Scopulus
 Scopulus | |
|---|---|
  |
En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull»[Nota 1] que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.[2][3] És el contrari als rupēs, que indiquen un cingle relativament rectilini o regular.
Només s'ha assignat el nom d'scopulus a les estructures del planeta Mart.
Moltes d'aquestes formacions presents al planeta vermell se situen al llarg de les vores dels cràters. Alguns scopuli presenten proves d'una erosió passada a causa de la presència d'aigua. Altres vegades, aquestes vores, gràcies a la precarietat de l'estabilitat i el gel que amplia les esquerdes al llarg del pendent, són l'escenari d'allaus que fan que el material es mogui al llarg del fort pendent.
| Scopulus | Latitud | Longitud[4] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Abalos Scopuli | 80,72 N | 283,44 E | 109,16 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 14148 |
| Australe Scopuli | 83,48 S | 247,06 E | 504,58 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 487 |
| Boreales Scopuli | 88,88 N | 269,84 E | 1,13 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6964 |
| Charybdis Scopulus | 24,14 S | 20,08 E | 551,26 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 1157 |
| Coronae Scopulus | 33,26 S | 64,94 E | 245,24 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 1316 |
| Eridania Scopulus | 52,61 S | 141,79 E | 1017,66 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 1827 |
| Frigoris Scopulus | 79,38 N | 176 E | 0 | Nomenclatura abolida el 1984 | 6830 |
| Gemini Scopuli | 80,39 N | 26,1 E | 1000,36 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6965 |
| Hyperboreus Scopulus | 82,41 N | 200 E | 0 | Nomenclatura abolida el 1984 | 6846 |
| Hypernotius Scopulus | 77,86 S | 88 E | 0 | Nomenclatura abolida el 1984 | 6847 |
| Nilokeras Scopulus | 31,72 N | 304,15 E | 901,48 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 4277 |
| Oenotria Scopuli | 6,62 S | 77,11 E | 1425 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 14860 |
| Oenotria Scopulus | 7,77 S | 77,36 E | 1615 | Nomenclatura abolida el 1982 Reanomenat Oenotria Scopuli el 2011 | 4409 |
| Scylla Scopulus | 25,22 S | 18,34 E | 476,91 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5397 |
| Tartarus Scopulus | 4,23 S | 177,25 E | 251,31 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 5877 |
| Ultimi Scopuli | 77,88 S | 179,04 E | 560,47 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6204 |
| Xanthe Scopulus | 19,38 N | 307,49 E | 59,48 | Nom clàssic de les característiques d'albedo | 6599 |
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Liddell and Scott (1975). An Intermediate Greek-English Lexicon; Oxford University Press: Oxford, UK, p. 735.
- ↑ Greeley, R. (1994) Planetary Landscapes, 2nd ed.; Chapman & Hall: Nova York, p. 35-36.
- ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
- ↑ Sistema de coordenades: Planetocèntric, +E (+Est, 0 - 360)
Estructures exogeològiques | |
|---|---|
Àmplia estructura anular (LG) · Arcus (AR) · Astrum (AS) · Característica d'albedo (AL) · Catena (CA) · Cavus (CB) · Centre eruptiu (ER) · Chaos (CH) · Chasma (CM) · Colles (CO) · Corona (CR) · Cràter (AA) (cràter d'impacte · cràter volcànic) · Dorsum (DO) · Facula (FA) · Farrum (FR) · Flexus (FE) · Fluctus (FL) · Flumen (FM) · Fossa (FO) · Fretum (FT) · Insula (IN) · Labes (LA) · Labyrinthus (LB) · Lacuna (LU) · Lacus (LC) · Lenticula (LE) · Linea (LI) · Lingula (LN) · Macula (MA) · Mare (ME) · Mensa (MN) · Mons (MO) · Oceanus (OC) · Palus (PA) · Patera (PE) · Planitia (PL) · Planum (PM) · Plume (PU) · Promontorium (PR) · Regio (RE) · Reticulum (RT) · Rima (RI) · Rupes (RU) · Saxum (SA) · Scopulus (SC) · Serpens (SE) · Sinus (SI) · Sulcus (SU) · Terra (TA) · Tessera (TE) · Tholus (TH) · Unda (UN) · Vallis (VA) · Vastitas (VS) · Virga (VI) | |
