close
Vés al contingut

Max Steiner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Steiner
Imatge
Placa commemorativa a Viena Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, guionista, compositor, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1904 Modifica el valor a Wikidata -
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Victor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAudrey Van Liew Modifica el valor a Wikidata
PareGabor Steiner Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000070 TMDB (persona): 3249 Allmovie (artista): p112635 IBDB (repartiment): 79802 Apple Music: 548884 Musicbrainz: e466fb04-0175-4875-bb39-f50200b66805 Lieder.net (compositor): 18689 Discogs: 283109 Allmusic: mn0000694545
Find a Grave: 2077Modifica el valor a Wikidata

Maximilian Raoul Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971), més conegut com a Max Steiner, fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat estatunidenc. És un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història. El seu padrí fou el compositor Richard Strauss, que el va influir molt en la seva manera de compondre música.[1][2]:52

Biografia

[modifica]

Va començar a destacar en l'àmbit musical ja, en l'Acadèmia Imperial de Música de Viena.[3] Va estudiar amb Gustav Mahler[4]:73 i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units.

Broadway va ser el seu primer destí. Allà va sobreviure com arranjador de tota mena de partitures per a algun dels molts musicals que es representaven en els escenaris novaiorquesos.[5]

Va entrar en el cinema quan un dels seus espectacles, Río Rita, va ser traslladat a la pantalla.[6] Va viure la transformació de Hollywood amb la implantació del so. El 1930 va començar una trajectòria ininterrompuda de gran treball que el va mantenir actiu fins a mitjans dels anys seixanta.

Una dilatada carrera en la qual va obtenir, sorprenentment, només tres Oscar de l'Acadèmia: El delator (1935), de John Ford, L'estranya passatgera (1942), d'Irving Harper, i Des que te'n vas anar (1944), de John Cromwell, encara que va ser nominat en més de vint ocasions.[7]

Els treballs de Steiner no van passar desapercebuts en la seva època. Ho demostra el fet que va treballar al llarg de trenta anys amb directors de cinema com: William A. Wellman, John Ford, King Vidor, Frank Capra, Raoul Walsh, Delmer Daves, i molts altres que van saber aprofitar la qualitat dels seus pentagrames. Amb les seves composicions va consolidar, el que s'ha anomenat l'estil Hollywood, a l'haver aplicat per primera vegada un tema bàsic, el denominat leitmotiv sobre el qual s'elaboraven una sèrie de variacions. Tot i que Steiner ha estat anomenat l'home que va inventar la música de cinema moderna, ell mateix va afirmar que, «la idea es va originar amb Richard Wagner ... Si Wagner hagués viscut aquest segle, hauria estat el compositor de pel·lícules número 1».[8]

Encara que va treballar per a la RKO, David O. Selznick i altres estudis, va destacar fonamentalment la seva llarga etapa a la Warner Bros (entre 1936 i 1953), en la que va definir un estil molt característic que es va propagar en tota la seva creació: a partir d'un tema principal, el compositor reforçava cada moment important de la història, instant musical que podia situar-se en primer pla o mantenir-se de forma que passés desapercebuda per a l'espectador. Va elaborar un precís fil conductor que mai es va limitar a il·lustrar la història.[9]:55

Així va abordar el melodrama, el cinema de gàngsters, l'aventura i el western amb gran eficàcia fins a convertir-se en un dels compositors més recordats del cinema. Steiner va morir per una insuficiència cardíaca a Hollywood, als 83 anys.[10]

Influència

[modifica]

Reconeixement de la indústria

[modifica]
Image
Placa commemorativa de Steiner a la seva casa natal, a Praterstraße 72, Viena

Tres de les bandes sonores de Max Steiner van guanyar el premi de l'Acadèmia a la millor banda sonora original: The Informer (1935), Now, Voyager (1942) i Since You Went Away (1944).[7] Steiner va rebre un certificat per The Informer. Originalment va rebre plaques per Now, Voyager i Since You Went Away, però aquestes plaques van ser substituïdes per estatuetes dels Premis de l'Acadèmia el 1946. Com a actor individual, Steiner va ser nominat a un total de 20 premis de l'Acadèmia, i en va guanyar dos. Abans de 1939, l'acadèmia reconeixia el departament de música d'un estudi, en lloc del compositor individual, amb una nominació en la categoria de puntuació. Durant aquest temps, cinc de les bandes sonores de Steiner, incloent-hi La patrulla perduda i La càrrega de la brigada lleugera, van ser nominades, però l'acadèmia no considera que aquestes nominacions pertanyin al mateix Max Steiner. En conseqüència, tot i que la banda sonora de Steiner per a The Informer va guanyar el premi de l'Acadèmia el 1936, l'acadèmia no considera oficialment Steiner com el guanyador individual del premi, ja que Steiner va acceptar el premi en nom del departament de música de la RKO, del qual era el cap de departament. Les 20 nominacions de Steiner el converteixen en la tercera persona més nominada de la història de les categories de puntuació, darrere de John Williams i Alfred Newman.[11]

El Servei Postal dels Estats Units va emetre els seus segells American Music Series el 16 de setembre de 1999 per retre homenatge a compositors de renom de Hollywood, com ara Steiner.[12] Després de la mort de Steiner, Charles Gerhardt va dirigir l’Orquestra Filharmònica Nacional en un àlbum RCA Victor amb els millors moments de la carrera de Steiner, titulat Now Voyager.[13][14] També va guanyar un Globus d'Or a la millor banda sonora original per Life with Father (1947).[10] A principis dels anys setanta es van incloure seleccions addicionals de bandes sonores de Steiner en altres àlbums de cinema clàssic de la RCA. Els enregistraments quadrifònics van ser posteriorment remasteritzats digitalment per a so Dolby envoltant i publicats en CD. El 1975, Steiner va ser homenatjat amb una estrella situada al número 1551 de Vine Street al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva contribució al cinema.[15] El 1995, Steiner va ser inclòs pòstumament al Saló de la Fama dels Compositors.[16] En commemoració del centenari de Steiner, el 1988 es va descobrir una placa commemorativa al lloc de naixement de Steiner, l'Hotel Nordbahn (ara Austria Classic Hotel Wien) al número 72 de Praterstraße.[17] El 1990, Steiner va ser un dels primers a ser reconegut per la seva trajectòria professional per un lloc web de premis en línia.[18]

Llegat entre compositors

[modifica]

A Film Music, de Kurt London, London va expressar l'opinió que la música cinematogràfica americana era inferior a la música cinematogràfica europea perquè mancava d'originalitat en la composició; va citar la música de Steiner com una excepció a la regla.[19] Steiner, juntament amb els seus contemporanis Erich Wolfgang Korngold i Alfred Newman, va establir l'estil i les formes de la música cinematogràfica de l'època i de les bandes sonores de les pel·lícules futures.[20] Coneguts pels seus estils musicals similars, Roy Webb també va ser contemporani de Steiner i van ser amics fins a la mort de Steiner. La partitura de Webb per a Mighty Joe Young recordava a Steiner.[2] El compositor de James Bond, John Barry, va citar Steiner com una influència de la seva obra.[21][22] James Newton Howard, qui va compondre la banda sonora per al remake de King Kong del 2005, va declarar que estava influenciat per la banda sonora de Steiner; el seu tema descendent quan Kong apareix per primera vegada recorda la banda sonora de Steiner.[23] De fet, durant l'escena del sacrifici tribal de la versió del 2005, la música que sona és de la partitura de Steiner de la mateixa escena a la versió del 1933.[24] Compositor de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars, John Williams va citar Steiner, així com altres compositors europeus emigrants de l'Edat d'Or de la música cinematogràfica dels anys 30 i 40, com a influències de la seva obra.[25] De fet, George Lucas volia que Williams fes servir les partitures de Steiner i Korngold com a influències per a la música de Star Wars, tot i la raresa de la música de cinema grandiosa i la manca d'ús de leitmotivs i orquestracions completes durant la dècada del 1970.[26][27][28]

Sovint comparat amb el seu contemporani Erich Wolfgang Korngold, el seu rival i amic a Warner Bros., la música de Steiner va ser considerada pels crítics com a inferior a la de Korngold. El compositor David Raksin va declarar que la música de Korngold era «d'un ordre superior amb una abast molt més ampli»;[29][30] tanmateix, segons l'obra American Film Music de William Darby i Jack Du Bois, tot i que altres compositors de bandes sonores de cinema poden haver produït bandes sonores individuals millors que Steiner, cap compositor n'ha creat mai tantes de molt bones com Steiner.[28] Malgrat la inferioritat de les partitures individuals de Steiner, la seva influència va ser en gran part històrica. Steiner va ser un dels primers compositors a reintroduir la música al cinema després de la invenció del cinema sonor. La banda sonora de Steiner per a King Kong va modelar el mètode d'afegir música de fons a una pel·lícula.[30] A alguns dels seus contemporanis no els agradava la seva música. Miklós Rózsa va criticar Steiner per l'ús de Mickey Mouse i no li agradava la seva música, però Rózsa va admetre que Steiner havia tingut una carrera reeixida i que tenia un bon sentit melòdic.[31]

Ara conegut com el pare de la música de cinema o el degà de la música de cinema, Steiner havia escrit o arranjat música per a més de tres-centes pel·lícules al final de la seva carrera.[27][32][33] George Korngold, fill d'Erich Korngold, va produir els àlbums de la sèrie Classic Film Score que incloïen la música de Steiner.[2][34] Albert K. Bender va establir la Max Steiner Music Society amb membres internacionals, publicació de revistes i butlletins i una biblioteca d'enregistraments d'àudio. Quan la col·lecció Steiner va anar a la Universitat Brigham Young el 1981, l'organització es va dissoldre. La Max Steiner Memorial Society es va formar al Regne Unit per continuar la tasca de la Max Steiner Music Society.[2][35]

Filmografia selecta

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Max Steiner». Arxivat de l'original el 2021-01-23. [Consulta: 3 desembre 2019].
  2. 1 2 3 4 Evans, Mark. Soundtrack: The Music of the Movies. Nova York: Hopkinson and Blake, 1975. ISBN 0911974199.
  3. ↑ Wegele, Peter. Max Steiner: Composing, Casablanca and the Golden Age of Film Music, p. 47-74. Blue Ridge Summit: Rowman & Littlefield Publishers, 2014.
  4. ↑ Thomas, Tony. Film Score: The View from the Podium. Cranbury, New Jersey: A.S. Barnes and Co., 1979. ISBN 0498023583.
  5. ↑ Leaney, Edward A.. «A Max Steiner Chronology». A: The Max Steiner Collection. Provo, Utah: Special Collections and Manuscripts, Harold B. Lee Library, Brigham Young University, 1996. Arxivat 2021-06-23 a Wayback Machine.
  6. ↑ Thomas, Thomas. Film Score: The Art & Craft of Movie Music. Burbank, California: Redwood Press, 1991.
  7. 1 2 Daubney, Kate. Max Steiner's Now, Voyager: A Film Score Guide. Westport, CT: Greenwood Press, 2000. ISBN 0313312532.
  8. ↑ «Underscoring Richard Wagner's influence on film music». Los Angeles Times, 17-06-2010 [Consulta: 18 juny 2018].
  9. ↑ The Hollywood Film Music Reader. Nova York: Oxford University Press, 2010. ISBN 9780195331196.
  10. 1 2 «Max Steiner». IMDb.com, Inc.. Arxivat de l'original el 2021-08-08. [Consulta: 3 desembre 2019].
  11. ↑ «The Official Academy Awards Database». The Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 2009-02-27. [Consulta: 4 juliol 2025].
  12. ↑ «1999 33c Max Steiner» (en anglès). www.mysticstamp.com. Arxivat de l'original el 2021-09-05. [Consulta: 18 juny 2018].
  13. ↑ Manson, Eddy Lawrence. «The Film Composer in Concert and the Concert Composer in Film». A: McCarty. Film Music 1. Nova York: Garland Publishing, 1989, p. 270. ISBN 0824019393.
  14. ↑ «Now Voyager: The Classic Film Scores of Max Steiner – National Philharmonic Orchestra | Credits | AllMusic». AllMusic. Arxivat de l'original el 2021-09-05. [Consulta: 18 juny 2018].
  15. ↑ «Max Steiner – Hollywood Star Walk» (en anglès). projects.latimes.com. Arxivat de l'original el 2021-09-05. [Consulta: 18 juny 2018].
  16. ↑ «Max Steiner | Songwriters Hall of Fame». www.songhall.org. Arxivat de l'original el 2021-06-23. [Consulta: 18 juny 2018].
  17. ↑ «Geschichte» (en alemany). www.classic-hotelwien.at. Arxivat de l'original el 2021-09-05. [Consulta: 18 juny 2018].
  18. ↑ «The Sammy Film Awards» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-02-07. [Consulta: 10 maig 2019].
  19. ↑ London, Kurt. Film Music: A Summary of the Characteristic features of its History, Aesthetics, Technique; and possible Developments. Reprint. Nova York: Arno Press & The New York Times, 1970, p. 212. ISBN 040501600X.
  20. ↑ Prendergast, Roy M. A Neglected Art: A Critical Study of Music in Films. Nova York: New York University Press, 1977. ISBN 0814765653.
  21. ↑ «The Man Who Knew the Score». Vanity Fair. Conde Nast, 2-2009. Arxivat de l'original el 2015-04-13 [Consulta: 18 juny 2018].
  22. ↑ «John Barry obituary». The Guardian. Guardian News and Media Limited, 31-01-2011. Arxivat de l'original el 2021-08-15 [Consulta: 18 juny 2018].
  23. ↑ «Fantastic Beasts Composer James Newton Howard on His Personal Favorite Scores». consequenceofsound.net, 15-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-03-07 [Consulta: 18 juny 2018].
  24. ↑ Wierzbicki, James. Film Music: A History. Nova York: Routledge, 2009. ISBN 978-0415991995.
  25. ↑ Horton, Cole. «From World War to "Star Wars":The Music». Star Wars. Lucasfilm. Arxivat de l'original el 2021-09-05. [Consulta: 12 agost 2018].
  26. ↑ «How Star Wars changed movie scores forever». The Telegraph. Arxivat de l'original el 12 de gener de 2022 [Consulta: 14 agost 2018].
  27. 1 2 Larson, Randall D. Musique Fanstastique: A Survey of Film Music in the Fantastic Cinema. Metuchen, NJ & London: The Scarecrow Press, 1985. ISBN 0810817284.
  28. 1 2 Darby, William. American Film Music: Major Composers, Techniques, Trends, 1915–1990. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, 1990. ISBN 089950468X.
  29. ↑ Raksin, David. «David Raksin Remembers his Colleagues». American Composers Orchestra. Arxivat de l'original el 2001-04-11. [Consulta: 16 agost 2018].
  30. 1 2 Harmetz, Aljean. Round Up the Usual Suspects: The Making of "Casablanca". Nova York: Hyperion, 1992. ISBN 1562829416.
  31. ↑ Brown, Royal S. Overtones and Undertones: Reading Film Music. Berkeley: University of California Press, 1994. ISBN 0585261660.
  32. ↑ Image "Max Steiner – Father of Film Music" a YouTube, trailer to documentary film
  33. ↑ MacDonald, Laurence E. The Invisible Art of Film Music: A Comprehensive History. 2on. Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, 2013. ISBN 9780810883987.
  34. ↑ «Còpia arxivada». Los Angeles Times, 28-11-1987. Arxivat de l'original el 2021-02-26 [Consulta: 16 agost 2018].
  35. ↑ «The Max Steiner Collection». Film Music Archives. L.Tom Perry Special Collections, Harold B. Lee Library, Brigham Young University. Arxivat de l'original el 2021-06-23. [Consulta: 7 juny 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Steiner&oldid=37018221»