Albanès

Albanès

Gjuhu Shqipë
Tipus	llengua natural, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants	6.920.000
Parlants nadius	6.920.000
Oficial a	Albània i Kosovo
Autòcton de	Sud-est d'Europa
Estat	Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Itàlia, Sèrbia, Grècia
Coordenades	41° N, 20° E
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees Albanian (en)
Característiques
Sistema d'escriptura	Albanian alphabet (en) , alfabet llatí i Albanian Braille (en)
Institució de normalització	Acadèmia de Ciències d'Albània
Estudiat per	albanologia
Nivell de vulnerabilitat	1 segur
Codis
ISO 639-1	sq
ISO 639-2	alb
ISO 639-3	sqi
Glottolog	alba1267
Linguasphere	55-AAA-a
Ethnologue	sqi
ASCL	3901
IETF	sq

Temes indoeuropeus
Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec Indoiranià (Indoari, Indoirànic) Itàlic extingides: Llengües anatòliques Paleobalcànic (Dàcic, Frigi, Traci) · Tokhari
Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics Il·liris · Indoirànics Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
Estudis indoeuropeus

L'albanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és una llengua indoeuropea. És l'idioma oficial d'Albània i Kosovo i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.

Dialectes

Extensió geogràfica de l'albanès

Es divideix en tres dialectes:

• Tosc (Tosk) parlat al sud (Tirana), a Itàlia i a l'Epir (un 25% dels albanesos)
• Gheg, parlat al nord d'Albània (Shkodër, Mirditë), a Bar (Tivar), a Macedònia del Nord, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70% dels albanesos)
• Parlar de transició a Elbasan.

Característiques

La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.

L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:

Evolució de les parles albaneses

• Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
• L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals en gheg.
• El nom té tres gèneres i cinc casos.
• Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
• El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
• El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i perquè de vegades transforma n en r.
• El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present e en o en la forma de passat, com el bàltic: mbledh (transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (passat, 1a persona del singular).
• Hi ha casos als noms, com bukë (pa) - buka (el pa) i als adjectius: një burrë i madh (un gran home) - dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
• El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).

Ortografia

L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del segle xiv. La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos. Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió del turc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat per Naum Veqilharxhi al segle xix), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeu alfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de la Lliga de Prizren i van culminar amb el Congrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actual Bítola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deu dígrafs: dh, th, xh, gj, nj, ng, ll, rr, zh i sh.

Segons Robert Elsie:

El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del segle xx (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.

Fonologia

Vocals

Taula fonètica de les vocals

Fonemes	Escrit	Pronunciació com a...
/i/	i	Igualada
/ɛ/	e	bèstia
/a/	a	casa
/ə/	ë	home
/ɔ/	o	òpera
/y/	y	en francès, voiture
/u/	u	Urgell

Consonants

Taula de consonants segons l'IPA

	Labial	Dental	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p b		t d		c ɟ	k g
Africada			ts dz	tʃ dʒ
Fricativa	f v	θ ð	s z	ʃ ʒ			h
Nasal	m		n		ɲ	ŋ
Aproximant		l			j	ɫ
Vibrant		ɾ r

Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació)

Fonema (segons l'IPA)	Escrit	Pronunciació com a...
/p/	p	Pallars
/b/	b	Bossòst
/t/	t	Tarragona
/d/	d	Dinamarca
/c/	q	semblant a l'anglès hot year o al grec kiri
/ɟ/	gj	semblant a l'anglès did you o al grec gia
/k/	k	Canet, Jonquera
/g/	g	Gósol, Figueres
/ts/	c	potser
/dz/	x	dotze
/tʃ/	ç	cotxe
/dʒ/	xh	metge
/θ/	th	en anglès, thing; en castellà, zapato, en grec Athina
/ð/	dh	en anglès this, en grec Rodhos
/f/	f	Figueres
/v/	v	en català eivissenc, vint
/s/	s	Sabadell
/z/	z	pinzell
/ʃ/	sh	xocolata
/ʒ/	zh	Girona, pujada
/h/	h	en anglès, hat
/m/	m	Manresa
/n/	n	Noguera
/ɲ/	nj	Canyelles
/l/	l	lògica
/j/	j	hiena
/lˠ/	ll	ela velaritzada, com en català núvol
/r/	rr	ferro (el contrast entre rr i r és com en català)
/ɾ/	r	cara

Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].

Història

És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanès s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle xv se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle xx.

Vegeu també

• Literatura albanesa