close
Vés al contingut

Ciències socials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
Aquest article forma part de la sèrie
Ciència
Disciplines científiques
Mètode i recerca
Epistemologia
Evolució científica
Formals
Naturals
Medi físic
Astronomia  · Geografia  ·

Física  · Ciències de la Terra  · Química

Vida
Biologia  · Genètica  ·

Neurociència  · Medi ambient

Humanitats
Ciències socials
Política  · Economia  ·

Lingüística  · Història  · Sociologia

Ciències humanes
Antropologia  · Filosofia  · Musicologia  ·

Art  · Literatura  · Psicologia

Aplicades

Les ciències socials o humanes[1] són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigació en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al mètode científic, mentre que es distancien de les ciències experimentals perquè inclouen les representacions mentals i els supòsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observació).[2]

Algunes ciències socials són:[3]

Història

[modifica]

A l'Antiga Grècia no hi havia separació entre els tipus de ciència, tot era considerat coneixement. El positivisme va escindir les branques del saber, que havien crescut fins a exigir l'especialització dels estudiosos per la impossibilitat d'abastar-les completament. El terme ciències socials apareix per primer cop al segle xix, a una obra de William Thompson.

Des del segle xx la recerca va anar unida a l'estadística, buscant resultats comparables a altres àmbits científics. L'etnografia, però, va reivindicar la recerca qualitativa com a pròpia de les ciències socials, encara que compatible amb altres mètodes d'anàlisi.

El 2008 la investigadora Virginia Molina proposà l'aplicació de les ciències de la complexitat a les ciències socials.[5]

Antropologia cultural, antropologia social, etnologia i sociologia

[modifica]

A l'àmbit de les ciències socials hi ha discussions acadèmiques respecte l'antropologia social, la cultural i la sociologia a nivell de classificació i de denominació i semàntica.

Denominació

[modifica]

Alguns autors consideren que l'antropologia cultural és sinònima a la social[6][7] mentre que altres les diferencien.[8]

El nom antropologia cultural és especialment utilitzat a Amèrica del Nord. Alguns britànics també l'utilitzen.[9]

Classificació

[modifica]

Autors consideren que l'antropologia cultural és una branca de l'antropologia[6] mentre que altres consideren que l'antropologia social (baix la consideració de sinònima a la cultural) és una branca de la sociologia.[7] De la segona manera de pensar, Radcliffe-Brown l'anomenà "sociologia comparada".[10] També hi ha autors que pensen que la sociologia és una branca de l'antropologia social.[10]

Hi ha qui diferència l'antropologia social de la sociologia perquè els primers estudien als "salvatges" (societats no industrials) i els segons a les societats industrials. Açò suposa un problema alhora de definir les diferències entre "salvatges" o "primitius" i "moderns" o "industrials".[10] Altres diferenciacions són: el criteri d'estudi de la totalitat de les relacions (per a l'antropologia social) i les específiques a un problema (per a la sociologia); i el criteri de tècnica, on els antropòlegs s'aproximen als individus estudiats i els sociòlegs no.[11]

L'etnologia, segons l'ús que fan els britànics de la paraula, es diferència de l'antropologia social per investigar pobles del passat, relacionat amb l'arqueologia.[11]

Referències

[modifica]
  1. Govern Basc. Departament d'Educació, Universitats i Investigació. «¿Qué son las ciencias sociales?». hiru.es. [Consulta: 30 maig 2018].
  2. 1 2 3 Priest, Susanna «¿Qué tienen de científico las ciencias sociales?». Mètode, 84, 03-02-2015.
  3. Puga, 2009, p. 106.
  4. Vanegas Avilés, Luz Marina «La ciencia política en las ciencias sociales». Reflexiones, 89, 2010, p. 197-203.
  5. Molina, Virginia «Ciencias sociales y complejidad». Desacatos. Revista de Ciencias Sociales, 28, 2008.
  6. 1 2 Harris, 1990, p. 14.
  7. 1 2 Mair, 1982, p. 9.
  8. Harris, 1990, p. 21.
  9. Mair, 1982, p. 16.
  10. 1 2 3 Mair, 1982, p. 14.
  11. 1 2 Mair, 1982, p. 15.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]