japón: Tokio, Kioto y lo mejor del país (en castellà). Ecos, 2017-04-25, p. 54. ISBN 978-84-15563-82-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Guia turística d'Odaiba (japonès) (anglès)
