close
Và al contegnud

Romanz

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Image
Tosa adree a leng, del Jean-Honoré Fragonard, zircumzirca 1769

On romanz l’è on’œuvra de fintaria narrativa cont ona bella estension, de norma scrivuda in prœusa e publegada coma on liber.[1] Segond la Margaret Doody, el romanz el gh’ha “ona storia continua e comprensiva de pu o manca domila agn”, cont i sò origen ind el romanz roman e gregh, ind la literadura cavallaresca medieval e ind la tradizzion de la novella del Renassiment.[2] La forma del romanz antigh l’è staja faja tornà a voltra del romanticisem, ind i romanz storegh del Walter Scott e ind el romanz gotegh.[3]

Romanz moderen

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ered de l’epopeja, el romanz moderen l’è de solet on gender narrativ, compagn de la novella e del cunt.

La differenza intra romanz e novella l’è minga ciara, ma ghe ven daj fœura la definizzion che ind el romanz gh’è on parallell de tanc azzion; ind la novella, inscambi, gh’è ona concatenazzion de dei azzion individualizaa. Ind el romanz, on personagg el pœu vess introdutt in mez a la storia e sfantà via despœu che l’ha faj quell ch’el gh’heva de fà. On’oltra differenza importanta l’è che ind el romanz el final l’è on trass giò de ona combinazzion e ligamm de dei element eterogeni, e minga la sò culminazzion.[4] Gh’è anca de notà che el romanz l’è deventaa el gender preferenzial nomà a partì del romanticisem, e donca el termen “romanz” l’è ancamò sozziaa a quell moviment chì.

El Don Quijote de la Mancha, scrivuu al prenzippi del secol XVII, l’è de norma consideraa coma el precursor del romanz moderen.[5] Ind el provà a fà su ona parodia del romanz cavallaresch, el Miguel de Cervantes l’ha minga nomà scrij vun di grand classegh de la litteradura, ma l’ha pœu anca vuttaa a impientà el gender che l’havariss rempiazzaa l’epopeja, la qual, giamò adree a tirà i sgherlett, la sariss sorada via del tutt adree al secol XVIII con la rivada de la revoluzzion industrial. El romanz l’è, segond l’Hegel, l’epopeja borghesa moderna.[6]

Ind el 1936, i Stacc Unii eren dree a viv l’epoca classega del zinema sonor. Inanz de vess influenzaa del zine, el romanz medemm l’heva influenzaa lu, al pont che, ind i desenni del 1930 e 1940, l’industria zinematografega l’heva privilegiaa i film narrativ e di romanzee important eren staj miss giò a contratt di studi zinematografegh per scriv di copion. El Scott Fitzgerald l’è staj el primm scriccior a perzepì che el romanz l’era dree a vess rempiazzaa del zine, ancaben ch’el saga indaj inanz a cred che, compagn de l’art, el romanz el sariss staj semper superior.

  1. "Novel", A Glossary of Literary Terms (9th Edition), M. H. Abrams and Geoffrey Gall Harpham, Wadsworth Cengage Learning, Boston, 2009, p. 226.
  2. Margaret Anne Doody, The True Story of the Novel. New Brunswick, NJ: Rutgers University Press, 1996, rept. 1997, p. 1. Retrieved 25 April 2014.
  3. J. A. Cuddon, Dictionary of Literary Terms & Literary Theory, ed., 4th edition, revised C. E. Preston. London: Penguin, 1999, pp. 76o-2.
  4. Costa, Sérgio Roberto (2008). Dicionário de gêneros textuais. Autêntica Editora, 207. 
  5. "Rumo a uma poética da personagem cervantina. Reflexões sobre a construção do personagem no 'Quixote'." In Dom Quixote: a letra os caminhos VIEIRA, Maria Augusta da Costa (org.). São Paulo: Edusp, 2006; p. 212.
  6. MOISÉS, Massaud. Dicionário de termos literários. São Paulo: Cultrix, 1974, p.400.

Ligamm de dent

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]