close
Vés al contingut

Argizaiola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
Dibuix d'una argizaiola antropomorfa

Una argizaiola[n 1] (del basc argizai 'espelma, ciri'[1] i ohol 'taula, fusta'[2]), també anomenada ezkoa,[3] és una taula de fusta –normalment, de faig o roure– al voltant de la qual s'enrotlla una fina espelma de cera. Acostuma a tenir diferents representacions i figures tallades, sovint d'aspecte antropomorf. Es tracta d'un instrument de culte tradicional que es fa servir en alguns municipis rurals del País Basc, especialment a Guipúscoa, entre els quals destaca Amezketa.[4]

És un objecte domèstic vinculat a la llar familiar, als difunts, a l'església i a la cerimònia de record dels difunts més important del culte catòlic, Tots Sants.[5]

Descripció

[modifica]

L'argizaiola és un dels objectes més singulars de la pràctica religiosa basca. Té forma lleugerament antropomòrfica i una mena de mànec amb el qual es pot subjectar i girar mentre la cera crema.[6] A part de la secció central que conté l'espelma, la resta sol estar decorada amb motius similars als que es troben en kutxak (baguls) i hilarriak: motius geomètrics, flors estilitzades, estrelles, lauburuak, algunes figures humanes, etc.[7]

Image
Una argizaiola de Guipúscoa

Representa simbòlicament el vincle entre la casa familiar amb el lloc d'enterrament del difunt i la seva funció és transmetre-li llum i escalfor. Perpetua l'antic ritu en què la dona es posava a la gatzoneta damunt la tomba familiar (el jarleku[8]) i, més tard, asseguda en una cadira.[3] Les dones eren generalment les responsables de proporcionar llum, alguns diners i menjar al difunt com a ofrena,[9][10] així com de mantenir les cadires i l'argizaiola. També eren les que vetllaven els morts.

La idea d'oferir llum als difunts és comuna a moltes cultures. Tanmateix, el que fa única l'argizaiola, a més de la seva forma i aspecte, és que cada llar tenia la seva. Normalment, l'etxekoandere (la mestressa de casa) encenia l'argizaiola i la col·locava al jarleku de l'església local.[3] Aquest costum va persistir fins i tot després que la pràctica d'enterrar els morts a l'església cessés. Avui dia, el costum d'encendre argizaiolak es manté només a la parròquia d'Amezketa, especialment el dia de Tots Sants[11] i el dels Difunts. L'espelma està encesa durant tota l'eucaristia i els amos giren la peça de fusta per a mantenir-ne viva la flama.[12]

Història

[modifica]
Image
Argizaiolak en una casa d'Amezketa durant la dècada del 1970

Antigament, cada família tenia un sepulcre, un espai tancat dins de l'església per a enterrar els seus éssers estimats, conegut com a jarleku.[8] L'església de San Bartolome d'Amezketa, construïda al segle XVI, en té més de cent seixanta alineats a banda i banda d'una nau central, coberts per grans tapes de roure o castanyer. De fet, fins i tot es poden obrir per a veure'n les restes òssies. L'església de San Bartolome d'Amezketa és una de les últimes parròquies a conservar aquesta tradició, que tenia la finalitat d'honorar la memòria dels difunts a les seves tombes, que abans se situaven sota el terra de fusta de l'església. A més de l'argizaiola, cada família col·locava cadires al voltant de la tomba durant les cerimònies religioses de diumenge i altres dies específics. El dia de Tots Sants també és un dia especial, ja que cada argizaiola de l'església s'encén durant una cerimònia específica.[4]

La tradició de l'argizaiola va començar al segle XVI i es va estendre a les esglésies de tot el País Basc. A partir del segle xviii, al País Basc sud, els cementiris es van traslladar dels edificis de les esglésies, seguint una llei aprovada per Carles III, de manera que el costum de les argizaiolak es va anar perdent, tot i que es va mantenir en alguns llocs fins a finals del segle xx. A banda de la d'Amezketa, poques esglésies el conserven actualment.[4]

El Museu San Telmo de Sant Sebastià disposa d'una col·lecció de més de 50 argizaiolak, algunes de datades a la fi del segle xvi. La Diputació Foral de Guipúscoa en té també una completa col·lecció.

[modifica]
  • A la Fira del llibre i del disc basc de Durango (Durangoko Euskal Liburu eta Disko Azoka), es va atorgar de 1992 a 2016 el Premi Argizaiola (Argizaiola saria) a persones o institucions que treballen per a promoure la llengua i la cultura basques.[13]
  • A la pel·lícula Gaua de Paul Urkijo (2025), ambientada a les Muntanyes Basques al segle xvii, es pot veure com l'etxekoandre d'un apartat baserri manté les argizaiolak de la casa.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Argizaiola (llegiu: arguizaiola) és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Un dels més bàsics és -ak (article plural), així doncs: argizaiolak 'les argizaiola'.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «argizagi» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ «ohol» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. 1 2 3 Duny-Pétré, Ellande. «Le rite funéraire ezkoa renaît» (en francès). enbata.info. Enbata, 08-06-2020.
  4. 1 2 3 Otermin, Joxe Mari. «Argizaiolas de Amezketa» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  5. ↑ «Arguizaiola» (en castellà). cultura.gob.es. Ministeri de Cultura d'Espanya.
  6. ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 210. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  7. ↑ Peña Santiago, Luis Pedro «La “argizaiola” en Guipúzcoa: su fabricación» (en castellà). Anuario de Eusko-Folklore, 1966-1967, p. 67-70.
  8. 1 2 «Jarleku» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  9. ↑ Caro Baroja, Julio. «Aspectos de la vida social: Del matrimonio a la muerte». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 255-256 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  10. ↑ Peña Santiago, Luis Pedro «La ofrenda de la cera, en el Pirineo» (PDF) (en castellà). Caesaraugusta. Institución Fernando el Católico, núm. 25-26, 1965, p. 95-100. ISSN: 0007-9502.
  11. ↑ Garmendia Larrañaga, Juan «Argizaigin zaar baten oroigarri» (en basc). Artesanía vasca. Auñamendi [Sant Sebastià], II, 1970, p. 8-23.
  12. ↑ Aguirre Sorondo, Antxon «Las argizaiolas. El fuego y lamuerte» (PDF) (en castellà). errenteria.eus. Ajuntament d'Errenteria, 1989, p. 95-97.
  13. ↑ «Durangoko Euskal Liburu Disko 43. Azoka» (PDF) (en basc). Herri Kolore. Le Journal du Pays Basque, 05-12-2008.

Bibliografia

[modifica]
  • Peña Santiago, Luis Pedro. La Argizaiola vasca. Creencias, ritos y costumbres relacionados con la misma (en castellà). Sant Sebastià: Auñamendi, 1964. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Argizaiola&oldid=36820707»