478 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 478 aC (cdlxxviii aC) |
| Islàmic | 1133 aH – 1132 aH |
| Xinès | 2219 – 2220 |
| Hebreu | 3283 – 3284 |
| Calendaris hindús | -422 – -421 (Vikram Samvat) 2624 – 2625 (Kali Yuga) |
| Persa | 1099 BP – 1098 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -227 |
| Ab urbe condita | 276 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
| Anys | |
| 481 aC 480 aC 479 aC - 478 aC - 477 aC 476 aC 475 aC | |
El 478 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Mamerc i Ahala, o de vegades, any 276 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 478 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Després de la destrucció de la ciutat pels perses, Temístocles reconstrueix i fortifica Atenes, sense considerar la petició dels espartans, que, amb to amable, van demanar que no s'aixequessin de nou les muralles per tal d'evitar que si la tornaven a ocupar els perses fos un lloc difícil de conquerir. Temístocles va anar a Esparta amb Aristides, l'arcont d'aquell any i Abrònic, ambaixador, i va dir ala espartans que les muralles ja eren prou altes com per resistir un assalt, entre les protestes d'Esparta.[2]
- El general Pausànies, després de la batalla de Platea (479 aC), va atacar Tebes i va exigir la rendició dels que havien ajudat els perses. Després d'un setge de 20 dies, alguns caps del partit persa, dirigit per Timagènides i Atagí (que després va escapar) van acceptar ser lliurats als aliats. Els traïdors van ser executats sense judici a Corint.[3]
- La Lliga de Delos va enviar una força per conquerir la ciutat de Bizanci, l'actual Istanbul, però, tot i que el setge va tenir èxit, el comportament arrogant del general Pausànies va indignar nombrosos aliats que, després d'aconseguir que Esparta el retirés, van confiar la flota als atenesos.[4]
República Romana
[modifica]- Luci Emili Mamerc i Gai Servili Estructe Ahala, que va morir durant el seu mandat, van ser elegits cònsols a Roma. Va ser elegit cònsol sufecte Opiter Virgini Tricost Esquilí.[5]
- Emili Mamerc va derrotar els habitants de Veios davant de les muralles de la ciutat, i va fer una gran matança. Poc després va acordar un tractat que el senat va rebutjar per ser massa favorable als derrotats i li va negar els honors del triomf.[6]
Sicília
[modifica]Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 90
- ↑ Heròdot. Històries, IX, 86, 88
- ↑ Tucídides: Història de la Guerra del Peloponès. I, 95
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 49
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 52
- 1 2 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 38
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 478 aC
