Peladits
| Tipus | espantamainades monstre  |
|---|---|
| Origen | Òdena |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
El Peladits és un espantamainades propi de l'imaginari popular català, concretament d'Òdena (Anoia).[1][2] Es tracta d'un ésser malèfic que viu amagat prop de la muntanya de Montserrat i castiga els nens que no es volen rentar amb terribles suplicis, com ara banyar-los en aigua bullent i fregar-los amb pedra tosca.[3]
Representació
[modifica]Segons va recollir Joan Amades en un article a la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares el 1957, el Peladits és alt i prim, negre com el carbó i pelut com un os.[4]
El Peladits castiga els nens que no es volen banyar ficat-los repetidament dins d'un cubell d'aigua bullent, fregant-los el cos amb pedra tosca i pentinant-los amb tota mena d'objectes dolorosos, com ara espines d'esbarzer.[3] També pot tallar-los les mans, els dits o els peus amb les eines i ganivets que carrega en una cistella a l'esquena.[5] Un cop acabat, els buida la guardiola i de tant content com està, salta i crida esgarrifosament,[3] udolant com els llops. Salta tan enlaire que pica de cap amb el sostre i fa tremolar tota la casa.[4][5]
A més a més, als nens que no es volen pentinar, els lliga al coll una cadena formada per un exèrcit de polls amb la qual els arrossega fins a la platja i els llença al mar.[5] Als nens d'Òdena se'ls deia que el Camí de Sant Jaume –nom popular de la Via Làctia– que es veu al cel, era en realitat una corrua de polls que arrossegaven fins al mar els nens del poble que no es volien deixar rentar ni pentinar.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. Guia de les criatures fantàstiques catalanes. Barcelona: Comanegra, 2025 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-10161-90-0.
- ↑ Capdevila, Llorenç. «Capbussar-se en els orígens». elpou.cat, 18-04-2024. [Consulta: 17 desembre 2025].
- 1 2 3 4 Mestre i Casanova, Josep-Vicenç. «El Peladits» (PDF). diba.cat. Ajuntament d'Òdena, 22-10-2013. [Consulta: 17 desembre 2025].
- 1 2 Amades, Joan «Los ogros infantiles» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares [Madrid], 13, 1957, p. 265.
- 1 2 3 Prado, Javier. «'Peladits', el monstre sàdic de Montserrat que perseguia els nens bruts». rac1.cat. RAC1, 09-02-2024. [Consulta: 17 desembre 2025].
