close
Vés al contingut

Agullana

Plantilla:Infotaula geografia políticaAgullana
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Image Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 23′ 38″ N, 2° 50′ 48″ E / 42.393783°N,2.846678°E / 42.393783; 2.846678
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalAgullana Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població880 (2025) Modifica el valor a Wikidata (31,77 hab./km²)
Llars34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAgullanenc, agullanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície27,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat d'Empordà Modifica el valor a Wikidata
Altitud166 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Jovell Pujulà (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal17707 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic972 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17001 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170010 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagullana.cat Modifica el valor a Wikidata

Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims d'Agullana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Campmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.

Comunicacions

[modifica]

Agullana té una carretera a La Jonquera (la GI-500), una segona a La Vajol (la GI-501) i una tercera que va fins a la carretera de Darnius a la N-II (la GI-504).

A més, el nucli de l'Estrada està comunicat per un camí asfaltat a la N-II i a la GI-500.

Demografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
Agullana804
l'Estrada77
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
- 26 34 337 443 1.250 1.564 1.529 1.641 1.798
1920193019401950196019701981199019921994
1.456 1.180 1.062 859 897 824 688 711 670 670
1996199820002002200420062008201020122014
619 622 655 672 746 756 806 840 858
826
2016201820202022202420262028203020322034
- 841
863
903
909 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Història

[modifica]
Image
Vista lateral de l'església

El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles ix i vii aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en què el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle xviii s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle xx, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, obra gairebé tots de l'arquitecte Josep Azemar i Pont, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè la Concòrdia.[1]

Llocs d'interès

[modifica]
Image
creu frontera n° 559
Image
Dolmen de la pedra nova d'Agullana (1891-11-27)

Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix.[2][3]

L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle xii o començaments del xiii. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.

L'ermita de Santa Eugènia d'Agullana i l'església de Santa Maria de l'Estrada són els altres dos principals temples del terme municipal.

El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Gurri, 1992, p. 23.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.
  3. Tubert, Enric. Agullana (en català), 1989 (Quaderns de la Diputació de Girona). ISBN 84-86377-55-2.

Bibliografia

[modifica]
  • Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263268. 

Enllaços externs

[modifica]