Romanz

On romanz l’è on’œuvra de fintaria narrativa cont ona bella estension, de norma scrivuda in prœusa e publegada coma on liber.[1] Segond la Margaret Doody, el romanz el gh’ha “ona storia continua e comprensiva de pu o manca domila agn”, cont i sò origen ind el romanz roman e gregh, ind la literadura cavallaresca medieval e ind la tradizzion de la novella del Renassiment.[2] La forma del romanz antigh l’è staja faja tornà a voltra del romanticisem, ind i romanz storegh del Walter Scott e ind el romanz gotegh.[3]
Romanz moderen
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ered de l’epopeja, el romanz moderen l’è de solet on gender narrativ, compagn de la novella e del cunt.
La differenza intra romanz e novella l’è minga ciara, ma ghe ven daj fœura la definizzion che ind el romanz gh’è on parallell de tanc azzion; ind la novella, inscambi, gh’è ona concatenazzion de dei azzion individualizaa. Ind el romanz, on personagg el pœu vess introdutt in mez a la storia e sfantà via despœu che l’ha faj quell ch’el gh’heva de fà. On’oltra differenza importanta l’è che ind el romanz el final l’è on trass giò de ona combinazzion e ligamm de dei element eterogeni, e minga la sò culminazzion.[4] Gh’è anca de notà che el romanz l’è deventaa el gender preferenzial nomà a partì del romanticisem, e donca el termen “romanz” l’è ancamò sozziaa a quell moviment chì.
El Don Quijote de la Mancha, scrivuu al prenzippi del secol XVII, l’è de norma consideraa coma el precursor del romanz moderen.[5] Ind el provà a fà su ona parodia del romanz cavallaresch, el Miguel de Cervantes l’ha minga nomà scrij vun di grand classegh de la litteradura, ma l’ha pœu anca vuttaa a impientà el gender che l’havariss rempiazzaa l’epopeja, la qual, giamò adree a tirà i sgherlett, la sariss sorada via del tutt adree al secol XVIII con la rivada de la revoluzzion industrial. El romanz l’è, segond l’Hegel, l’epopeja borghesa moderna.[6]
Ind el 1936, i Stacc Unii eren dree a viv l’epoca classega del zinema sonor. Inanz de vess influenzaa del zine, el romanz medemm l’heva influenzaa lu, al pont che, ind i desenni del 1930 e 1940, l’industria zinematografega l’heva privilegiaa i film narrativ e di romanzee important eren staj miss giò a contratt di studi zinematografegh per scriv di copion. El Scott Fitzgerald l’è staj el primm scriccior a perzepì che el romanz l’era dree a vess rempiazzaa del zine, ancaben ch’el saga indaj inanz a cred che, compagn de l’art, el romanz el sariss staj semper superior.
Referenz
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ "Novel", A Glossary of Literary Terms (9th Edition), M. H. Abrams and Geoffrey Gall Harpham, Wadsworth Cengage Learning, Boston, 2009, p. 226.
- ↑ Margaret Anne Doody, The True Story of the Novel. New Brunswick, NJ: Rutgers University Press, 1996, rept. 1997, p. 1. Retrieved 25 April 2014.
- ↑ J. A. Cuddon, Dictionary of Literary Terms & Literary Theory, ed., 4th edition, revised C. E. Preston. London: Penguin, 1999, pp. 76o-2.
- ↑ Costa, Sérgio Roberto (2008). Dicionário de gêneros textuais. Autêntica Editora, 207.
- ↑ "Rumo a uma poética da personagem cervantina. Reflexões sobre a construção do personagem no 'Quixote'." In Dom Quixote: a letra os caminhos VIEIRA, Maria Augusta da Costa (org.). São Paulo: Edusp, 2006; p. 212.
- ↑ MOISÉS, Massaud. Dicionário de termos literários. São Paulo: Cultrix, 1974, p.400.
Ligamm de dent
[Modifega | modifica 'l sorgent]Ligamm de fœura
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikiquote el gh'ha dent citazzion de o su romanz
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su romanz