1929
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1929 (mcmxxix) |
| Islàmic | 1348 – 1349 |
| Xinès | 4625 – 4626 |
| Hebreu | 5689 – 5690 |
| Calendaris hindús | 1984 – 1985 (Vikram Samvat) 1851 – 1852 (Shaka Samvat) 5030 – 5031 (Kali Yuga) |
| Persa | 1307 – 1308 |
| Armeni | 1378 |
| Rúnic | 2179 |
| Ab urbe condita | 2682 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1926 1927 1928 - 1929 - 1930 1931 1932 | |
Esdeveniments
[modifica]
- Països Catalans
- 31 de gener, Barcelona: Primer número del setmanari Mirador fundat per Amadeu Hurtado.[1]
- 17 de febrer, Barcelona: S'instal·la un servei de fotos ràpides, el primer fotomaton, al carrer de Pelai.[2]
- 20 de març, Barcelonaː Francesc Cambó crea el Conferentia Club, presidit per Isabel Llorach.[3]
- 19 de maig, Barcelona: s'inaugura l'Exposició Internacional a Montjuïc.[4]
- 20 de maig, Barcelona: S'inaugura l'Estadi de Montjuïc, amb motiu de l'Exposició Internacional.[5]
- 19 de setembre, Barcelona: Al cinema Coliseum es projecta el primer film sonor que es veié a la península: La chanson de París, amb Maurice Chevalier, el primer musical de la Paramount.[6]
- 1 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del Butlletí de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona.
- Olesa de Montserrat: es funda l'Esbart Olesà.[7]
- Sabadell: es publica L'home que es va perdre, novel·la de Francesc Trabal i Benessat.[8]
- Resta del món
- 1 de gener, Nicaragua: El general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.[9]
- 10 de gener, Bélgica: Primera aparició de Tintín, el famós personatge creat per Hergé, i el seu gos Milú al número 11 de Le Petit Vingtième on es comença a publicar la seva primera aventura Tintín al país dels soviets.
- 17 de gener, Nova York, EUA: Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer, Roma, Regne d'Itàlia: la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 1 d'agost, Espanya: Enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres[10]
- 28 de setembre, Praga, Imperi Austrohongarès: s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
- 24 d'octubre, Nova York, Estats Units d'Amèrica: "Dijous negre" a Wall Street, amb una gran caiguda de la borsa que donà inici a la Gran depressió
- Es funda la Borsa de Casablanca
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 19 de gener, Premià de Mar, Maresme: Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, pediatre i polític català.
- 19 de març, Roda de Ter, Osona: Miquel Martí i Pol, poeta, escriptor i traductor català.
- 23 de març, Río Muni, Guinea Equatorial: Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor manacorí.
- 25 de març, Manresa, Bages: Manuel Riu i Riu, historiador català
- 27 de març, Ceret: Claire Maurier, actriu nord-catalana de teatre, el cinema i la televisió.[11]
- 9 d'abril, Banyoles: Pere Verdaguer i Juanola, escriptor rossellonès[12]
- 14 d'abril, Osona: Candi Espona i Bayés, advocat.
- 12 de maig, Budapest: Ágnes Heller, filòsofa hongaresa[13]
- 20 de maig, Mataró: Montserrat Julió i Nonell, actriu, directora teatral i escriptora catalana[14]
- 29 de maig, Barcelona: Maria Oleart i Font, Oleart de Bel, poetessa i narradora catalana.[15]
- 30 de maig, Cadaqués, Alt Empordà: Joan Vehí i Serinyana, fuster i fotògraf de Salvador Dalí
- 6 de juny, Barcelona: Jordi Texidó i Mata, músic i compositor català.[16]
- 28 de juliol, Barcelona: Alícia Guri i Canivell, jugadora de tennis i tennis taula catalana.[17]
- 18 d'agost, Barcelona: Mathilde Bensoussan (de soltera Matilde Tubau), filòloga i traductora francesa d'origen català[18]
- 7 de setembre, Barcelona: Alicia Agut, actriu catalana[19]
- 19 de setembre, Barcelona: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana.
- 30 d'octubre, Barcelona: Rosa Maria Kucharski, pianista, professora i musicòloga.[20]
- 31 d'octubre, Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català
- 13 de novembre, Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana.
- 24 de desembre, Figueres, Alt Empordà: Mercè Huerta i Busquets, pintora catalana[21]
- Barcelona: Antoni Blanch i Xiró, jesuita
- Resta del món
- 3 de gener, Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià
- 11 de gener, Casapulla, Itàlia: Nicoletta Orsomando, locutora i actriu italiana.
- 15 de gener,
- Atlanta, Geòrgia (Estats Units): Martin Luther King, religiós i activista en favor dels drets civils dels negres, per la qual cosa va ser distingit amb el Premi Nobel de la Pau el 1964.
- Manatí, Cuba: Faure Chomón, comandant de la Revolució Cubana[22]
- 23 de gener, Berlín, República de Weimar: John C. Polanyi, químic canadenc d'origen hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1986.
- 27 de gener, Sollefteå, Suècia: Ingrid Thulin, actriu sueca de cinema i teatre[23]
- 28 de gener, Buffalo, Nova York: Edith M. Flanigen, química americana molt reconeguda.[24]
- 30 de gener: Lucille Teasdale-Corti, pediatra i cirurgiana canadenca, que va treballar a Uganda contribuint al desenvolupament de serveis mèdics al nord del país
- 31 de gener:
- Londres: Jean Simmons, actriu anglesa nominada cops al premi Oscar[25]
- Múnic: Rudolf Mößbauer, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1961
- Pisa, Itàlia: Girolamo Arnaldi, historiador i professor universitari italià.
- 18 de març, Gorzów Wielkopolski: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya[26]
- 28 de març, Pécs: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica.[27]
- 1 d'abril, Brno, Txecoslovàquia: Milan Kundera, escriptor txec.[28]
- 5 d'abril:
- Bruges, Bèlgica: Hugo Claus, escriptor.[29]
- Coventry, Warwickshire, Anglaterra: Nigel Hawthorne, actor anglès[30]
- Bergen, Noruega: Ivar Giæver, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1973.[31]
- 6 d'abril:
- Berlín, República de Weimar: André Previn, nascut Andreas Ludwig Priwin, pianista, director d'orquestra i compositor estatunidenc d'origen alemany[32]
- Tomsk, Sibèria: Iedisson Denísov, compositor rus[32]
- 8 d'abril, Brussel·les, Bèlgica: Jacques Brel, cantant belga.[33]
- 10 d'abril,
- Pessac, Gironde: Yvette Roudy, política francesa; ha estat diputada, Ministra dels Drets de la dona i alcaldessa.[34]
- Lund, Suècia: Max von Sydow, actor suec.
- 15 d'abril, Southampton, Nova York: Jacqueline Kennedy, primera dama dels EEUU pel seu matrimoni amb J. F. Kennedy (m.1994).[35]
- 17 d'abril, Dakar: Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa[36]
- 22 d'abril, Gibara, Cuba: Guillermo Cabrera Infante, novel·lista, guionista, traductor i crític cubà[37]
- 28 d'abril, Berlín: Renate Mayntz, sociòloga alemanya.[38]
- 4 de maig, Brussel·les, Bèlgica: Audrey Hepburn, actriu d'origen europeu que treballà als EUA
- 6 de maig, Sidney, Ohio, EUA: Paul Christian Lauterbur, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2003[39]
- 10 de maig, Boutouche, Nova Brunswick, Canadà: Antonine Maillet, escriptora i dramaturga canadenca, Premi Goncourt de l'any 1979.[40]
- 25 de maig, Brooklyn, Nova York: Beverly Sills, de nom real Belle Silverman, cantant d'òpera americana[41]
- 29 de maig, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Peter Higgs, físic anglès, Premi Nobel de Física de l'any 2013[42][43]
- 31 de maig, Avellaneda, Argentina: Jorge Ricardo Masetti, periodista i guerriller argentí. Va ser fundador i director de l'agència de notícies cubana Prensa Latina[44]
- 3 de juny, Gränichen, Suïssa: Werner Arber, microbiòleg suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1978.[45]
- 10 de juny, Birmingham, Alabama, EU]: Edward Osborne Wilson, entomòleg i biòleg estatunidenc, Premi Internacional Catalunya 2007.[46]
- 12 de juny,
- Frankfurt, Alemanya: Anne Frank, escriptora alemanya[47]
- Londres, Anglaterra: Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica[48]
- 14 de juny, Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà[49]
- 17 de juny, Tbilisi, Unió Soviètica: Tigran Petrossian, jugador d'escacs soviètic, Campió del món entre 1963 i 1969[50]
- 23 de juny, Malmedy, Bèlgica: Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música belga[32]
- 29 de juny, Florència, Itàlia: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana[51]
- 1 de juliol, Nova York, EUA: Gerald Edelman, biòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 ([52]
- 7 de juliol, Nova York: Helen Rodríguez Trías, pediatra i activista pels drets de les dones.[53]
- 9 de juliol, Rabat, Marroc) Al-Hàssan ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Alawí, conegut com a Hassan II, Rei del Marroc de la dinastia alauita[54]
- 18 de juliol, Parabiago: Franca Rame, actriu, dramaturga, activista i política italiana[55]
- 19 de juliol,
- Condòm: Sarah Maldoror, directora de cinema francesa, pionera del cinema panafricà[56]
- Les Moutiers-en-Cinglais, França: Emmanuel Le Roy Ladurie, historiador.[57]
- 28 de juliol, Southampton, Nova York, EUA: Jacqueline Lee Bouvier, esdevinguda Jacqueline Kennedy arran del seu matrimoni amb John Fitzerald Kennedy, president dels Estats Units, i posteriorment Jacqueline Onassis, a partir del seu casament amb el magnat grec Aristòtil Onassis[58]
- 2 d'agost, Aveiro: Zeca Afonso, compositor i cantautor portuguès[59]
- 4 d'agost, Roma: Gabriella Tucci, soprano italiana, particularment associada al repertori italià.[60]
- 24 d'agost: el Caire, Egipte, o Gaza o Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president de Palestina. Premi Nobel de la Pau de 1994[54]
- 25 d'agost, Neuilly-sur-Seine, França: Dominique Fernandez, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1982.[61]
- 29 d'agost, Sersell, Algèria: Alice Recoque, enginyera informàtica francesa[62]
- 4 de setembre, Oakland, Califòrnia: Elizabeth Roemer, astrònoma nord-americana especialitzada en estels i asteroides[63]
- 11 de setembre, Göteborg: Birgitta Trotzig, escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993[64]
- 15 de setembre, Nova York, EUA: Murray Gell-Mann, físic nord-americà, Premi Nobel de Física 1969.
- 17 de setembre, West Kensington, Anglaterra: Stirling Moss, pilot de curses automobilístiques anglès[65]
- 29 de setembre, Handan, Hebei, Xina: Xu Huaizhong, militar, guionista i escriptor xinès. Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2019 per la novel·la 牵风记 Qianfengji.
- 18 d'octubre, Departament de Rivas: Violeta Chamorro, política i periodista nicaragüenca, que fou presidenta de Nicaragua (m. 2025).[66]
- 22 d'octubre, Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus
- 14 d'octubre, Charleston, Virgínia de l'Oest, USA: George Crumb, compositor estatunidenc.[67]
- 2 de novembre, Medicine Hat, Alberta, Canadà: Richard Edward Taylor, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1990.
- 4 de novembre, Bangalore, l'Índia: Shakuntala Devi, coneguda com la "dona ordinador", va entrar en el Llibre dels Records Guiness l'any 1982.
- 7 de novembre, Viena, Àustria: Eric Richard Kandel, metge nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000.
- 9 de novembre, Budapest, Hongria: Imre Kertész, escriptor hongarès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2002
- 12 de novembre:
- Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.[68]
- Garmisch-Partenkirchen, República de Weimar: Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil
- 9 de desembre, Nova York, EUA: John Cassavetes, actor, guionista i director estatunidenc[69]
- 23 de desembre, Yale, Estats Units: Chet Baker, trompetista i cantant de jazz nord-americà
- Província de Múrcia: Resu Fernández Páez, activista veïnal.
- Tòquio, Japó: Aiko Miyawaki, escultora[70]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 19 de febrer - Godella, l'Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (n. 1863).
- 21 de març - Màlaga: Sabina Muchart, fotògrafa professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra (n. 1858).[71]
- 3 d'abril - Sabadell, Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
- 7 de maig - Barcelona: Lluís Graner i Arrufí, pintor realista català (n. 1863).[4]
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861)
- 16 d'agost - Barcelona: Juli Marial i Tey, arquitecte i polític català (n. 1853).[72]
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua, metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna contra el còlera.
- Resta del món
- 11 de gener, Göteborg, Suèciaː Elfrida Andrée, organista, compositora i directora d'orquestra sueca (n.1841).[73]
- 26 de gener, Berlín, República de Weimar: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 29 de gener, Parísː La Goulue, popular ballarina de cancan i una figura mítica del París de la Belle Époque (n. 1866).[74]
- 6 de febrer, Madrid, Espanya: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, reina d'Espanya i regent durant la minoria d'edat d'Alfons XIII (n. 1858).[75]
- 27 de febrer: Nova York: Emma R. Steiner, compositora i directora d'orquestra nord-americana.[76]
- 17 de maig, Vienaː Lilli Lehmann, soprano i professora de veu alemanya (n. 1848).[77]
- 8 de juny:
- New Canaan, Connecticut: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme (n. 1861).[78]
- Hugo Nolthenius, músic neerlandès
- 20 d'agost, Milà: Jeanne Immink, alpinista holandesa pionera a les Dolomites (n. 1853).[79]
- 23 de setembre, Göttingen, República de Weimar: Richard Adolf Zsigmondy, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1925 (n. 1865).
- 3 d'octubre, Berlín: Gustav Stresemann, polític alemany, Premi Nobel de la Pau de 1926 (n. 1878).[80]
- 29 d'octubre, Makó, Hongria: Joseph Pulitzer, editor i periodista hongarès (n. 1847).
- 30 d'octubre: Rafael Balseiro Dávila, pianista i compositor porto-riqueny.
- 18 de novembre, Londres: Thomas Power O'Connor, polític i periodista.
- 24 de novembre, París: Georges Clemenceau, polític francès (n. 1841).
- 20 de desembre, Montélimar, França: Émile Loubet, advocat, President de la República Francesa (n. 1838).[81]
- 24 de desembre, Madrid: Alice Pestana, escriptora i humanista portuguesa, pedagoga i feminista.[82]
Referències
[modifica]- ↑ «Bon dia». Mirador, núm. 1, 31-01-1929, p. 1.
- ↑ Cabeza Fontseca, José. «Una revolución fotográfica» p. 11. La Vanguardia, 16-02-1929. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ Balcells, Albert «El Conferència Club d'Isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949». Cercles. Revista d'Història Cultural, 20, 2017, p. 41-69. ISSN: 1139-0158.
- 1 2 Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Estadi Olímpic Lluís Companys | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Fraiz Ordóñez, Jesús. «Cómo fue el estreno del teatro Coliseum» (en castellà). La Vanguardia, 01-02-2023. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ Vendranes, Gusman; Rullier, Chantale. Oli d'Olesa: la passió d'un poble. L'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 978-84-7826-729-3.
- ↑ «L'home que es va perdre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Don M. Coerver, Linda Biesele Hall. Tangled Destinies: Latin America and the United States (en anglès). UNM Press, 1999, p. 78. ISBN 0826321178.
- ↑ de los Ríos, Fernando. Obras completas: Libros (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p. vol.1, p.xxvii. ISBN 847658511X.
- ↑ «Claire Maurier» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Pere Verdaguer i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Montes, Rossel Montes. «Agnes Heller: Filosofía y compromiso» (en castellà). Reporteros de Investigación, 01-08-2019. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «Montserrat Julió i Nonell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Piqué Pallàs, Sílvia. Entre la veu i la mirada: diàlegs i silencis en l'escriptura de Maria Oleart (tesi). Universitat Oberta de Catalunya. TFM. Màster d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies, 18 de gener de 2024. Arxivat 2024-04-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Texidó i Mata, Jordi». Portal Sardanista. Confederació Sardanista de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ El Club Tenis Barcino. Barcelona: Club Tenis Barcino, 29.01.2013, pàg. 52.
- ↑ Zimmermann, Marie-Claire «Mathilde Bensoussan (1929-2012)». Estudis Romànics [Institut d'Estudis Catalans], Vol. 35, 2013, p. 691-726.
- ↑ «Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys». NacióDigital. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Fons Narcís Jordi Aragó - Mercè Huerta». Ajuntament de Girona, 01-08-2015. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Fallece Faure Chomón Mediavilla, Comandante del Ejército Rebelde» (en castell+a). Cuba Debate, 05-12-2019. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ «Ingrid Thulin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ Carey, Charles W. American Inventors, Entrepreneurs, and Business Visionaries (en anglès). Infobase Publishing, 2014-05-14, pàg. 125. ISBN 978-0-8160-6883-8.
- ↑ «Jean Simmons | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Christa Wolf» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 14-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gyász: elhunyt az olimpiai bajnok Tass Olga» (en hongarès). Nemzeti Sport, 11-07-2020. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Milan Kundera. Czech writer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hugo Claus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Nigel Hawthorne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ivar Giaever. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- 1 2 3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Jacques Brel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «1ère législature | Yvette ROUDY | Députés | Parlement européen» (en francès), 10-04-1929. [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ Caroli, Betty Boyd. «Jacqueline Kennedy Onassis». Encyclopædia Britannica, 06-09-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ «Guillermo Cabrera Infante | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Renate Mayntz: biografía y aportes a la sociología». Lifeder, 28-04-2021. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2003» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antonine Maillet» (en francès). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Beverly Sills | American opera singer» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2013» (en anglès americà). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort Peter Higgs, el físic que va descobrir el bosó de Higgs». [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Jorge Masetti» (en castellà). El Ortiva - Colectivo de cultura popular. Arxivat de l'original el 2019-12-27. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1978» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Edward O. Wilson | Biography, Facts, & Writings» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Frank, Anne. Nota bibliogràfica inclosa en la contraportada del llibre. Diari d'Anna Frank. sisena. Barcelona: Editorial Selecta, 1984, p. 296. ISBN 84-298-0322-X.
- ↑ «Brigid Brophy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Cy Coleman | American musician and composer» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Tigran Vartanovich Petrosyan | Soviet chess player» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Oriana Fallaci | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1972» (en anglès americà). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ Kornbluh, Felicia. «Rodríguez-Trías, Helen (7 July 1929–27 Dec. 2001), pediatrician, public health activist, and feminist» (en anglès). Oxford University Press. DOI: 10.1093/anb/9780198606697.001.0001/anb-9780198606697-e-16486. [Consulta: 24 maig 2024].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Franca Rame | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «The loss of Sarah Maldoror, pioneer of pan-African cinema» (en anglès). Institut français, 30-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ «Emmanuel Le Roy Ladurie» (en francès). Babelio. [Consulta: 13 desembre 2021].
- ↑ «Jacqueline Kennedy Onassis | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «biografia» (en portuguès). Associação José Afonso, 2022. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Soprano Gabriella Tucci, Roman Treasure» (en anglès americà). Opera wire, 04-08-2018. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (D à F) - aLaLettre». [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ «Astrolabe CAE - Alice Recoque, pionnière de l informatique et de l intelligence artificielle» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Elizabeth Roemer, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 04-09-2014. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Birgitta Trotzig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Stirling Moss | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Violeta Chamorro | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «George Crumb». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Grace Kelly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Miyawaki, Aiko». Benezit Dictionary of Artists (em inglês). doi:10.1093/benz/9780199773787.article.b00123650. Consultado em 11 de junho de 2020
- ↑ García Felguera, Maria de los Santos. «Sabina Muchart Collboni». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ «Juli Marial i Tey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Öhrström, Eva. «Elfrida Andrée» (en anglès). Swedish Musical Heritage. [Consulta: 14 desembre 2025].
- ↑ «La Goulue (1866-1929) - Une icône de la Belle-Epoque» (en francès). Les chaussons verts, 04-07-2011. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Maria Cristina d'Àustria | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «Emma Roberta Steiner (1856-1929) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ «Lilli Lehmann». Encyclopaedia Britannica, 20-11-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Bliss Carman | Canadian poet» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ de Haas, Anna. «Diest, Jeannette Frederike Hermine (1853-1929)». Huygens Intitut. Digital Women's Lexicon of the Netherlands. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1926» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Émile Loubet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Alice Pestana» (en po). Direçao Geral do Livro. [Consulta: novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1929
