1911
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1911 (mcmxi) |
| Islàmic | 1329 – 1330 |
| Xinès | 4607 – 4608 |
| Hebreu | 5671 – 5672 |
| Calendaris hindús | 1966 – 1967 (Vikram Samvat) 1833 – 1834 (Shaka Samvat) 5012 – 5013 (Kali Yuga) |
| Persa | 1289 – 1290 |
| Armeni | 1360 |
| Rúnic | 2161 |
| Ab urbe condita | 2664 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940 | |
| Anys | |
| 1908 1909 1910 - 1911 - 1912 1913 1914 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 17 de gener - Arenys de Mar, Maresme: Lluís Ferran de Pol, escriptor català (m. 1995).
- 31 de gener: Un dur temporal de mar, conegut com el Temporal de la Candelària, assota la costa entre Barcelona i València durant quatre dies, amb un resultat de 140 pescadors morts, 37 d'ells només de Peníscola.
- febrer - Barcelona: Publicació de l'Almanac dels noucentistes.
- 14 de febrer - Barcelona: Creació de les tres primeres seccions de l'Institut d'Estudis Catalans: Secció Històrico-Arqueològica, de Ciències, i Filològica.
- 15 d'abril - Barcelona: Estrena de La reina jove, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal, amb Margarida Xirgu.[1]
- 11 de juliol - Barcelona: Es crea l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, avui integrada a l'EEABB, que inicià les classes el 1912.[2]
- 8 - 10 de setembre - Barcelona: congrés fundacional de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT).
- setembre - País Valencià: aldarulls violents a Cullera (Fets de Cullera) i altres localitats del País Valencià.
- 12 de setembre Toronto (Ontario (Canadà)): l'enginyer estatunidenc Fred Stark Pearson hi crea el grup empresarial Barcelona Traction, Light and Power, amb l'objectiu de desenvolupar la producció d'energia hidroelèctrica a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics dels rius catalans.
- 7 de novembre, Perpinyà: S'inaugura la sala de cinema Le Castillet.[3]
- 18 de novembre - Barcelona: s'hi crea la companyia Energia Elèctrica de Catalunya amb l'objectiu de desenvolupar la producció d'energia hidroelèctrica aprofitant els recursos hidràulics de la Vall Fosca (Pallars Jussà).
- Resta del món
- Els italians ocupen Líbia, al nord d'Africa.
- 26 de gener, Dresden, Alemanya: estrena de l'òpera Der Rosenkavalier de Richard Strauss a la Königliches Opernhaus.[4]
- 19 de febrer - Bombai, Índia Britànica: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (m. 1979).
- 19 de març: Se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona: Un milió de dones es manifesten a Europa.
- 31 de març - És botat el Titànic.
- 10 de maig - Ciudad Juárez (Mèxic): Els revolucionaris prenen la ciutat i Francisco Ignacio Madero nomena el seu primer gabinet.
- 17 de juny - Londresː Se celebra la Marxa de la Coronació de les Dones, exigint el sufragi femení en l'any de la coronació de Jordi V.[5]
- 24 de juliol - Machu Picchu (Perú): Troballa de les ruïnes de la ciutadella inca per Hiram Bingham.
- 21 d'agost - París: al Museu del Louvre un italià anomenat Vincenzo Perugia roba La Gioconda.
- Octubre - desembre - Xina: la dinastia manxú és enderrocada i Sun Yat-sen proclama la república.
- 6 de novembre - Francisco Ignacio Madero assumeix la presidència de Mèxic.
- 20 de novembre - Múnic: estrena pòstuma de Das Lied von der Erde (La cançó de la terra) de Gustav Mahler.
- 14 de desembre - L'expedició liderada pel noruec Roald Amundsen és la primera a trepitjar el pol Sud.
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats | ||
|---|---|---|---|
| Física | |||
| Química | |||
| Medicina o Fisiologia | |||
| Literatura | |||
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 4 de gener - Sabadell: Adolf Cabané i Pibernat, músic català que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974).
- 11 de gener - Sa Pobla, Mallorca: Antònia Buades Vallespir –Madò Buades–, cantadora i folklorista mallorquina (m.2007).[7]
- 13 de gener - Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 16 de gener - Barcelona: Mercedes Núñez Targa, política republicana catalana (m. 1986).[8]
- 22 de gener - Barcelona: Paulina Ódena García, Lina, militant i dirigent comunista, heroïna de la República. (m. 1936).[9]
- 25 de gener - Barcelona: Carme Millà Tersol, dibuixant i cartellista anarquista catalana.[10]
- 30 de gener - L'Alguer (Sardenya): Àngel Scala Salis Escriptor i recol·lector de cultura popular.
- 1 de febrer - Barcelona: Rosa Ricart i Ribera, bibliotecària catalana (m. 2005).[11]
- 8 de febrer - Albalat de la Ribera, Ribera Baixa: Maria Mulet, mestra i escriptora valenciana (m. 1982).[12]
- 8 de març - Paulo Afonso: Maria Bonita, cangaceira brasilera (m. 1938).
- 7 d'abril - Barcelona: Anna Maria Tugas i Masachs, atleta dels anys 30, campiona de Catalunya i d'Espanya (m. 2015).[13]
- 26 d'abril - Barcelona (Barcelonès): Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial (m. 2002).[14]
- 30 d'abril - Catarroja: Ethelvina-Ofelia Raga Selma, compositora, organista, directora d'orquestra i escriptora valenciana, primera dona a dirigir la Banda Municipal de València.[15]
- 11 de maig - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc (m. 1991).[16]
- 22 de maig - Sant Celoni (Vallès Oriental): Rafael Ferrer i Fitó, músic (m. 1988).[17]
- 28 de maig, Barcelona: Maria Rosa de Navas i Escuder, ceramista catalana.[18]
- 14 de juny - Arbeca, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (m. 2001).[19]
- 26 de juny - Barcelona: Maria Carbonell i Mumbrú, pianista catalana (m. 1988).[20]
- 19 de juliol - Sant Genís dels Agudells (Barcelonès): Agustí Chalaux i de Subirà, teòric polític, econòmic i social.
- 21 de juliol - Maó (Menorca): Maria Lluïsa Serra Belabre, arqueòloga, historiadora i arxivera menorquina.[21]
- 22 d'agost - Castalla (l'Alcoià): Enric Valor Vives, escriptor i gramàtic.
- 9 de setembre - València (l'Horta): Manuel Sanchis Guarner, filòleg, historiador i escriptor (m. 1981).
- 19 de setembre - Newquay (Anglaterra): William Golding, escriptor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1983.
- 22 d'octubre - Sant Feliu de Guíxols: Margarita Wirsing i Bordas, primera llicenciada en Ciències Físico-Químiques a Espanya (m. 1995).[22]
- 23 d'octubre - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Joan Pich Santasusana, violoncel·lista, compositor, director d'orquestra (m. 1999).[23]
- 7 de novembre - Portbou, Alt Empordà: Ángeles Santos Torroella, pintora i artista gràfica catalana (m. 2013).[24]
- 7 de novembre - Algemesí (la Ribera Alta): Joan Pere Segura de Lago, arquitecte.
- 24 de novembre - Igualada: Maria Teresa Sàbat i Salinas, mecenes catalanista i fundadora de l'Editorial Alcides (m. 2011).[25]
- 9 de desembre - Barcelona: Carles Sentís, periodista, escriptor i polític català (m. 2011).
- 16 de desembre - Oviedo: Dolores Medio Estrada, novel·lista asturiana en castellà, premi Nadal de 1953 (m.1996).[26]
- Barcelona, Jaume Batlle Bigas, aparellador i mestre d'obres.
- Barcelona: Margarida Sans i Jordi, escultora catalana (m. 2006).[27]
- Corfú (Grècia): Lluís Millet i Farga, violoncel·lista català (m. 1976).[28]
- Vilassar de Mar: Olimpia Torres Piña, pintora, dibuixant i muralista uruguaiana d'origen català (m. 2007).[29]
- Resta del món
- 17 de gener - Seattle, Washington (EUA): George Stigler, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (m. 1991).
- 18 de gener - Handahuaylas (Perú), José María Arguedas, escriptor i antropòleg peruà.
- 31 de gener - Strumica, Imperi Otomà: Baba Vanga, clarivident i curandera macedònica (m. 1996).[30]
- 6 de febrer - Tampico (Illinois), Estats Units d'Amèrica: Ronald Reagan, polític estatunidenc, 40è president dels Estats Units (m. 2004).[31]
- 8 de febrer - Worcester, Massachusetts: Elizabeth Bishop, poeta estatunidenca, Premi Pulitzer de poesia el 1956 (m. 1979).[32]
- 18 de febrer - Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
- 1 de març - Sarzana, Ligúria, Itàlia: Rina Ketty, cantant francesa nascuda a Itàlia (m. 1996).[33]
- 3 de març - Kansas City, Missouri: Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (m. 1937).[34]
- 9 de març - Vílnius: Clara Rockmore, intèrpret virtuosa del theremin (m. 1998).[35]
- 13 de març - L. Ron Hubbard, escriptor estatunidenc i fundador de la Cienciologia.(m. 1986)[36]
- 18 de març - Hernani: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (m. 1991).[37]
- 20 de març - Zamora, Michoacán (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de 1982 (m. 1991).
- 21 de març - Madrid: Encarnación Cabré Herreros, primera arqueòloga espanyola (m. 2005).[38]
- 26 de març - Leipzig (Alemanya): Bernard Katz, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2003).
- 26 de març - Columbus, Mississipi: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (m. 1983).[39]
- 29 de març - Colònia: Freya von Moltke, activista alemanya membre del grup de resistència antinazi Cercle de Kreisau (m. 2010).[40]
- 31 de març - Yutz, Mosel·la: Elisabeth Grümmer, soprano lírica alemanya (m. 1986).[41]
- 8 d'abril:
- Saint Paul (EUA): Melvin Calvin, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1961 (m. 1997).[42]
- Brunsvic (Alemanya) Heinz Tobien, paleontòleg alemany.
- 6 d'abril - Múnic (Alemanya): Feodor Lynen, bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1964 (m. 1979).[43]
- 12 d'abril - A Cañiza: Rita Fernández Queimadelos, arquitecta espanyola, la segona a obtenir el títol en aquest país (m. 2008).[44]
- 21 d'abril - Nova York, (EUA): Leonard Warren, baríton estatunidenc (m. 1960)[45]
- 30 d'abril - Pitzling, Alemanyaː Luise Rinser, escriptora alemanya (m. 2002).[46]
- 5 de maig - Dhalghat, Patiya, Bangladesh: Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (m. 1932).[47]
- 15 de maig - Zúric (Suïssa): Max Frisch, escriptor suís.
- 17 de maig -
- Boyle: Maureen O’Sullivan, actriu nord-americana d'origen irlandès (m. 1998).[48]
- Almenar de Soria: Elvira Gascón, pintora i professora de l'exili republicà espanyol (m. 2000).[49]
- 20 de maig - Kapelle: Anna M. G. Schmidt, escriptora neerlandesa, considerada una de les més grans escriptores del seu país (m.1995).[50]
- 22 de maig - Southwarkː Violet Olney, atleta britànica, medalla de plata als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 (m. 1999).[51]
- 27 de maig -Wallace (Dakota del Sud), EUA: Hubert Humphrey, vicepresident dels Estats Units durant el mandat de Lyndon B. Johnson (m. 1978).[31]
- 31 de maig - París (França): Maurice Allais, físic i economista francès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1988 (m. 2010).[52]
- 2 de juny - Hulan, Heilongjiang (Xina): Xiao Hong, escriptora xinesa (m. 1942).[53]
- 13 de juny - San Francisco (EUA): Luis Walter Álvarez, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1968 (m. 1988).[54]
- 22 de juny - Rotterdam: Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (m. 1982).[55]
- 25 de juny - Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1980).[56]
- 30 de juny - Šeteniai (Imperi Rus): Czesław Miłosz, escriptor nord-americà d'origen polonès, Premi Nobel de Literatura 1980 (m. 2004).[57]
- 7 de juliol - Cadegliano-Viconago (Itàlia): Gian Carlo Menotti, compositor i llibretista estatunidenc, nascut italià (m. 2007).[58]
- 5 de juliol - Montboudif, França: Georges Pompidou, segon president de la República francesa (m. 1974).[59]
- 16 de juliol - Independence, Missouri, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i cantant estatunidenca.[60]
- 17 de juliol, Pequín (Xina): Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot (m. 2016).[61]
- 6 d'agost, Jamestown, Nova York: Lucille Ball, actriu còmica estatunidenca (m. 1989).[62]
- 9 d'agost - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): William Alfred Fowler, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1983 (m. 1995).[63]
- 16 d'agost - Viena: Ylla, fotògrafa hongaresa considerada la fotògrafa d'animals més competent del món (m. 1955).[64]
- 20 d'agost - New Bedford, Massachusetts: Isabel Morgan, viróloga nord-americana; creà una vacuna contra la poliomielitis (m. 1996).[65]
- 25 d'agost - província de Quảng Bình (Indoxina francesa): Vo Nguyen Giap, polític i militar vietnamita.
- 3 de setembre - Valparaíso: Laura Allende Gossens, política xilena (m. 1981).[66]
- 19 de setembre - Newquay, Cornualla (Anglaterra): William Golding, escriptor anglès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1983 (m. 1993).[67]
- 26 d'octubre - Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (m. 1972).[68]
- 30 d'octubre - Providence (Rhode Island), Estats Units: Ruth Hussey, actriu estatunidenca (m. 2005).[69]
- 2 de novembre - Càndia (Creta): Odisseus Elitis, poeta grec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1979 (m. 1996).
- 27 de novembre - Intramuros, Manila: Fe del Mundo, pediatra filipina, fundadora del primer hospital pediàtric de les Filipines (m. 2011).[70]
- 3 de desembre - Milà (Itàlia): Nino Rota, compositor italià.
- 5 de desembre - Como: Carla Prina, pintora abstracta italiana (m. 2008).[71]
- 6 de desembre - Xangai (Xina): Zheng Junli, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1969).[72]
- 11 de desembre - El Caire (Egipte): Naguib Mahfuz, escriptor egipci, Premi Nobel de literatura.
- 13 de desembre - Skedsmo (Noruega). Trygve Haavelmo, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1989 (m. 1999).
- 18 de desembre - Middletown (Connecticut, EUA): Jules Dassin, director de cinema i guionista estatunidenc.
- 23 de desembre - Londres (Anglaterra): Niels Kaj Jerne, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1984 (m. 1994).
- 25 de desembre - París: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York (m. 2010).[73]
- 27 de desembre - Madrid: Juana Francisca Rubio, pintora i cartellista espanyola defensora de la República (m. 2008).[74]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 7 de febrer, Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
- 11 de febrer, Barcelona: Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català.
- 14 de febrer, Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (n. 1869).[75]
- 29 d'abril, Palma: Manuela de los Herreros Sorà, escriptora i administradora mallorquina (n. 1845).[76]
- 2 de juliol, València: Teodor Llorente, poeta i polític, màxim representant de la Renaixença valenciana (n. 1836).[77]
- 25 de juliol, Sabadell: Josep Santanac i Camps, primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
- 2 d'agost, Badalona: Pere Renom i Riera, escriptor i polític català (n. 1850)[78]
- 3 de novembre, València: Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (n. 1832).
- 20 de desembre, Barcelona: Joan Maragall, poeta i periodista (n. 1860).
- València: Josep M. Puig i Torralva, escriptor (n. 1854).
- Resta del món
- 15 de gener - Lisboa, Portugal: Carolina Coronado: escriptora romàntica espanyola.[79]
- 8 de febrer - Graus, Ribagorça: Joaquín Costa Martínez, polític, jurista, economista i historiador aragonès (m. 1846).
- 28 de febrer - Florènciaː Ida Baccini, pedagoga, escriptora i periodista italiana (n. 1850).[80]
- 1 de març - Berlín, Alemanya: Jacobus Henricus van't Hoff, Premi Nobel de Química 1901 (n. 1852).
- 2 de març - Madrid: Joaquina García Balmaseda, actriu, periodista, poeta, comediògrafa i escriptora espanyola (n. 1837).[81]
- 15 d'abril - Berlínː Wilma Neruda, violinista moraviana (n. 1838).[82]
- 25 d'abril - Torí, Itàlia, Emilio Salgari, escriptor i periodista italià (n. 1862).[83]
- 18 de maig - Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (n. 1860).[84]
- 21 de maig - Boston, Massachusetts: Williamina Fleming, astrònoma estatunidenca (n. 1857).[85]
- 7 de juny - Neuilly-sur-Seine (França): Maurice Rouvier, estadista francès, President del Consell de França (n. 1842).[86]
- 5 de juliol - Torí: Maria Pia de Savoia, princesa de Sardenya i després d'Itàlia, es convertí en reina de Portugal (n. 1847).[87]
- 13 de juliol - Madrid (Espanya): Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià (n. 1836).
- 29 d'octubre - Makó, Hongria: Joseph Pulitzer, editor i periodista hongarès (n. 1847).
- Berlín: Friedrich Spielhagen, novel·lista
- Santiago de Xile: : José Arce Cerda, metge i polític
Referències
[modifica]- ↑ «15 d'abril: S'estrenava 'La reina jove', d'Àngel Guimerà». Catalunya m'agrada, 06-04-2020. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Una EEABB amb més de 100 anys». Universitat Politècnica de Barcelona. [Consulta: 15 maig 2021].
- ↑ Devic, Estelle. «Le Castillet: cent ans de cinéma et pas une ride» (en francès). L'independant, 06-11-2011. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Murray, David. «Rosenkavalier, Der (‘The Knight of the Rose’)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.O004998 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «1911 Milers de sufraguistes es manifesten pels carrers de Londres». Llibertat.cat. [Consulta: 5 abril 2026].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 50. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Deià, Maria I.; Roca, Antoni. «Antònia Buades Vallespir, Madò Buades». Pòrtula, 241, 01-10-2001. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 20 octubre 2022].
- ↑ «Mercedes Núñez Targa (1911-1986)». Cárcel de Ventas. Madrid 1931-1969. Arxivat de l'original el 2021-05-10. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Paulina Odena García | Real Academia de la Historia». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Carme Millà Tersol (1907-1999)». Dones de foc i d'aigua. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Rosa Ricart i Ribera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Villafranca Giner, Encarna «Maria Mulet, escriptora i docent (1911-1982)». Revista Valenciana de Filologia, 10-11-2020, p. 109-133.
- ↑ «Anna Maria Tugas Masachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Enric Freixa i Pedrals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Ethelvina-Ofelia Raga Selma». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes. Generalitat Valenciana, novembre, 2019, pàg. 24.
- ↑ «Ricard Simó i Bach | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Rafael Ferrer i Fitó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Barreda Pérez, Mª Dolores. «María Navas de Escuder» (en castellà). Asociación Española de Pintores y Escultores, 02-11-2020. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Cornudella Olivart, Joan. «Retrats de dones garriguenques. Raimunda Elias Marca». A: Vincles i arrels: VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues: l'Albi, 29 d'octubre de 2011. Centre d'Estudis de les Garrigues, 2012, p. 291-306. ISBN 978-84-616-2184-2.
- ↑ «Maria Carbonell i Mumbrú | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones - Maria Lluïsa Serra». Associació Institut Joan Lluís Vives. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Magallón Portolés, Carmen. Pioneras españolas en las ciencias: las mujeres del Instituto Nacional de Física y Química (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 1998, p. 406. ISBN 978-84-00-07773-0.
- ↑ Franck, Jean. «Joan Pich Santasusana. Biografia succinta». MON ONCLE, per Joan Francesc Escrihuela, 17-05-2016. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Casamartina 2010: p. 9
- ↑ «Neix Maria Teresa Sàbat, conservadora de l'IEC en la clandestinitat». El Nacional, 24-11-2020. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Dolores Medio | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «1911». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Vilà i Miguel, Núria; Villanueva i Margalef, Maria. Lluís Millet i Pagès. Retalls de vida: Aportacions biogràfiques a través de les cartes del llegat familiar. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, 2017.
- ↑ «Biografía de Olimpia Torres» (en castellà). torresgarcia.org. -Uruguay. Arxivat de l'original el 2014-05-11. [Consulta: 20 gener 2012].
- ↑ «Profecías siglo XXI: ¿Baba Vanga predijo el coronavirus?» (en castellà). Clarín, 23-04-2020. [Consulta: 24 setembre 2020].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Elizabeth Bishop | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Rina Ketty - Biographie». Du Temps des cerises aux Feuilles Mortes. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ «Jean Harlow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ «CLARA ROCKMORE // 1928» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «L. Ron Hubbard. American writer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 09-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Berengueras, Berta. «Cabré Herreros, Encarnación» (en castellà). Proyecto Arqueólogas. Universitat de Barcelona i Ministerio de Ciencia e Innovación, 15-05-2023. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Freya Gräfin von Moltke» (en alemany). German Resistance Memorial Center. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Elisabeth Grummer (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Melvin Calvin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Feodor Lynen. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española» p. 264-282. Actas VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género. Sevilla, 2018. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Luise Rinser | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Maureen OSullivan». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Leyva Escalante, Mario. «Un recuerdo de Elvira Gascón» (en castellà). Radio México Internacional. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Linders, Joke. «Schmidt, Anna Maria Geertruida (1911-1995)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 12-06-2017. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Violet Olney» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional - COI. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1988» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1968» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Zus Philipsen-Braun Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 22 d'agost 2011. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Czesław Miłosz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «MENOTTI, Gian Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Ginger Rogers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Yang Jiang Chinese Writer and Author» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ «Lucille Ball | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1983» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «Ylla - The adventurous life and photos of a forgotten Hungarian photographer». Mai Manó Ház, 10-09-2019. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Isabel Merrick Morgan, PhD» (en anglès). Polio Place, Post-Polio Health International. [Consulta: 11 juliol 2021].
- ↑ «Reseñas biográficas parlamentarias. Laura Allende Gossens» (en castellà). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1983» (en anglès americà). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Mahalia Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, actualitzat 22 octubre 2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Ruth Hussey | American actress» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Del Mundo, Fe. The Ramon Magsaysay Award Foundation. Public Service. Philippines. 1977».
- ↑ «Prina, Carla | SIKART Dizionario sull'arte in Svizzera» (en italià). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Louise Bourgeois». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Juana Francisca Rubio García». www.apintoresyescultores.es. Asociación Española de Pintores y Escultores. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ Pérez García, Miquel. «Carme Bonaplata». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ «Manuela de los Herreros Sorà». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Teodor Llorente i Olivares | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Pere Renom i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «El 12 de diciembre de 1820 nace Carolina Coronado» (en castellà). Diario de Guadalajara, 12-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Scolari Sellerio, Arianna. «BACCINI, Ida». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians - Volum 5, 1963. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Thion Soriano-Mollà, Dolores «Joaquina García Balmaseda: una escritora isabelina al servicio de la mujer.». Anales, 23. Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2011, pp. 381-403.
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Gallo, Claudio; Bonomi, Giuseppe. «Salgari, Emilio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2017. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gustav Mahler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Williamina Paton Stevens Fleming» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Rouvier» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal» (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1911
