18 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 316 dies per a finalitzar l'any i 317 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1837, La Panadella, Montmaneu, l'Anoia): els carlins del general Benet Tristany vencen en la batalla de la Panadella durant la Primera Guerra Carlina.
- 1923, Barcelona: s'inaugura l'estadi de Sarrià amb el partit RCD Espanyol 4 - UE Sants 1.
- 1928, Apareix el primer número del setmanari L'Opinió.[1]
- 1965 - Barcelona: Joan Manuel Serrat fa la seva primera actuació en públic al programa de ràdio Radioscopie de Salvador Escamilla i Gómez iniciant la seva carrera artística.[2]
- 1976, Barcelona: els treballadors municipals de l'ajuntament de Barcelona van fer una vaga reclamant una millora dels llocs de treball, els drets sindicals i la democratització dels serveis municipals. Va succeïr a la matinada entre el 17 i 18 de febrer i és considerada com la primera vaga de treballadors de l'administració pública a Espanya de la transició democràtica espanyola.[3]
- 1977, Barcelona: es fa una manifestació multitudinària a la ciutat per demanar l'autogovern de Catalunya i la restitució de la Generalitat de Catalunya amb el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".[4]
- 1980, Barcelona: s'hi presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.[5]
- 2006, Barcelona: Una manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir recorre Barcelona sota el lema Som una nació i tenim el dret de decidir, per demanar que es respecti el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya
- Resta del món
- 750 - Califat Abbàssida: la dinastia abbàssida obté el control del món islàmic després d'assassinar a la majoria dels membres de la dinastia omeia.[6]
- 1162 - Regne de Jerusalem: Amalric I de Jerusalem és coronat rei del regne després d'haver repudiat a Agnès de Courtenay.[7]
- 1229: durant la Sisena Croada, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i el sultà Al-Kàmil ibn al-Àdil d'Egipte signen una treva. El sultà cedeix les ciutats de Jerusalem, Betlem i Natzaret a canvi que l'emperador sigui neutral en els afers dels Aiúbides.[8]
- 1268 - Rakvere, Livònia: hi ha batalla de Rakvere entre els Cavallers teutònics, el regne de Dinamarca, l'Orde de Livònia i l'arquebisbat de Riga contra el Principat de Vladímir-Súzdal i la República de Nóvgorod. En aquesta batalla, els livonians perden uns 12.000 combatents, entre els quals hi ha els bisbes Alexandre de Dorpat i Alexandre de Riga i els russos perden 5.000 soldats. Els russos són els vencedors de la batalla.[9]
- 1332 - Imperi d'Etiòpia: l'emperador Amda Seyon I comença les seves campanyes militars a les províncies musulmanes del sud.[6]
- 1478 - Regne d'Anglaterra: Eduard IV d'Anglaterra executa al seu germà petit Jordi I, duc de Clarence, que havia liderat un complot contra el rei.[6]
- 1519 - Nova Espanya: Hernán Cortés s'aventura a l'actual Mèxic quan marxa de Cuba amb una petita tropa de soldats. contra les ordres del govern de l'illa, arriba a la costa continental amb la idea de conquerir els regnes misteriosos que es trobin. Això significa l'inici de la penetració europea en el continent americà.[10]
- 1563 - Orleans, Regne de França: quan el duc Francesc de Guisa estava preperant el setge de la ciutat fou mortalment ferit pel protestant Poltrot de Méré i va acabar morint el 24 de febrer.[11]
- 1685 - Texas: l'explorador francès René Robert Cavelier de La Salle va establir la primera colònia a l'actual estat juntament amb 300 colons al fort de Sant Lluís, a prop de l'actual ciutat de Victoria en territori karankawa.[12]
- 1806 - Primer Imperi Francès: Napoleó Bonaparte ordena que es construeixi l'Arc de Triomf de l'Étoile de París per commemorar la victòria dels francesos a la Batalla d'Austerlitz.[13]
- 1813 - Varsòvia: el tsar Alexandre I de Rússia conquereix la ciutat.[14]
- 1814 - Montereau, Sena i Marne: hi ha la batalla de Montereau que forma part de la Campanya de França de 1814 de les Guerres Napoleòniques. L'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte guanyen a l'exèrcit austríac i wurtembergès.[15]
- Mèxic: El Congrés Suprem destitueix a MJosé María Morelos y Pavón com a generalíssim.[16]
- 1816 - Mèxic: en el context de la Guerra d'Independència de Mèxic, els insurgents són derrotats pels reialistes a prop de la Vall de Santiago.[16]
- 1853 - Tercer Imperi Birmà: l'emperador Pagan Min abdica en favor del seu germanastre Mindon Min.[17]
- 1859 - Saigon: les tropes franco-espanyoles conquereixen a la ciutadella de Saigon, al Vietnam, durant la Guerra de Cotxinxina, que havien començat a assaltar el dia anterior.[18]
- 1861 - Estats Units d'Amèrica: Jefferson Davis és investit president dels Estats Confederats d'Amèrica durant la Guerra Civil dels Estats Units.[19]
- 1871 - Belfort, França: el governador Pierre Denfert-Rochereau rendeix la fortalesa durant la invasió prussiana després d'una resistència de 103 dies al final del setge de Belfort durant la Guerra francoprussiana.[20]
- 1873 - Sofia, Imperi Otomà: les autoritats otomanes executaren a la forca al líder revolucionari búlgar Vassil Levski.[21]
- 1878 - Comtat de Lincoln, Nou Mèxic: comença la guerra del comtat de Lincoln degut a la mort de John Tunstall.[22]
- 1879: Egipte: el jedive egipci Ismaïl Paixà pateix un aixecament violent a el Caire per part dels oficials europeus i egipcis degut a la crisi financera que causa la destitució dels seus ministres europeus. Això accelerarà la intervenció britànica al país.[23]
- 1884 - Khartum, Sudan: les forces m ilitars del general Charles Gordon arriben a la ciutat durant la Guerra mahdista.[24]
- 1887 - Regne de Benín: l'exèrcit britànic conquereix el regne.[25]
- 1900 - Sud-àfrica: comença la batalla de Paardeberg, en el dia anomenat "diumenge sagnant" de la Segona Guerra Bòer.[26] Les forces imperials britàniques pateixen la pitjor pèrdua de vides en un sol dia.[6]
- 1913 - Mèxic: es posa fí a la dècada Tràgica del país quan Victoriano Huerta Márquez derroca a Francisco Madero.[27]
- 1915: l'Imperi Alemany bloqueja el Regne Unit i intensifica la Guerra submarina durant la Primera Guerra Mundial. Al front oriental continua la Batalla dels Càrpats-Bukovina entre l'Imperi Austrohongarès i Rússia[28] i també hi ha la campanya naval dels Dardanels que són un preludi de la Batalla de Gal·lípoli.[29]
- 1921 - Dublin: l'exèrcit britànic ocupa la ciutat per intentar sofocar les protestets nacionalistes per la divisió de l'illa en dos territoris autònoms dominats pel Regne Unit.[6]
- 1931 - Espanya: el rei Alfons XIII d'Espanya nombra a l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas com president del Govern del país.[30]
- 1932 - Shenyang: la Societat de Nacions demana a l'Imperi Japonès que retiri les seves forces de Manxúria abans del setembre i envia una comissió de seguiment presidida per Lord Lytton durant la Crisi de Manxúria.[31] L'Imperi japonès emplaça a Pu Yi com a home d'estat titella de Manxukuo.
- Segona Guerra Mundial:
- 1942: Àsia:- : comença la massacre de Sook Ching a Singapur per part de la Marina Imperial Japonesa, una purga d'antijaponesos de Singapur que va perseguir de manera particular els xinesos de Singapur.[32] Un batalló d'infanteria japonès desembarca a Bali; les marines aliades ataquen la flota japonesa.[33] A Birmània, els britànics es retiren del riu Bilin.[33]
- 1943 - Tercer Reich: Joseph Goebbels anomena per primera vegada la guerra total en el seu discurs del Sportpalast al Palau dels Esports de Berlín davant 14.000 membres del partit nazi.[34]
- Són arrestats els membres La Rosa Blanca, grup de resistència alemanya antinazi.[35]
- 1947 - Hanoi: els francesos guanyen a la batalla de Hanoi (1947) durant la Guerra d'Indoxina.[36]
- 1957 - Kenya: executen el dirigent de la Rebel·lió del Mau-Mau Dedan Kimathi.[37]
- 1960 - Amèrica Llatina: es crea l'Associació Llatinoamericana de Lliure Comerç al Tractat de Montevideo, en que Mèxic, Argentina, Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai i el Perú acorden el lliure comerç.[16]
- 1965 - Gàmbia: el país, antiga colòna anglesa, esdevé independent dins la Commonwealth britànica sota el lideratge de Dawda Jawara.[38]
- 1972 - Califòrnia: el Tribunal Suprem de l'estat declara que la pena de mort era inconstitucional.[13]
- 1978 - Pazo de Meirás, A Corunya: hi ha un incendi que destrueix la residència d'estiu del dictador Francisco Franco Bahamonde.[13]
- 1982 - Irlanda: el Fianna Fáil esdevé la primera força política del parlament a l'aconseguir 81 dels 166 escons.[6]
- 1983 - Seattle, estat de Washington: a la massacre de Wah Mee moren 13 persones en el assassinat en massa més important provocat per un robatori durant la història dels Estats Units.[6]
- 1998 - Nevada: la policia arresta dos racistes blancs acusats de complot per utilitzar armes biològiques al metre de Nova York.[6]
- 2000, Iran: durant les eleccions parlamentàries, els reformistes iranians passen a controlar el Congrés del país per primera vegada després de la Revolució islàmica després d'obtenir la majoria absoluta.[30]
- 2006 - República Democràtica del Congo: el país adopta una nova bandera i una nova constitució.[30]
- 2007, Andalusia: un referèndum celebrat a l'autonomia aprova el nou Estatut d'Autonomia amb el 87% dels vots a favor.[13]
- 2009, Espanya: els jutges realitzen la seva primera vaga a l'estat per demanar millores salarials i un increment de la plantilla.[13]
- 2010, Níger: cop d'estat liderat pel coronel Adamou Harouna contra el president Mamadou Tandja, que és expulsat del poder.[30]
- 2014, Veneçuela: el dirigent opositor Leopoldo López s'entrega a la Guàrdia Nacional del país.[30]
Art, Cultura i Religió
[modifica]Països Catalans
[modifica]- 2025 - Catalunya: una ordre del Govern de Catalunya crea la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.[39]
Resta del món
[modifica]- 1145 - Estats Pontificis: es consagra el papa Eugeni III.[42]
- 1804 - Ohio: es funda la Universitat d'Ohio.[43]
- 1858 - Santuari de Lorda: hi ha la tercer aparició de la verge Maria al santuari.
- 1885 - EUA: Mark Twain publica Les aventures de Huckleberry Finn.
- 1902 - Montecarlo: es presenta l'òpera en tres actes Le Jongleur de Notre-Dame de Jules Massenet.[44]
- 1953: s'estrena als cinemes la pel·lícula Bwana Devil del director Arch Oboler, la primera pel·lícula en 3D de la història.[13]
- 1959 - Estats Units d'Amèrica: el cantant Ray Charles grava la cançó What'd I Say, una de les millors de rock de la història.[45]
- 1968 - Regne Unit: el guitarrista i cantant David Gilmour comença a tocar amb el conjunt Pink Floyd substituint a Syd Barrett.[45]
- 1974 - Regne Unit: la banda musical Kiss edita el seu primer àlbum musical.[6]
- 2006, platja de Copacabana (Rio de Janeiro): els The Rolling Stones fan un concert gratuït que reuneix dos milions d'espectadors.[46]
- 2025 - Egipte: els arqueòlegs anuncien que la tomba que s'havia descobert buida a prop de Luxor er ala del faraó Tutmosis II.[47]
Ciència, tecnologia i climatologia
[modifica]- 1911 - Raj britànic: el pilot francès Henri Pequet fa el primer trans port oficial d'una carta per via aèrea de la història.[45]
- 1930: Clyde William Tombaugh descobreix el planeta nan Plutó.[46]
- 2021, Mart: l'astromòvil Perseverance aterra amb èxit al planeta amb l'objectiu de descobrir signes de vida.[13]
- 2025 - Espanya: es presenta l'exoesquelet explorer que ajuda a tenir mobilitat als infants amb paràlisi.[13]
Economia i societat i medi ambient
[modifica]- 1960 - Olympic Valley, Califòrnia: s'inicien els Jocs Olímpics d'Hivern de 1960.[49]
- 1968 - Grenoble, França: s'acaben els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968.[50]
- 1979 - Sàhara: es registra la primera nevada coneguda de la història al desert.[46]
- 1983 - Veneçuela: succeeix el Divendres negre, una important devaluació de la moneda nacional.[46]
- 2002 - Europa: el grup siderúrgic Arcelor comença a cotitzar a la bolsa.[6]
- Houston, Texas: comença el judici de Andrea Yates, dona estatunidenca que havia mort els seus cinc fills ofegant-los el juny de 2001.[51]
- Nixapur, Iran: un tren de càrrega ple de sofre, gasoil i fertilitzants explota al nord-est del país, destrueix 5 pobles i provoca més de 320 morts.[52]
- 2008, Spin Boldak, Província de Kandahar, Afganistan: un atemptat suïcida contra un convoi militar canadenc reclamat per Al-Qaida provoca més de 100 morts.[53][54]
- 2018 - Iran: l'avió del vol Iran Aseman Airlines 3704 s'estimba al mont Dena, a la Província d'Esfahan i moren tots els seus ocupants, 66 persones.[55]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1872 - Sabadell, província de Barcelona: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català.
- 1873 - Barcelona: Xavier Nogués, pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire català.[56]
- 1879, Ciutat de Mèxic: Mariano Cuevas, jesuita, historiador, investigador i acadèmic mexicà.[16]
- 1887 - Paterna, Horta Nord: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.
- 1916 - Barcelona: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní.
- 1951 - Mataró, Maresme: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.[57]
- 1956 - Castelló de la Plana: Soledad Sorribes Martínez, mestra, llicenciada en geografia i historia, política valenciana.
- 1957 - Xinzo de Limia, Ourense: Carmen Agulló, pedagoga i professora universitària experta en la història de l'educació de les dones.[58]
- 1970 - Barcelona: Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista, editora, escriptora i activista independentista catalana.[59]
- 1973 - Badalona, Barcelonès: Melanie Olivares, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 1985 - Barcelona: Laia Costa i Bertrán, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.[60]
- Resta del món
- 1201, Tus, Pèrsia: Nassir-ad-Din at-Tussí, astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa. És considerat com un dels creadors de la trigonometria i feu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica (m. 1274).[61]
- 1404, Gènova, Península Itàlica: Leon Battista Alberti, arquitecte, matemàtic, poeta, criptògraf, lingüista, filòsof, músic i arqueòleg genovès que fou una de les figures artístiques més polifacètiques del Renaixement.(m. 1472).[62]
- 1515, Erfurt, Sacre Imperi Romanogermànic: Valerius Cordus, metge, químic i botànic aleany, considerat un dels pares de la botànica (m. 1544).[63]
- 1516, Greenwich, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i Irlanda.[64]
- 1559, Gènova: Isaac Casaubon, erudit, bibliotecari i filòleg clàssic, primer en França i llavors més tard en Anglaterra, considerat per molts del seu temps com el més instruït a l'Europa.[65]
- 1632, Bolonya, Itàlia: Giovanni Battista Vitali, compositor italià.[66]
- 1642, Rouen: Marie Champmeslé, actriu francesa del segle xvii.[67]
- 1658, Saint-Pierre-Église, Regne de França: Charles-Irénée Castel de Saint-Pierre, filòsof polític i abat francès, representant del corrent polític i filosòfic de les llums, que eren favorables a les reformes.[68]
- 1714, El Puerto de Santa Maria, Cadis: Beatriz Cienfuegos, editora del setmanari La Pensadora Gaditana, pionera del periodisme espanyol.[69]
- 1734, Thizy-les-Bourgs, França: Jean-Marie Roland de La Platière, polític revolucionari francès.[70]
- 1745, Como, Llombardia: Alessandro Volta, físic italià, que va desenvolupar la pila elèctrica.[71]
- 1799, Hamburg: Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.
- 1825, Komárom, Regne d'Hongria: Mór Jókai, escriptor en hongarès i periodista hongarès.
- 1826, Estocolm: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca.[72]
- 1844, París, Victorine Meurent va ser una pintora francesa i també una model de pintors.[73]
- Nova York: Louis Comfort Tiffany, artista i dissenyador estatunidenc, considerat un dels pares de l'art nouveau.[71]
- 1883, Càndia, Creta: Nikos Kazantzakis, escriptor i filòsof grec.[71]
- 1890, Pittsburgh, Pennsilvània, Estats Units: Adolphe Menjou, actor estatunidenc.
- 1898, Mòdena, Regne d'Itàlia: Enzo Ferrari, pilot de carreres italià i fundador de la fàbrica de cotxes Ferrari.[71]
- 1911, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
- 1912, Sevilla: Antoñita Colomé, actriu, cantant i ballarina.[74]
- 1919, Lattimer Mines, Pennsilvània, Estats Units: Jack Palance, actor estatunidenc.
- 1925, Nova York, Estats Units: George Kennedy, actor estatunidenc.
- 1926, Budapest: Susanna Egri, ballarina italiana i hongaresa, coreògrafa i professora.[75]
- 1929, Altsasu, Navarra: Agustín González García de Acilu, compositor i professor de música.[30]
- 1931, Lorain, Ohio, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana, Premi Nobel de Literatura de l'any 1993.[76]
- 1931, Sevilla: Laura Valenzuela, actriu espanyola.[77]
- Lorain (Ohio), EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1993.[30]
- La Línea de la Concepción, Província de Cadis: Salustiano del Campo Urbano, sociòleg espanyol, president de l'Instituto de España (2003-2010) i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[30]
- 1932, Cáslav, Txecoslovàquia: Milos Forman, cineasta estatunidenc.[13]
- Mambrilla de Castrejón, Província de Burgos: Máximo San Juan, humorista gràfic i escriptor espanyol (m. 2014)[30]
- 1933, Tòquio, Japó: Yoko Ono, artista japonesa.[78]
- 1934, Trincherpe, Euskadi: Paco Rabanne, modista espanyol.[13]
- 1947, Albacete: José Luis Cuerda Martínez, guionista, director i productor de cinema castellà.[13]
- Bilbao: Amaya Uranga, cantant vasca que ha format part del conjunt Mocedades i a l'actualitat canta amb el grup musical El Consorcio.[30]
- 1950, Memphis, Tennessee, EUA: Cybill Shepherd, actriu estatunidenca.
- Madrid: José Ignacio Wert Ortega, sociòleg i polític espanyol, antic ministre d'educació, cultura i esport d'Espanya entre el 2011 i 2015.[30]
- 1951, Manila: Isabel Preysler, ex-model i presentadora espanyola, d'origen filipí que ha estat casada amb Julio Iglesias, Carlos Falcó y Fernández de Córdova i Miguel Boyer.[30]
- 1954, Englewood, Nova Jersey, EUA: John Travolta, actor estatunidenc.[46]
- Bilbao: José Antonio Zarzalejos Nieto, periodista vasc que al 1999 és nomenat director del diari ABC.[30]
- 1957: Wismar, Alemanya Oriental: Marita Koch, atleta especialista en proves de velocitat, que va batre 14 rècords del món a l'aire lliure.[79]
- 1964, Nova York: Matt Dillon, actor, director i guionista de cinema i televisió estatunidenc.[46]
- 1967, Caldogno, Itàlia: Roberto Baggio, futbolista italià.
- 1968, Roseville (Califòrnia), EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
- 1969, Carvin, Pas de Calais: Hermeline Malherbe, política que ha estat presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals.[80]
- 1973, Kinshasa, República Democràtica del Congo: Claude Makélélé Sinda, exfutbolista internacional i entrenador professional francès d'origen congolès.[30]
- 1971, Camposampiero, Pàdua: Dino Baggio, exfutbolista migcampista italià.[30]
- 1974, Mount Vernon: Julia Lorraine Hill, activista ambiental estatunidenca i defensora de l'objecció fiscal.[81]
- 1975, Bury, Anglaterra: Gary Neville, exfutbolista professional i entrenador de futbol anglès, defensa del Manchester United Football Club.[13]
- 1994, Gwangju, Corea del Sud: Jung Hoseok, conegut com a J-Hope, raper i ballarí de la coneguda banda BTS.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1913 - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona a assolir el doctorat.[82]
- 1944 - Barcelona: Emília Coranty Llurià, pintora i professora de dibuix[83]
- 1954 - Sabadell, Vallès Occidental): Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català.
- 1983 - València: Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894).[84]
- 1987 - Elx, El Baix Vinalopó: Josefina Manresa, modista i curadora de l'obra del seu marit, Miguel Hernández.[85]
- 1991 - Palma, Mallorca): Francesc de Borja Moll i Casasnovas, filòleg i lingüista menorquí.
- 2007 - Barcelona: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (n. 1913).[86]
- 2024 - Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (n. 1944).[87]
- 2025, Madrid: mor el fotògraf de guerra, director de fotografia i guanyador del premi goya d'honor de. 2024, el barceloní Juan Mariné Bruguera als 104 anys d'edat.[48]
- Resta del món
- 806, Constantinoble: sant Tarasi, patriarca de Constantinoble de l'any 784 al 806 (n. vers 730).[88]
- 814, Saint-Riquier, Regne dels Francs: sant Angilbert, monjo franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta (n. vers 740).[89]
- 901, Bagdad, Califat Abbàssida: Thàbit ibn Qurra, matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam que va reformar el sistema ptolemaic. Va elaborar la quadratura de la paràbola, va defensar l'existència de l'infinit actual i va elaborar la teoria de la palanca.[90]
- 999, Roma: el papa Gregori V des del 996, considerat el primer pontífex alemany de la història (n. 972).[91]
- 1218, Friburg de Brisgòvia, Sacre Imperi Romanogermànic)ː Bertold V de Zähringen, darrer duc de Zähringen.
- 1294, Cambaluc, Xina): Khublai Khan, cinquè i últim kan de l'Imperi Mongol.[92]
- 1405, Otrar, actual Uzbekistan: Tamerlà, el conqueridor i líder militar i polític mongol mor quan es dirigeix a conquerir la Xina.[71]
- 1445, Villacastín, Segòvia: Maria d'Aragó, princesa d'Aragó i reina consort de Castella (n. 1403).[93]
- 1455, Roma: Fra Angelico, pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».[94]
- 1478, Dublín: Jordi Plantegenet de Clarence, comte de Salisbury, comte de Warwick i primer duc de Clarence (n. 1449).[95]
- 1535, Grenoble, França: Agrippa de Nettesheim, escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista, considera una figura important del feminisme de la seva època.
- 1546, Eisleben, Alemanya: Martí Luter, monge agustí i després religiós reformador protestant alemany que impulsa el Luteranisme.[71]
- 1564, Roma: Miquel Àngel, escultor, pintor, poeta i arquitecte renaixentista.[71]
- 1584, Florència: Anton Francesco Grazzini, escriptor, poeta i dramaturg italià del Renaixement (n. 1504).[96]
- 1612, Màntua: Vicenç Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort. Va ser un dels homes més representatius del seu període, el renaixement, preocupat per tenir una cort de prestigi (n. 1562).[97]
- 1679, Londres: Anne Conway, filòsofa anglesa.[98]
- 1683, Amsterdam: Nicolaes Berchem, pintor barroc neerlandès (n. 1621).[99]
- 1712, Palau de Versalles: Lluís de França, Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.[100]
- 1743, Florència: Anna Maria Lluïsa de Mèdici, princesa de Toscana, l'última representant de la família dels Mèdici, que es convertí en princesa electora pel seu matrimoni.[46]
- 1807, Offenbach, Hessen: Sophie von La Roche, escriptora alemanya.[101]
- 1885, Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora i compositora anglesa.[102]
- 1905, Anvers, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1907, Mérida (Mèxic): José Peón i Contreras, metge, poeta i dramaturg mexicà.[16]
- 1909, París: Céleste Mogador, ballarina, cortesana i escriptora francesa, comtessa de Chabrillan.[103]
- 1933, Buenos Aires: Niceto Alcalá-Zamora, advocat i polític andalús que fou el primer president de la Segona República Espanyola entre el 1931 i el 1936. Morí a l'exili a Argentina.[13]
- 1937, Estocolm: Anna Cassel, artista sueca (n. 1860).[104]
- 1939, Madrid: Julia Alcayde Montoya, pintora espanyola.[105]
- 1952, Madrid: Enrique Jardiel Poncela, escriptor i dramaturg espanyol, considerat precursor del teatre de l'absurd.[30]
- 1967, Princeton (N. Jersey, EUA): Robert Oppenheimer, físic estatunidenc, director del projecte Manhattan, que donà lloc a la bomba atòmica.[71]
- 1973, Nova York: Frank Costello, criminal mafiós italoestatunidenc, fou un dels dirigents més influents de la família criminal Genovese de Nova York, la qual va liderar entre el 1937 i el 1957.[13]
- 1985, Ixelles, Bèlgica: Marcel Pesch, ciclista luxemburguès.
- 1993, Londres: Jacqueline Hill, actriu britànica.[13]
- 2001, Rossinière, Suïssa: Balthus, pintor francès (n. 1908).[30]
- 2002, Madrid: José Ortega Spottorno, enginyer agrònom, memorialista i editor espanyol (n. 1918).[13]
- 2008, Caen, França; Alain Robbe-Grillet, escriptor i cineasta francès.[106]
- 2014, Stowe, Vermont: Maria Franziska von Trapp, cantant de la «família Trapp».[107]
- 2016, Monroeville (Alabama), EUA: Harper Lee, escriptora estatunidenca (n. 1926).[30]
- 2017 - Roma: Pasquale Squitieri, director, guionista de cinema i polític italià (n. 1938).[30]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia de la independència de Gàmbia, 1965.
- Es commemora el Dia internacional de la Síndrome d'Asperger.[108]
- Sants al Martirologi romà (2011): Sadot de Seleúcia i 128 companys màrtirs (342); Eladi de Toledo o Hel·ladi, bisbe (632); Tarasi de Constantinoble, bisbe (806); Angilibert de Centula, abat (814); Teotoni de Coïmbra, abat i fundador dels Canonges Regulars de la Santa Creu (1162); François-Régis Clet, prevere màrtir a la Xina (1820); Geltrude Comensoli, fundadora (1903).
- Beats al Martirologi romà: fra Angelico, pintor dominic (1455); William Harrington, prevere màrtir (1594); John Pibush, prevere màrtir (1601); Jean-Pierre Néel, prevere, Martí Wu Xuesheng, Joan Zhang Tianshen, i Joan Chen Xianheng, màrtirs (1862); Georg Kaszyra, prevere màrtir (1943).
- Sants que no figuren al Martirologi romà: Simeó I de Jerusalem, bisbe (107?); Lleó i Paregori de Patara, màrtirs (ca. 260); Luci, Silvà, Tòtil i màrtirs d'Àfrica; Màxim, Claudi, Prepedigna, Alexandre i Cútia d'Ostia, màrtirs (295); Constança, Àtica i Artèmia, màrtirs a Caeni Gallicani (354, venerades fins al s. XVI); Colman de Lindisfarne, abat (676); Hildebert de Saint-Wandrille, abat (700); Iniorok de Vannes, bisbe (s. VIII); Legunci de Metz, bisbe; Gwingurian de Rhuy, monjo (segle ix). A França: Bernadette Soubirous, verge (1879).
- Beats que no figuren al Martirologi romà: Agnès De, verge màrtir a Vietnam (1841); Andreu Nam-Thung, màrtir (1855); Àgata Lin, verge màrtir a la Xina (1858).
Església Copta
[modifica]- 11 Meixir: Fabià I, bisbe de Roma (250); Abraham d'Arbela, bisbe (245).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 29 Arac': Àgata de Catània, verge i màrtir; Inas, Rimas i Pinnas, escites conversos per l'apòstol Andreu.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 2 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 5 de febrer del calendari julià.
- Sants: Àgata de Catània, verge i màrtir; Bassilisa de Nicomèdia, màrtir (300); Teodúlia, Hel·ladi, Macari, Boetos i Evagri d'Anabarze, màrtirs (ca. 304); Teodosi de Skopelos (ca. 421); Polieucte de Constantinoble, arquebisbe (970); Teodosi de Txernigov, arquebisbe (1696); Antoni d'Atenes, màrtir (1774); Mihail, metropolità de Sèrbia (translació de les relíquies, 1897); Matuixka Agata de Belarús, màrtir (1938); Evgenij, monjo màrtir (1939); Paramon, màrtir (1941); Mihail, màrtir (1942)
Esglésies luteranes
[modifica]- Martí Luter (commemorat al calendari litúrgic luterà i episcopalià).
Notes
[modifica]- ↑ «L'Opinió | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ «Serrat, 50 anys de cançons». Time Out Barcelona. Arxivat de l'original el 2016-07-01.
- ↑ «L’Ajuntament commemora el 50è aniversari de la vaga de treballadors municipals de 1976 – Servei de Premsa». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «18 de febrer de 1977: la consolidació del clam per l’autogovern a Catalunya». ona ràdio. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «1980 Primer volum del Diccionari etimològic i complementari de Joan Coromines». Llibertat.cat. [Consulta: 28 desembre 2024].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Marín, José María. «Las efemérides más destacadas del 18 de febrero» (en castellà), 17-02-2025. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ d'Ucel, Jeanne; Grousset, René «Histoire des Croisades et du royaume franc de Jérusalem». Books Abroad, 9, 4, 1935, p. 416-420. DOI: 10.2307/40077070. ISSN: 0006-7431.
- ↑ Kantorowicz, Ernst. L'Empereur Frédéric II (en francès). Gallimard, 1987, p. 175-177. ISBN 978-2-07-070345-6.
- ↑ Matuzova, Vera I.; Nazarova, E. L.. Krestonocy i Rus' konec XII v. - 1270: teksty, perevod, kommentarii. Moskva: Indrik, 2002. ISBN 978-5-85759-183-3.
- ↑ «Memoria Política de México». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Francisco de Lorena – Segundo Duque de Guisa (1519-1563).» (en castellà), 26-12-2016. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Karankawa, Clamcoëhs.». [Consulta: 17 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 «Efemérides de hoy 18 de febrero de 2026: ¿Qué pasó el 18 de febrero?» (en castellà), 18-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Byron, El Rincón de. «Alejandro I de Rusia, zar del Imperio Ruso, rey de Polonia y gran duque de Finlandia.» (en castellà), 08-03-2018. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Amicale 2e Régiment de Hussards - Houzards de Chamborants». [Consulta: 17 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 «Efemérides 18 de febrero en México: qué acontecimientos ocurrieron» (en espanyol de Mèxic). [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «The Royal Ark:Burma - The Konbaung Dynasty 15». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «España en Indochina durante el siglo XIX | GEES». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Inauguration of Jefferson Davis» (en anglès americà). [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Peñamaria, Sonsoles Sánchez-Reyes. «El soldado de Belfort que escondía un león» (en castellà), 17-02-2026. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «143º aniversario de la muerte de Vasil Levski» (en castellà). Radio Bulgaria, 18-02-2016. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «New Mexico’s Lincoln County War – Legends of America». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Biografia de Ismail Bajá». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Jartum y la Rebelión Mahdista - Desperta Ferro Historia Moderna n.º 23» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Expedición a Benín: el brutal ataque que hace 125 años cambió la noción en Europa de que los africanos eran "salvajes"» (en castellà), 13-02-2022. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Battle of Paardeberg, 18-27 February 1900». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ McLynn, Frank. Villa and Zapata. A biography of the Mexican Revolution (en anglès). Pilmico, 2001, p. 157.
- ↑ Bennett, Grace. «18 de Febrero de 1915 – Batalla de Los Cárpatos-Bukovina» (en castellà), 18-02-2015. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Gómez, Javier. «Antes de Galípoli. El ataque naval a los Dardanelos 1915» (en castellà), 14-04-2020. [Consulta: 17 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 «Efemérides del 18 de febrero de 2020» (en castellà). La Vanguardia, 17-02-2020. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Campos, Miguel García «La Sociedad de Naciones y el fracaso de la seguridad colectiva, 1931-1939». Trabajo Fin de Grado - Universidad Complutense de Madrid.
- ↑ Corrigan, Gordon. The Second World War. Nova York: Atlantic Books Ltd, 2010, p. 280. ISBN 978-0-85789-135-8.
- 1 2 «La expansión japonesa - 1942». [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ Evans, Richard J.; Hochstedt, Barbara; Chemla, Paul. Le Troisième Reich. Paris: Flammarion, 2009, p. 502. ISBN 978-2-08-120955-8.
- ↑ Corinna L. Petrescu, Against All Odds: Models of Subversive Spaces in National Socialist Germany, Peter Lang, 2010, 276 p., pp. 159-160
- ↑ Schulzinger, Robert D. A Time for War: The United States and Vietnam, 1941-1975. Cary: Oxford University Press USA - OSO, 1999, p. 28-31. ISBN 978-0-19-512501-6.
- ↑ KOINANGE, MACHUA. «My encounter with the man who shot Dedan Kimathi» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Gambia – Fundación iO» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «ORDRE IRP/91/2010, de 18 de febrer, per la qual es crea la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Benítez, Abril. «Quin dia comença el Ramadà 2026 a Catalunya? Dates i calendari», 17-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Duran, Pau M. «Cristians i musulmans celebraran plegats l'inici de la Quaresma i el Ramadà», 17-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Pope Eugene III (Bl. Bernardo da Pisa) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ (en) Phillip Raymond Shriver, Clarence E. Wunderlin, The Docuentary Heritage of Ohio, Ohio University Press, 2000, p. 114.
- ↑ Milnes, R., "Le jongleur de Notre-Dame". A: The New Grove Dictionary of Opera. Macmillan, London and New York, 1997.
- 1 2 3 «Efemérides del 18 de febrero: ¿Qué pasó en el mundo un día como hoy?» (en castellà). El Comercio [Lima], 17-02-2026. ISSN: 1605-3052.
- 1 2 3 4 5 6 7 Imbert, Nairoby. «Efemérides de 17 de febrero: Tal día como hoy en la historia» (en castellà), 18-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Boutin, Charles. «Un siècle après Toutânkhamon, les archéologues découvrent la tombe perdue du roi Thoutmôsis II en Égypte» (en francès), 19-02-2025. [Consulta: 18 febrer 2026].
- 1 2 BOSCH, B. GÁLVEZ | C. ORTÍ | M. GUASCH | Y. CARRASCO | M. «Resum de notícies a Catalunya del 18 de febrer del 2025 | El Congrés votarà dimarts vinent la qüestió de confiança de Junts contra Pedro Sánchez», 18-02-2025. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Squaw Valley Organizing Committee, VIII Olympic Winter Games 1960 , Squaw Valley, États-Unis, 1960, p. 54-59
- ↑ «Olympic Winter Games Grenoble 1968». olympics.com.
- ↑ S.A.P, El Mercurio. «Comenzó juicio a madre que mató a sus cinco hijos en EE.UU.» (en spanish), 18-02-2002. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Higueras, Georgina «La explosión de un tren con productos químicos causa 300 muertos en Irán» (en castellà). El País [Madrid], 19-02-2004. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Más de 100 muertos dejó atentado suicida del domingo en Afganistán» (en castellà), 18-02-2008. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ cronologia/-/meta/redaccion-la-prensa. «Nuevo atentado explosivo en Afganistán: 35 muertos» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Rapport final». asn.flightsafety.org. Arxivat de l'original el 2026-01-28. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Xavier Nogués Cases». Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «M Carmen AGULLO-DIAZ». ORCID. Open Researcher and Contributor ID. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Núria Cadenes i Alabèrnia». Gran Enciclopèdia Catalabna. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Laia Costa i Bertran». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Naṣīr al-Dīn al-Ṭūsī». Britannica.com. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Leon Battista Alberti | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «CORDUS, Valerius - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ «Casaubon, Isaac». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Marie Champmesle» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Chaliand, Gérard; Mousset, Sophie. Héritage occidental (L') (en francès). Odile Jacob, 2002-05, p. 751. ISBN 978-2-7381-1075-6.
- ↑ «4.359. Beatriz Cienfuegos. La portuense fue la primera periodista española y pionera del feminismo» (en castellà). Gente del Puerto, 31-05-2020. [Consulta: 22 maig 2023].
- ↑ «Jean-Marie Roland de la Platière | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 narrativas-mx. «Efemérides: estos son los acontecimientos que ocurrieron un 18 de febrero» (en castellà), 18-02-2026. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Boëthius, Gerda. «Lea F Ahlborn (f. Lundgren). Medaljgravör». Svenskt biografiskt lexikon. Riksarkivet [Diccionari biogràfic suec. Arxiu Nacional]. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Fané, Lourdes. «Victorine Meurent, la modelo enigmática.» (en castellà). Manifiesto de Arte, 23-03-2020. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «Antoñita Colomé». Enciclopedia del Cine Español, 09-05-2016. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Ègri, Susanna» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 641. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Yoko Ono». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Marita Koch». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Hermeline Malherbe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «La mujer que no bajó de un árbol en dos años para evitar que fuera talado» (en castellà). La voz del muro, 26-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Fundació-Qui som?-Història». Fundació Guasch Coranty. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Manresa Marhuenda, Josefina» (en castellà). Fundación Cultural Miguel Hernández. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Full dels dijous. Antiga publicació setmanal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals - Universitat de Barcelona, 07-02-2022. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ Boix, Arnau. «Maria Eugènia Aubet, arqueòloga i historiadora especialitzada en els fenicis», 29-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «San Tarasio» (en italià). Santi Beati. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Angilbert | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Ṯābit ibn Qurra | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Gregori V | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Brook, Timothy, 1951-. The troubled empire : China in the Yuan and Ming dynasties. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2010. ISBN 978-0-674-04602-3.
- ↑ Álvarez, Rafael. «La Historia también sucede allí donde nadie mira» (en castellà). El Adelantado de Segovia, 21-10-2021. [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ Giorgio Vasari, Vides d'Artistes. Publicat l'any 1568. Diverses edicions i traduccions.
- ↑ «Clarence, George Plantagenet duca di - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Anton Francesco Grazzini | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Vicenç I de Màntua | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Anne Conway» (en castellà). Encyclopaedia Herder. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Nicolaes Berchem | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Borbóne, Luigi di, duca di Borgogna - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ «Sophie von La Roche» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby». Find a Grave. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Chabrillan, Céleste de (1824–1909)». Australian Dictionary of Biography. National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Ansedel Anna Maria Augusta Cassel». Gammalkils Hembygds Forening. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ «Fernando Alcolea - Julia Alcayde Montoya» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Maria Franziska von Trapp: Una misionera cantante de Papúa Nueva Guinea – Mission Priest» (en castellà). [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Catalunya, Federació Autisme. «Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger – 18 de febrer», 07-02-2022. [Consulta: 18 febrer 2026].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 18. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de febrer
