Per molt insignificants que semblin i les poques referències que tenen, els efectes de só són els que aporten sentit al film i ens permeten submergir-nos dintre de la història. Incrementen el realisme d’aquesta i ens ajuden a entendre el que està passant.
Es tenen en compte tot tipus de sorolls, encara que no es veguin ni en fem cas, ja que així es crea l’atmosfera idònia per a cada escena.
El sons d’una pel·lícula es poden dividir en 3 grups:
- Efectes de só: Sorolls com explosions, vent, passes, tràfic…
- Música: Acompanya moltes escenes del film, donant una atmosfera especial a cada una. És coneguda com a banda sonora, i normalment està formada per una orquestra (director i músics intèrprets).
- Veu original dels actors (diàlegs): La veu dels actors (o dobladors) sol ser enregistrada en unes sales especials insonoritzades i amb micròfons de la millor precisió possible, i incorporada posteriorment. Cada actor enregistra el seu diàleg per separat, per a no barrejar les veus i optimitzar el treball.
No es solen utilitzar mai els sorolls filmats en la mateixa escena, ja que amb tanta gent treballant és impossible aconseguir un só nítid.
Actualment la majoria de sons són immillorables i solen estar creats per softwares complicats i precisos.
No tots els efectes s’aconsegueixen amb el mateix mètode. Una gran part són reproduïts amb el mateix objecte a simular, per exemple, les passes d’unes botes o els tacons. D’altres es solien imitar amb altres materials, com el galop dels cavalls, que es feia picant amb cocos sobre fusta. La majoria d’aquest sons són modificats més tard digitalment, per aconseguir la màxima perfecció posible
El efectes de só també es poden classificar de la següent manera:
- Hard sound effects: Són els sons que cal sincronitzar a la perfecció amb les accions dels objectes i els actors, ja que així donen l’efecte de realisme necessari. (el tancament d’una porta, el soroll dels cotxes, els trets…)
- Background sound effects: Els formen tots aquells sons que són indispensables per a formar l’atmosfera idònia de l’escena, però que l’espectador no sap d’on provenen, és a dir, no es veuen a la pantalla. Ex. Vent, tràfic… ( walla = murmuri de la gent que no s’arriba a entendre el que diuen )
- Foley sound effects: Són tots els sons que s’han de sincronitzar tant si es veuen com si no es veuen (s’han de dur a terme per un expert “foley”, el que crea la majoria de sons). Ex: encaixada de mans, passes, aplaudiments…
- Design sound effects: El componen tots els sons que són impossibles de reproduir de manera natural, és a dir, es necessiten crear amb software especialitzat. Aquests es solen utilitzar en la ciència ficció o les produccions futuristes, com la gran franquícia “Star Wars, per a imitar les espases làsers o el soroll de les naus espacials. Aquests sons no exigeixen ningun patró, per tant es poden modificar creativament i podem agregar-li variacions.
El “gravador” és l’encarregat d’enregistrar i crear tots aquest sons, també té la feina de contactar amb gent per saber on trobar diferents sons, com ara la demolició d’un edifici.
Moltes vegades s’utilitzen més d’un micròfon per enregistrar un só des de diferents perspectives i poder jugar amb ell (multipistes).Un bon exemple de les multipistes seria a l’hora de gravar un cotxe quan arrenca; es solen col·locar 3 micròfons: el primer dintre de l’automòbil, el segon a sota el capó (soroll del motor) i el tercer al tub d’escapament (soroll de les emissions i de la vibració del tub).
Una vegada enregistrat el só, s’utilitza un software de só no lineal, el qual permet als professionals en la matèria (enginyers de só) barrejar diferents sons (capes) i modificar la seva ona, tonalitat, timbre… Un clar exemple es el crit d’en “Chewbacca” a la saga “Star Wars”, en el qual s’utilitzaren crits de diferents animals (lleons marins, ossos negres, camells…) per a crear un só únic i desconegut, que aconsegueix caracteritzar al personatge.
El primer só enregistrat conegut va ser el rellotge “Big Ben” tocant les 12 el 16 de Juliol de 1890, però no van sorgir en les emissores de ràdio fins els anys 20, però aquests eren d’una qualitat pèssima i no cridaven gens l’atenció; per tant la seva importància no va esdevindré fins els anys 30, on va potenciar sobretot el gènere dramàtic.
Les imatges que veiem en les pel·lícules són infinites i sempre s’en van creant cada cop més, però és diferent amb els sons, n’hi ha alguns molt representatius i antics que no es paren de repetir en infinitat de pel·lícules, inclús en les adaptacions animades; aquests són els més coneguts:
- Wilhelm scream ( crit conegut )
- Castle Thunder (só de trons d’una tempesta), aquest és el só més utilitzat de tots els temps.
- Howie scream
- Deep note ( só que es produeix quan es mostra el sistema de só THX )
- Raigs blasters ( canons làser d’Star Wars
- Goofy Holler ( crit amb aire còmic )
- Timbre de telèfon universal
Al llarg dels anys s’han creat tècniques modificadores del só molt utilitzades en l’àmbit del cinema, com ara:
- Reverberació: S’utilitza per a millorar la qualitat del audio o só i que aquest sigui més intel·ligible, gràcies a materials que condicionen l’acustuca.
- Flanging: Soroll metàl·lic molt utilitzat sobretot en les intros de les pel·lícules.
Els efectes especials 
