Diari personal
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia. En un principi serveixen per portar un registre d'esdeveniments vitals i són per a ús privat, tot i que molts es publiquen, constituint un gènere de la literatura (concretament de l'autobiografia).[1] Hi ha diaris de tota classe, temàtics, epistolars, com a esborranys de les memòries i els més moderns diaris a Internet, que han adoptat el format de blog.
Les entrades poden variar en periodicitat i poden estar dirigides a una segona persona en forma de carta (sigui la personificació del diari, un personatge inventat o algun referent real) o bé ser reflexions en primera persona.
Al llarg del segle xx ha esdevingut una de les tipologies textuals més practicades pels escriptors europeus, sobretot durant la Primera i Segona Guerra Mundial, ja que és un tipus d'escriptura fragmentada i discontínua, capaç de reflectir el món contemporani.
Alguns escrits literaris són diaris ficticis, ja que la forma permet l'expressió de sentiments i un punt de vista parcial (en teoria literària es parla de narrador intrahomodiegètic) que involucra el lector per la seva proximitat als fets. També augmenta la versemblança d'allò narrat.
Exemples
[modifica]- The Diary of Samuel Pepys M.A. F.R.S., de Samuel Pepys, famós per la seva descripció viva de la intimitat, la vida privada, la societat i comentaris sobre la política de l'Anglaterra del segle XVII. Va inspirar altres exemples posteriors del gènere.
- El diari d'Ana Frank, les experiències escrites per Ana Frank, l'adolescent jueva que va viure tancada amb la família a casa seva a Amsterdam i que va morir als camps de concentració del nazisme.
- Diari d'un boig, de Nikolai Gógol.
- Life and Letters of James David Forbes (1873), manuscrit en el qual es recopilen amplis fragments del diari personal de James David Forbes.
- Diaris originals en català
- El quadern gris (1966), de Josep Pla.
- El vel de Maia. Dietari de la Guerra civil (1936–1939) (1975), L'aroma d'arç, dietari dispers (1919–1981) (1982), Notes de dietari, 1937–1939 (1992) i Dietari dispers (1918–1984) (1995), de Marià Manent.
- Indagacions possibles (1958), Causar-se d'esperar (1965) i Diari 1952-1960 (1969), de Joan Fuster.
- Bosc endins: dietaris 1970-1979 (1982), de Valentí Puig.
- Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1991) i La lentitud del mar (Dietari 1989-1996), d'Enric Sòria.
- Trajecte circular. Notes d'un dietari (2004), Sobre una neu invisible. Notes d'un dietari, 2003-2005 (2015) i Camins que el temps no esborra (Notes d'un dietari, 2006-2008) (2022), de Vicent Alonso.[2]
- El diari, escrit en català, de Mercè Lidgi, ambientat en la guerra civil espanyola i postguerra. Fou trobat per Kim Aubert als Encats de Barcelona i adaptat al còmic a l'obra El diario de la señorita Litgi (2025).[3]
Referències
[modifica]- ↑ Eva Díaz Pérez. «Anna Caballé: “El diario es un género que ha sido víctima de nuestra historia”». Mercurio.fundacionlara.es, juny/juliol 2015.
- ↑ Balaguer, Enric. «Diaris i cànon». Blocs de Vilaweb, 10-11-2008. [Consulta: 8 març 2026].
- ↑ Vidal, Jaume. «Un amor per a tota la vida». El Punt Avui, 06-01-2026. [Consulta: 6 gener 2026].
Enllaços externs
[modifica]
