close
Vés al contingut

1025

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1025
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1025 (mxxv)
Islàmic416 – 417
Xinès3721 – 3722
Hebreu4785 – 4786
Calendaris hindús1080 – 1081 (Vikram Samvat)
947 – 948 (Shaka Samvat)
4126 – 4127 (Kali Yuga)
Persa403 – 404
Armeni474
Rúnic1275
Ab urbe condita1778
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050
Anys
1022 1023 1024 - 1025 - 1026 1027 1028
El Vell Món a l'any 1025
L'Imperi Romà d'Orient l'any 1025
L'Imperi Romà d'Orient i els seus estats veïns l'any 1025
Evolució de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 550 i 1025
Territori dominat pels Mirdàsides al nord de l'actual Síria al segle XI. Mapa del 1025

El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Gertudi de Polònia, reina consort de Kíiv, esposa d'Iziaslau I de Kiev néix l'any 1025
Àsia Oriental l'any 1025
Polònia sota el regnat de Boleslau el Brau l'any 1025

L'any 1025 Constantí VIII el Macedoni esdevé emperador únic de l'Imperi Romà d'Orient i Miecislau II esdevé rei de Polònia. Neixen l'emperador japonès Go-Reizei, i la reina tolteca Xiuhtlaltzin. Moren Boleslau I de Polònia, Basili II de l'Imperi Romà d'Orient i el califa de Còrdova Muhàmmad III.[1]

Els reis en actiu més importants d'Europa durant l'any 1025 són Enric II el Sant i Conrad II el Sali, Basili II Bulgaròcton (fins a la seva mort al desembre), els papa Joan XIX, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó Esteve I d'Hongria i Rodolf III de Borgonya. Els governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marbuban del Califat Abbàssida i Mahmud de Ghazna. A Amèrica, Tecpancaltzin és el rei dels tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]

A l'abril, diversos nobles es revolten contra l'emperador Conrad II el Sali[2] i el rei Boleslau I de Polònia es fa coronar rei de Polònia sense el seu permís, amb consentiment del papa.[3] Però aquest mor el 17 de juny i el seu fill, el rei Miesko II perdrà gairebé tots els territoris conquerits pel seu pare i tornarà a l'obediència a l'imperi durant el seu regnat.[4] A l'Imperi Romà d'Orient, segueix el govern en solitari de Constantí VIII després de la mort del seu germà Basili II. Aquest deixa el govern en mans dels funcionaris i els eunucs, que s'apropien de part dels impostos.[5]

A Àsia, Mahmud de Ghazna emprèn la setzena expedició militar cap a l'Índia, i segueix la conquesta musulmana d'aquesta regió.[6] A més, s'alia amb els qarakhànides per repartir-se la Transoxiana.[6] A l'Àsia meridional, el regne Chola, que ja s'havia expandit a Sri Lanka i a Bengala, ataca el regne de Srivijaya de Sumatra. Això significarà el principi del declivi d'aquest regne històric indonesi i la puixança del regne de Shingarasi, de l'est de Java.[7]

Esdeveniments

[modifica]
El vaixell víking més gran, el Roskilde 6, fou construit l'any 1025
Floris I, Comte d'Holanda néix l'any 1025

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península Ibèrica

[modifica]
  • Yahya al-Mutalí bi-L·lah esdevé novament Califa de Còrdova el 12 de juny del 1025. Yahya, emir de Màlaga, emprèn una marxa militar cap a Còrdova i deposa a Muhàmmad III. El 9 de novembre arriba a Cpordova, on es troba amb el tresor buit. Allà no disposa de força ni diners i la ciutat ja no té influència fora de les seves muralles. Per això, Yahya no s'interessa a prendre la posició de califa i prefereix posar la ciutat en mans del seu visir Abu Ja'far Ahmad ben Musa i retorna a Màlaga.[14][15]
L'emperadriu consort Agnès d'Aquitània, dona d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic néix l'any 1025

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]
L'antipapa Climent III néix l'any 1025
Elisabet de Kíiv, dona de Harald III de Noruega, néix l'any 1025

Naixements

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
El rei Gaguik II d'Armènia, nascut l'any 1025 es rendeix a l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient

Àsia

[modifica]
Basili II, emperador romà d'Orient, mor el 15 de desembre de 1025 a Constantinoble.

Necrològiques

[modifica]
El rei de Polònia Boleslau I mor l'11 de juny de 1025

Península Ibèrica

[modifica]
  • Matilde de Saxònia, dona d'Ezzo de Lorena, mor el 4 de novembre de 1025
    L'emperadriu consort del Japó, Sei Shonagon mor aproximadament l'any 1025
    Màlaga: Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, antic Califa de Còrdova. Morí tancat a la presó sense haver reconegut l'autoritat del seu nebot Al-Kàssim al califat.[43]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1025 d. C.» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2025].
  2. 1 2 Luden, Heinrich. Histoire d'Allemagne (en francès). Béthune, 1844, p. 479.
  3. 1 2 Tyburski, Zbigniew. Polish Champions: Sketches in Human Dignity (en anglès). Franciscan Publishers & Printers, 1997, p. 15. ISBN 978-1-55805-999-3.
  4. 1 2 Szajnocha, Karol. Bolesław Chrobry i odrodzenie sie Polski za Władysława Łokieta: dwa opowiadania historyczne (en polonès). K. Wilda, 1859, p. 197.
  5. 1 2 3 4 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
  6. 1 2 3 Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
  7. 1 2 Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.
  8. ↑ «Berenguer Ramon I de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
  9. ↑ «Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
  10. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
  11. 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
  12. ↑ Martínez Díez, Gonzalo. Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2007, p. 88. ISBN 978-84-96467-47-7.
  13. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  14. ↑ Altamira, Rafael (1999). " Il califfato occidentale" a Storia del Mondo Medievale, Vol, II, pp. 477-515
  15. ↑ Flood, Timothy, M. (2018), Rulers and Realms in Medieval Iberia, 711-1492, ed Mc Farland, ISBN 978-1-4766-3372-5, p. 67-68
  16. ↑ Digot, Auguste. Histoire de Lorraine (en francès). Vagner, 1856, p. 218.
  17. ↑ Pfister, Johann Christian. Histoire d'Allemagne: depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, d'après les sources, avec deux cartes ethnographiques (en francès). Beauvais, 1837, p. 214.
  18. ↑ Facon, Roger; Parent, Jean-Marie. La Flandre insolite: Le plat pays des magiciens (en francès). (Robert Laffont) réédition numérique FeniXX, 1981. ISBN 978-2-221-22818-0.
  19. ↑ Meynier, Gilbert (2010). L'Algérie cœur du Maghreb classique. De l'ouverture islamo-arabe au repli (658-1518). Paris: La Découverte. p.50.
  20. ↑ Yaacov Lev, Administration of Justice in Medieval Egypt: From the 7th to the 12th Century (Edinburgh University Press, 2020) p.166
  21. ↑ René Grousset, L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Paris, Payot, 1965
  22. ↑ Louis-Frédéric L'Inde de l'Islâm , Arthaud, 1989 (ISBN 978-2-7003-0631-6)
  23. ↑ Jayapalan, N. History of India (en anglès). Atlantic Publishers & Distri, 2001. ISBN 978-81-7156-928-1.
  24. ↑ Bird, James. “The” Political and Statistical History of Gujarát (en anglès). Richard Bentley, 1835.
  25. ↑ Shaffer, Lynda. Maritime Southeast Asia to 1500 (en anglès). M.E. Sharpe, 1995-12-26. ISBN 978-0-7656-3702-4.
  26. ↑ Jackson-Laufer, Guida Myrl. Women Rulers Throughout the Ages: An Illustrated Guide (en anglès). Bloomsbury Academic, 1999-09-23, p. 12-13. ISBN 978-1-57607-091-8.
  27. ↑ Élisabeth Carpentier et Georges Pon, « Le récit de la fondation de l’abbaye de Montierneuf de Poitiers par Guillaume VIII : la chronique clunisienne du moine Martin », in Cahiers de civilisation médiévale, Xe – XIIe siècles, Centre d'études supérieures de civilisation médiévale, no 51, 2008, janvier-mars, p 27.
  28. ↑ «Roman Emperors DIR Anna Dalassena». Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 30 desembre 2025].
  29. ↑ Privé, Salon. «Edith Of Wessex The Forgotten Queen Of Anglo England» (en anglès americà), 21-03-2025. [Consulta: 30 desembre 2025].
  30. ↑ Bricka, Carl Frederik. «502 (Dansk biografisk Lexikon / IV. Bind. Clemens - Eynden)» (en danès). [Consulta: 30 desembre 2025].
  31. ↑ Biographie, Deutsche. «Gerardus, de Silva Maiore - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
  32. ↑ Biographie, Deutsche. «Gertrud von Polen - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
  33. ↑ «John Italus» (en anglès). Enciclopedya Britannica. [Consulta: 30 desembre 2025].
  34. ↑ «GIOVANNI da Lodi, santo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 30 desembre 2025].
  35. ↑ Biographie, Deutsche. «Lothar II. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
  36. ↑ Ghazarian, Jacob (2000). The Armenian Kingdom in Cilicia During the Crusades: The Integration of Cilician Armenians with the Latins, 1080-1393. Abingdon: RoutledgeCurzon. ISBN 9781136124181. OCLC 1079207547., p. 47
  37. ↑ Heinz Bruns: Das Gegenkönigtum Rudolfs von Rheinfelden und seine zeitpolitischen Voraussetzungen. Nieft, Bleicherode 1939 (Berlin, Universität, Phil. Dissertation, 16. Jan. 1940).
  38. ↑ Marie-Huguette Hadrot, Montfort l'Amaury: de l'an mil à nos jours, Paris, Somogy, 2002, 191 p. [détail de l’édition] (ISBN 2-85056-563-6).
  39. ↑ Røskaft, Merete «Tora Torbergsdatter» (en noruec). Store norske leksikon, 25-08-2025.
  40. ↑ Reischauer, Robert Karl; Reischauer, Jean; Woodrow Wilson School of Public and International Affairs. Early Japanese history, c. 40 B.C.-A.D. 1167. Gloucester, Mass., P. Smith, 1967, p. 330.
  41. ↑ Anderson, James A. The Rebel Den of Nung Trí Cao: Loyalty and Identity along the Sino-Vietnamese Frontier (en anglès). University of Washington Press, 2012-09-01, p. 7-8. ISBN 978-0-295-80077-6.
  42. ↑ «A Nong (c. 1005–1055) | Encyclopedia.com». [Consulta: 30 desembre 2025].
  43. ↑ Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides (711 - 1110) (en francès). Brill, 1861, p. 332-333.
  44. ↑ Biographie, Deutsche. «Hugo, Frankreich, König - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
  45. ↑ Biographie, Deutsche. «Mathilde - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 desembre 2025].
  46. ↑ Rogers, Clifford J. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 126. ISBN 978-0-19-533403-6.
  47. ↑ Joan M. Hussey, The Orthodox Church in the Byzantine Empire, Oxford, Clarendon Press, 1986, p. 122
  48. ↑ «Clare Genealogy: Hynes, Hines, O'Heyne, Ó h-Eidhin». [Consulta: 30 desembre 2025].
  49. ↑ Hall, John Whitney; Shively, Donald H. The Cambridge History of Japan (en anglès). Cambridge University Press, 1988, p. 69. ISBN 978-0-521-22353-9.
  50. ↑ David Wilmshurst, The Martyred Church: A History of the Church of the East (East & West Publishing Limited, 2011) p.201
  51. ↑ «One hundred poets, one poem each : a translation of the Ogura Hyakunin Isshu | WorldCat.org» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2025].
  52. ↑ «宋史/卷210 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 30 desembre 2025].
  53. ↑ Encyclopaedia of Islam, VIII, 713 i 714
  54. ↑ «ʿABD-AL-JABBĀR B. AḤMAD» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 30 desembre 2025].
  55. ↑ Sato, Hiroaki (1995). Legends of the Samurai. Overlook Duckworth. pp. 61–64. ISBN 9781590207307.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1025
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1025&oldid=37752917»