close
Vés al contingut

Macrollengua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Image
Àrab dialectal.
Image
Dialectes xinesos.

Macrollengua (de l'anglès macrolanguage), en lingüística, és una categoria introduïda per l'estàndard internacional ISO-639[1] que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats, no necessàriament intercomprensibles, però que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua. En sentit lingüístic, moltes vegades es refereix a un grup de diverses llengües estrictament emparentades sense tenir cadascuna un nom específic i que per motius culturals, religiosos, etc., es consideren, no obstant això, una sola llengua. Algunes vegades s'empra el terme referint-se a diglòssia: quan existeixen diverses parles derivades d'una llengua més antiga o «clàssica», però que aquesta segueix estant en ús per facilitar la comunicació entre els parlants de les varietats populars.

L'ús d'aquesta categoria de macrollengua ha estat aplicat en la 16a edició de l'Ethnologue.[2] Són macrollengües, per exemple: l'àrab, el xinès, el nàhuatl, el quítxua, el sard i diverses llengües indígenes del món. Les macrollengües són registrades i catalogades per l'organització SIL International.

Llista de macrollengües

[modifica]
Image
Distribució geogràfica de les principals divisions de la família quítxua.
Image
Mapa dialectal de l'inuktitut

Aquesta llista només inclou dades específiques del SIL:

ISO 639-1 ISO 639-2 ISO 639-3 Nombre de
variants
inintel·ligibles
Nom de
la macrollengua
akakaaka2akan
araraara30àrab
ayaymaym2aimarà
azazeaze2àzeri
(-)balbal3balutxi
(-)bikbik5bikol
(-)buabua3buriat
(-)chmchm2mari (Rússia)
crcrecre6cree
(-)deldel2Lenape
(-)denden2slave (atapascana)
(-)dindin5dinka
(-)doidoi2dogri (macro)
fafas/perfas2persa
fffulful9ful
(-)gbagba5gbaya (RCF)
(-)gongon2gondi
(-)grbgrb5grebo
gngrngrn5guaraní
(-)haihai2haida
sh(-)hbs3serbocroata
(-)hmnhmn21hmong
iuikuiku2inuktitut
ikipkipk2inupiaq
jajpnjpn7llengües japòniques
(-)jrbjrb5judeoàrab
krkaukau3kanuri
(-)kokkok2konkani (genèric)
kvkomkom2komi
kgkonkon3kongo
(-)kpekpe2kpelle
kukurkur3kurd
(-)lahlah8lahnda
(-)manman7mandinga
mgmlgmlg10malgaix
(-)mixmix4mixe
mnmonmon2mongol
msmsa/maymsa13malai (genèric)
(-)mwrmwr6marwari
(-)nahnah28nàhuatl
nonornor2noruec
ococioci5occità (post 1500); provençal
ojojioji7idioma ojibwa
omormorm4oromo
pspuspus3paixtu
ququeque44quítxua
(-)rajraj6rajasthani
(-)romrom7romaní
sqsqi/albsqi4albanès
scsrdsrd4sard
swswaswa2swahili
(-)syrsyr2siríac
(-)tmhtmh4tamaixec
uzuzbuzb2usbec
yiyidyid2jiddisch
(-)zapzap58zapoteca
zazhazha2zhuang
zhzho/chizho13xinès

Referències

[modifica]
  1. «Scope of denotation for language identifiers». SIL International.
  2. Lewis, M. Paul, ed. 2009. Ethnologue. Dallas: SIL International

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]