close
Ir al contenido

Lusaka

Lusaka
Entidad subnacional
Image
Image
Ubicación de Lusaka
Coordenadas 15°25′00″S 28°17′00″E / -15.416666666667, 28.283333333333
Entidad Ciá, Gran cidá y Capital nacional
 • País Prantilla:Geodatos Zámbia
Superficii  
 • Total 360 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 1279 m s. n. m.
Puebración (2017)  
 • Total 2467563 hab.
 • Densidá 6854,34 hab/km²
Huso horario UTC+02:30
Prefijo telefónico 02
Sitio web oficial

Lusaka es la capitali de Zambia, dela provincia de Lusaka i del distritu omónimu, amás dela ciá más puebrá del país. Está localizá nel çona cientru-sul de Zambia, sobri una mesa a 1279 metrus d’altitú. Fue fundá comu ciá colonial nel añu 1905 sobri un pueblu preessistenti. Nel añu 2000 poseyía una puebración de 1.640.000 abitantis.[1] Se crii qu’esse censu nu fue completu, i que la puebración rial ronda los dos millonis.[2] La su área metropolitana acupa unus 360 km², a pesal de lo qual la ciá en sí es chiquenina; el distritu financieru nu supera los 2 km².[3] La su calli prencipal es Cairo Road, ena que se puén topal diversus eifícius estitucionalis i comercialis. La calli es en rialidad el nombri que recibi la seción dela Gran Carrieta del Norti qu’atraessa la ciá.

Nel Lusaka se palran prencipalmenti dos idiomas: ingrés i chichewa u nyanja. Solu el primeru es oficial nel país.[4]

Lusaka tiini un gran númeru de comercius, mercaus i bazaris.[5] La ciá á crecíu dendi la su capitaliá ata sel una mistura entri chiqueninu núcleu colonial i rural i gran capitali moerna.

Lusaka fue fundá nel añu 1905 pol colonus uropeus nel lugal dun pueblu que recibía el nombri del jefi del mesmu: Lusaaka, pocu más qu’una paranti del carrihielu qu’enlaçaba las atualis Rodesia i Tan çania.[2] Pocu endispués recibió el apelativu de ciá jardín (n’ingrés: garden city). Entoncis tiinía avenías arbolás, una vehetación estensa i cuida i casas d’estilu colonial.[3] Debíu ala su localiçación central nel país, nel añu 1931 reemplaçó a Livingstone comu capitali dela colonia británica de Rodesia del Norti.[3] Dendi altoncis i ata el planeamentu qu’ordenó la ciá nel añu 1952, éssa se desenvolvió sin control, tuviendu nacencia nuevas áreas residencialis i comercialis sin ordin ni caliá, i misturandu-se áreas urbanas i moernas con otras traicionalis (endíhenas u foranas) i ruralis.[3] Cola endependencia de Zambia nel añu 1964 se convirtió ena su capitali i Lusaka acontinó creciendu a gran velociá, siendu una delas ciais que más ligeru se án desenvelviu n’África postcolonial.[2]

El 1 de marçu de 1999 quatru bombas fuerun esplotás nel Lusaka, una delas qualis destrussó la embahá angoleña.[6]

La economía de Zambia creció ligeru duranti la décaa del 2000,[7] el gobiernu prencipió pruyeutus diseñaus p’amejolal la caliá dela vivienda i l’acessu a los servícius nel Lusaka. Estus encluyían un plan entegral de desenvolvimientu urbanu, avial pol el gobiernu de Zambia i l’Agencia de Cooperación Entencional de Hapón (JICA), i un pruyeutu de lei de planificación urbana i rehional, que se promulgó nel añu 2015.[8] Nostanti, la desigualdá i la farta d’enversión en vivienda acontinan siendu elevás; nel añu 2015, el 70 % delos residentis acontinaba viviendu en asentamientus nu planeaus. Nel añu 2018, el ayuntamientu prencipió un programa de mehoras vialis pa hazé frenti ala conhestión de tráficu crónicu. Pal añu 2021 la farta de viviendas i servícius de caliá acontina siendu un prucessu sin solución aparenti.Prantilla:Sfn

Demografía

[adital | adital cóigu]

Sigún el censu de Zambia del añu 2010, la puebración de Lusaka era de 1.715.032 abitantis, delos qualis 838.210 eran ombris i 876.822 mugeris.[9] Estu representó un aumentu del 58 pol cientu dendi el censu del 2000,[lower-alpha 1] i la ciá á seguíu creciendu ligeru cona puebración estimá de 2,731,696 nel añu 2020.Prantilla:Sfn Inque l’área estuvo estoricamenti nel arrayu entri el territoriu delos Soli i los pueblus Lenje,[11] la Lusaka moerna nu tiini un solu grupu éticu dominanti, con pressencia de toas las tribus de Zambia.Prantilla:Sfn Estu es el resultau duna estensa migración de toas las áreas del país ala ciá, assina comu la pulítica del gobiernu "One Zambia, One Nation" que alienta a los empleaus del gobiernu a trebajal en tol país, endependientimenti dela su área d’orihin.Prantilla:Sfn Inque la mayoría dela puebración es africana i d’orihin bantú, tamién á dessistíu angunus residentis a longu términu nu bantús nel Lusaka. Estu encluyi henti branca, angunus delos qualis desiendin d’enmigrantis que s’assentarun alreol del carrihielu ena época colonial i índius que palran Gujarati, cuyu númeru á aumentau dendi la endependencia de Zambia. Abondu destus residentis nu africanus tiinin la ciadanía de Zambia.[12]

Al igual que col restu de Zambia, el ingrés es el idioma nacional oficial nel Lusaka i se gasta ena educación dendi el quintu grau ena escuela, ala edá de 11 añus, ata la Nuversidá.[13]Prantilla:Sfn Tamién es el idioma gastau polas grandis empresas, la mayoría delos periódicus i médius de comunicación, assina comu pol el gobiernu.Prantilla:Sfn[12] La luenga franca dela ciá ata la décaa del 1980 era el idioma nyanja, traíu pol enmigrantis dela Provincia Oriental. Dendi altoncis, nostanti, col aumentu dela migración dendi el Cinturón de Cobre, á dessistíu un gastu crecienti del Bemba entri los residentis dela ciá, lo que llevó a un idioma íbridu nel Lusaka conocíu comu Town Nyanja. Esti idioma se basa nel nyanja, peru encorpora vocabulariu d’ingrés i bemba, assina comu el idioma nsenga.Prantilla:Sfn

Economía

[adital | adital cóigu]

Lusaka es el cientru económicu i financieru de Zambia, la prencipal puerta d’entrada del país al restu del mundu i el mayor cientru de negocius. Inque las cifras del PIB a nivel de distritu nu se rehistan en Zambia, a nivel provincial, la provincia de Lusaka tuvu el segundu produtu internu brutu más artu de Zambia nel añu 2014, contribuyendu col 27,2% dela produción nacional, una cifra abondu pol debaju dela Provincia de Cinturón de Cobre.

A deferencia del restu de Zambia, ondi l’agricurtura i la minería son los prencipalis contribuientis, la economía de Lusaka está dominá pol el setol delos servícius, assina comu pol el comerciu mayorista i minorista. Las prencipalis áreas d’empleu ena ciá encluyin finanças, assigurus, bienis raízis, tresporti, comunicaciones, energía, custrución i manufactura. La sedi delos bancus de Zambia se topa ena ciá, al igual que la Bolsa de Valor de Lusaka, que s’enaguró nel añu 1993.Prantilla:Sfn

Multitiendas

[adital | adital cóigu]

Lusaka alberga los cientrus comercialis más grandis i abondus del país, encluíus Manda Hill, Levy Junction, EastPark, Cosmopolitan i el cientru comercial Arcade, más chiqueninu peru tamién abondu conocíu. Tamién tiini cientrus comercialis de nueva custrución, comu el cientru comercial Lewanika, el cientru comercial Centru, los cientrus comercialis Novare Pinnacle nel Woodlands i a lu longu de Great North Road.

Equipamientus

[adital | adital cóigu]

Lugaris colturalis

[adital | adital cóigu]

Lusaka cuenta con angunus lugaris d’enterés turísticu, estoricu, artísticu i coltural:

Estauta dela Libertá: Representa a un ombri rompiendu unas caenas comu metáfora dela endependencia nacional.[5]

Cientru coltural Kabwata: Complehu d’unas 300 cabañas custruías nelos añus 1930 i 1940 pol el gobiernu colonial pa trebajaoris negrus. La mayoría fuerun esburriás a prencepius delos añus 1970, peru 43 se salvarun pa convertil-si nun cientru coltural, ondi ogañu vivin artistas veníus de tol país i de toas las disciplinas: escultoris de maera i piedra, orfebreris, trebajaoris del testil, etc. Desgraciámenti las cabañas nu se topan en güen estau de custrución.[5]

Galería d’arti Namwane: Galería assitiá dentru del distritu, a 15 km dela capitali. Se cientra en esposicionis de pintoris i escultoris de Zambia, esponiendu tamién obras d’otrus artistas africanus.[5]

Hardín Botánicu Munda Wanga: Es el únicu hardín botánicu del país, amás de çu. Fue criau nel añu 1950 comu hardín privau i endispués vendíu al gobiernu estatal. Nel añu 2008 se pusu en marcha un pruyeutu pa recobral las sus condicionis orihinalis i entegral mejol la flora i la fauna localis.[14]

Muséu Nacional de Lusaka: Es unu delos 4 museus nacionalis del país. Fue estituíu nel añu 1996, inque la revesinu de crial esti muséu se hormó más de dieç añus dantis. Tiini dos galerías, una d’arti contemporániu de Zambia i otra d’objetus estoricus i étnicus del país.[15][5]

Eifícius religiosus

[adital | adital cóigu]

Nel Lusaka á angunus templos dedicaus a deferentis religionis, hundamentalmenti ilesias i meçquitas.

Catedral dela Santa Cruz: templu anglicanu assitiá nel distritu de Ridgeway.[5] L’ilesia anglicana nel Zambia es abondu chiquenina, i el su clero es mínimu. Nel Lusaka, nel añu 1998, namás á dessistíu dos prelaus pa 33 comuniais anglicanas.[16] El eificiu á estau n’usu dendi el añu 1962, inque nu fue consagrau ata el 28 d’abostu de 1970.[17]

Eifícius estitucionalis

[adital | adital cóigu]
Image
Cortis Supremas de Zambia.
Image
Embahá russa nel Lusaka.

Lusaka tiini los eifícius almenistrativus i ehecutivus própius duna capitali estatal, amás duna seri delas embahás estranheras.

Assamblea Nacional de Zambia.[1]

Paliamentu de Zambia.[18]

Palaciu del Gobernaol de Rodesia del Norti.[18]

Bancu de Zambia: una delas dos sedis del Bancu de Zambia. La otra se topa nel Ndola.[1] Acabau nel añu 1975, es unu delos eifícius más notablis dela ciá.[3]

Eifícius deportivus

[adital | adital cóigu]

Estadiu Endependencia: estadiu de fúbol.[19]

Estadiu Nkoloma.[19]

Estadiu Woodlands.[19]

Estadiu Sunset.[19]

Educación

[adital | adital cóigu]

Lusaka tiini el mayor campus dela Nuversidá de Zambia, fundá nel añu 1965. Amás, la ciá cuenta con angunus delos mejolis colehius del país, angunus dellus enternacionalis. Ejemplos son el Colehiu Entencional de Lusaka, l’Escuela Rhodes Park, el Colehiu Baobab', el Colehiu Entencional Francés, el Colehiu Entencional Italianu, el Colehiu Entencional Chinu i el Colehiu Entencional Americanu.[1]

Médius de difusión

[adital | adital cóigu]

Lusaka i pol estensión, Zambia, cuenta con angunus periódicus, entri los que se cuentan Times of Zambia[1][20] i The Post, dambos dos con plataformas dehitalis,[21] i Lusaka Times, periódicu escrevimentu eletrónicu[1] fundau nel añu 1999, endispués d’abel-si dau revesinu un añu dantis, i financiá pol Dutch IICD.[22]

Trasportis

[adital | adital cóigu]

El distritu cuenta con dos aeropuertus. El Aerupuertu Entencional de Lusaka, unu delos quatru enternacionalizaus nel Zambia, es el más grandi del país i unu delos mayoris d’África. Está assitiá untu ala línia de carrihielu qu’uni Livingstone i Kitwe, i el su gastu es tantu púbricu comu militál. Dessisti otru viehu aerupuertu cercanu al cientru urbanu, ogañu gastau ocasionalmenti pol el tresporti privau del pressidenti i otrus cargus ehecutivus.[1]

Tiini línias d’autobús pa la ciá en sí i palas localidais dela periferia.

Por mé de la su artitú elevá sobri una meseta, Lusaka tieni un clima subtropical úmeu con vranus tempalus i inviernus suavis. El mes más arreciu es huliu, con temperaturas meyas que rondan los 16°C, i el más cáliu, otubri que ronda los 25 °C. Tieni una estación lluviosa i otra seca. Esta última abarca la mayol parti del añu.

Referencias

[adital | adital cóigu]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Godfrey, Mwakikagile; Zambia: La Tierra i La Su Henti. Ed. Continental Press (2010). ISBN 978-9987-9322-5-2.
  2. 2,0 2,1 2,2 Andrew Myers, Garth; Disposable ciais: basura, gobiernanza i desenvolvimientu sostribabli n’África urbana. Ed. Ashgate Publishing, Ltd (2005). ISBN 978-0-7546-4374-6.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 D. Taylor, Scott; Coltura i costumbris de Zambia, pp 67-70. Ed. Greenwood Publishing Group (2006). ISBN 978-0-313-33246-3.
  4. Luengas oficialis pol país; cita web | url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2098.html | editorial=CIA | obra=The World Factbook | fechaacessu=11 de jeneru de 2009 | títulu=Field Listing - Languages | fechaarchivu=26 de deziembri de 2018 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181226004215/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2098.html%20 | deadurl=yes
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 McIntyre, Chris; Bradt Zambia: La Bradt Travel Guide. Ed. Brant Travel Guides (2008). ISBN 978-1-84162-226-2.
  6. https://www.ipsnews.net/1999/03/politics-zambia-bomb-blasts-rock-capital-city/
  7. cite news |url=https://www.economist.com/leaders/2020/11/12/how-to-stop-zambia-from-turning-into-zimbabwe |title=How to stop Zambia from turning into Zimbabwe |access-date=2021-07-03 |date=2020-11-12
  8. Cite web |title=The Urban and Regional Planning: Act Number 3 of 2015 |publisher=National Assembly of Zambia |date=2015-08-14 |access-date=2021-07-03 |url= https://www.parliament.gov.zm/node/4540
  9. cita pubricación |title=2010 Census of Population and Housing |publisher=Central Statistical Office (Zambia) |date =noviembri de 2012 |volume=11 |doi=10.1371/journal.pone.0141689.s006 |page=2
  10. cita web |page=10 |publisher=Oficina Central d’Estadística (Zambia) |date=Noviembri 2003 |url=https://www.zamstats.gov.zm/index.php /publications/category/13-2000?download=15:2000-census-of-population-and-housing-summary-report |title=2000 Censu de Puebración i Vivienda: Enformi resumíu
  11. cita libru |url=https://commons.wikimedia.org/wiki/Archivu:Tribal_Linguistic_map_Zambia.jpg |via=Centru d’Estudius Africanus Leiden |title=Tribal and linguistic map of Zambia
  12. 12,0 12,1 Cita libru |title=Zambia – Pressona |last =Roberts |first=Andrew D. |encyclopedia=Encyclopædia Britannica |date=15 d’abril de 2021 |access-date=1 de júliu de 2021 |url=https://www.britannica.com/place/Zambia/People
  13. Cita web |title=Zambia enfrenta un desafíu lingüísticu |last=Sikombe |first=Kathy |work=Deutsche Welle |date=14 de hebreru de 2013 |access-date=15 de júliu de 2021 | url=https://www.dw.com/en/zambia-grapples-with-language-challenge/a-16598662
  14. Ficha nel BGCI (Úrtima consulta: 25-abostu-2010).
  15. VVAA; Zambia Country Study Guide, p. 174. Ed. Int'l Business Publications (2007). ISBN 978-1-4330-6001-4.
  16. Gifford, Paul; African Christianity: its public role, p. 223. Ed. C. Hurst & Co. Publishers (1998). ISBN 978-1-85065-335-6.
  17. www.virtualtourist.com Cosas pa hazel nel Lusaka (Úrtima consulta: 25-abostu-2010).
  18. 18,0 18,1 Bennet, Frank; Embaju dun sol africanu: memorias dun oficial colonial en Rodesia del Norti, p. 77. Ed. I. B. Tauris (2006). ISBN 978-1-84511-083-3.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 VVAA; Eifícius i Estruturas nel Lusaka: Estadiu Endependencia, Muséu Nacional de Lusaka, Estadiu Nkoloma, Estadiu Woodlands, Estadiu Sunset. Ed. General Books (2010). ISBN 978-1-158-29952-2.
  20. «www.times.co.zm». Archivado desde el original el 12 de julio de 2007. Consultado el 13 de diciembre de 2025. 
  21. Cita web |url=http://www.post.co.zm/ |títulu=www.post.co.zm |fechaacessu=25 d’abostu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090131194149/http://www.post.co.zm/ |fechaarchivu=31 de jeneru de 2009
  22. www.lusakatimes.com (Úrtima consulta: 25-abostu-2010)


Error en la cita: Existen etiquetas <ref> para un grupo llamado «lower-alpha», pero no se encontró la etiqueta <references group="lower-alpha"/> correspondiente.