Revista (gènere teatral)
La revista és un espectacle teatral de caràcter frívol en el qual s'alternen números dialogats amb musicals, de cant, ball, sense cap relació o un amb un fil argumental molt feble.[1] Té elements de comèdia musical, el music-hall, el cabaret, l’opereta, la revue.[1]
La revista agafa l'actualitat política i la reverteix damunt de l'escenari en forma de quadres dramàtics, sovint fent-ne la crítica. Aquest gènere teatral arrenca de la segona meitat del segle xix i va en paral·lel amb el naixement de la sarsuela moderna. La revista del segle xx difereix de la del segle xix. En aquest cas, els quadres o esquetxos són independents els uns dels altres, amb una mínima trama argumental. Els decorats són fastuosos i apareixen les figures escèniques de la vedet i de les coristes, sovint lleugeres de roba. El dramaturg Josep Lluís Sirera diu: «Després del triomf del franquisme, la revista patirà els efectes de la censura: els nus seran prohibits i es controlarà no només la moralitat dels diàlegs sinó també el to crític que continguin.»[1]
Alguns teatres del Paral·lel barceloní van acollir infinitat de revistes: Teatre Còmic, Arnau, Espanyol, etc.[2] A València va destacar el Teatre Russafa.[3] Les grans revistes a l'estil parisenc es van estrenar al Teatre Principal a la dècada dels anys 1920 de la mà de l'empresari Ferran Bayès. Entre 1926 i 1929, Manuel Sugrañes va ser l'artífex de revistes sumptuoses. Després de la Guerra Civil, la companyia àustriaca Els Vienesos, amb Arthur Kaps i Franz Joham al capdavant van oferir revistes exitoses de to blanc.
Joaquim Gasa i els Germans Ribas van mantenir una producció local a Barcelona, malgrat la concurrència d'espectacles de Madrid.[1] Gasa va ser l'últim empresari català creador de grans revistes al Teatre Còmic,[4] popularment conegut com Palau de la Revista.[5] Amb la desaparició de Matias Colsada[6] i la vedet Tania Doris[7] dels escenaris, acabà la revista a Barcelona.
Vegeu també
[modifica]- Teatro Variedades de Lisboa
- Théâtre des Variétés de París
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Sirera, Josep Lluís. «Revista». Institut del Teatre, 2017. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel: nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa [El Paral·lel: naixement, esplendor i declivi de la popular i tumultuosa avinguda barcelonina] (en castellà). Amarantos, 1993. ISBN 978-84-7968-032-9.
- ↑ Arias, Fernando. «Balance de un año teatral [[Balanç d'un any teatral]». A: La Valencia de los años 30: entre el paraíso y el infierno (en castellà). Carena Editors, S.l., 1999, p. 99. ISBN 978-84-87398-35-3.
- ↑ Giralt, Agus. «Itinerari pel Paral·lel, la via del pecat». Memòria de Sants: La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, divendres, 9 març 2012. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ Vilaró i Berdusan, Jordi. La Recepció del Teatre de Tennessee Williams a Barcelona durant el Franquisme (pdf). Barcelona: Universitat Autoònoma de Barcelona, maig 2017, p. 248-249.
- ↑ Salgado, Jesús. «Matias Colsada. Del reinado de la revista al vodevil de la herencia [Matias Colsada. Del regnat de la revista al vodevil de l'herència]''». A: Hasta que la herencia nos sepre: Conflictos, pasiones y vendettas. Los Ruiz-Mateos, Llongueras, Thyssen, Entrecanales y otras fortunas familiares de España [Fins que l'herència ens espremi: Conflictes, passions i disputes. Els Ruiz-Mateos, Llongueras, Thyssen, Entrecanals i altres fortunes familiars d'Espanya] (en castellà). Madrit: La Esfera de los Libros, 2012. ISBN 978-84-9970-425-8.
- ↑ Bonada, Lluís «Una senyora vedette». El Temps, 17-08-1987, p. 42-45.
| Història |  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cultures teatrals |
| ||||||||||||||
| Teatre / àmbit catalanoparlant |
| ||||||||||||||
| Gèneres |
| ||||||||||||||
| Tecnologia / Escenografia | |||||||||||||||
| Oficis |
| ||||||||||||||
| Llistes | |||||||||||||||
