close
Vés al contingut

Mehdi Charef

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMehdi Charef
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Ahmed Charef Modifica el valor a Wikidata
24 octubre 1952 Modifica el valor a Wikidata
Maghnia (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 2026 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
L'Isle-Adam (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGennevilliers cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, dramaturg, escriptor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0152831 TMDB (persona): 91758 Rottentomatoes: celebrity/mehdi-charef Allmovie (artista): p84726
Instagram: theofficial.mehdi Modifica el valor a Wikidata

Mehdi Charef (Maghnia, 24 d'octubre de 1952 - L'Isle-Adam, 10 de juny de 2026) va ser un escriptor, director de cinema i dramaturg. francès d'origen algerià.[1][2]

Biografia

[modifica]

Quan tenia 10 anys la seva família, d'origen obrer, es va traslladar a França, on van viure a diverses ciutats i barris de la perifèria de París. Charef va estudiar mecànica i va treballar com afilador del 1970 al 1983. Paral·lelament, Charef anava escrivint pel seu compte, fins que el director grec Costa-Gavras li aconsellà que realitzés ell mateix la versió cinematogràfica de la seva novel·la El té a l'harem d'Arquímedes.

Per aquesta adaptació va guanyar el premi Cèsar a la millor primera obra i el premi Jean Vigo, i fou projectada a la secció Un certain regard del 38è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3] Des d'aleshores, va seguir escrivint i dirigint pel·lícules on palesesava la seva dimensió social, el respecte per les persones i el vincle al seu país d'origen, Algèria. El 1992 va dirigir Au pays des Juliets que va competir per la Palma d'Or al 45è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4]

Obres

[modifica]

Narracions

[modifica]
  • Le Thé au harem d'Archi Ahmed, Paris : Mercure de France, 1983
  • Le Harki de Mériem, Paris : Mercure de France, 1989 (réédition Agone, 2016)
  • La Maison d'Alexina, Paris : Mercure de France, 1999
  • À bras le cœur, Paris : Mercure de France, 2006
  • Une enfance dans la guerre - Algérie 1954/1962 (Collectif), Paris : Bleu autour, 2016
  • Rue des pâquerettes, Marseille : Hors d'atteinte, 2019
  • Vivants, Marseille : Hors d'Atteinte, 2020
  • La Cité de mon Père : Hors d'Atteinte, 2021

Teatre

[modifica]
  • 1962 - Le dernier voyage, Paris : Avant-scène théâtre, 2005

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]

Guionista

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mehdi Charef» (en francès). Premiere.fr. [Consulta: 7 febrer 2018].
  2. ↑ «The voice of the suburbs and of exile has fallen silent: Mehdi Charef has died at 73 – Culture» (en anglès), 11-06-2026. [Consulta: 14 juny 2026].
  3. ↑ «Festival de Cannes: Tea in the Harem». festival-cannes.com. [Consulta: 30 juny 2009].
  4. ↑ «Festival de Cannes: In the Country of Juliets». festival-cannes.com. [Consulta: 13 agost 2009].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mehdi_Charef&oldid=37688153»