24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 282 dies per a finalitzar l'any.
| << | Març 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1895 - Barcelona: Es crea la Biblioteca Pública Arús, amb 25.000 volums, complint l'encàrrec testamentari de Rossend Arús.[1]
- 2011 - Terrassa: S'inaugura la remodelació del Teatre Principal de Terrassa, coincidint amb l'any del centenari.[2]
- Resta del món
- 1478 - Ginebra (Suïssa): S'hi imprimeix el "Llibre dels Àngels" de Francesc Eiximenis.
- 1760 - Torí (Itàlia): França i el Regne de Piemont-Sardenya signen el Tractat de Torí de 1760 en què acorden la frontera entre tots dos regnes.
- 1832 - Estats Units: el govern dels Estats Units i la Nació Creek signen el Tractat de Cusseta en què els segons cedeixen el territori creek a l'est del riu Mississipi.
- 1976 - Cop d'Estat a l'Argentina contra el govern constitucional de María Estela Martínez de Perón. Arriba al poder la dictadura autoanomenada Procés de Reorganització Nacional.
- 2005 - Bixkek (el Kirguizstan): milers de manifestants opositors, que volen que es repeteixin els comicis parlamentaris del 13 de març per possibles irregularitats i que s'avancin les eleccions presidencials, agafen el control de la ciutat, ocupen el palau presidencial i en foragiten el president prorus Askar Akàiev.
- 2008 - Bhutan té les seves primeres eleccions democràtiques de la història, abandonant la seva monarquia absoluta. Només s'hi presenten dos partits, però.
- 2015 - Prats de Blèuna Auta (França): el copilot del Vol 9525 de Germanwings l'estavella contra una muntanya i moren tots 150 ocupants, molts d'ells catalans.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1786 - Móra d'Ebre: Joan Baptista Siurana i d'Ossó, oficial de l'exèrcit espanyol erudit català.
- 1815 - Reus: Maria Rosa Molas, o mare Molas, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (m. 1876).[3]
- 1897 - Sitges, Garraf: Josep Carbonell i Gener, escriptor, promotor cultural i patriota català (m. 1979).
- 1901 - Vila-real, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (m. 1981).
- 1922, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler (m. 1972).
- 1926 - Felanitx: Guillem Timoner Obrador, ciclista de pista mallorquí (m. 2023).
- 1935 - Mataró, Maresme: Pere Pubill i Calaf, més conegut com a Peret, creador de la rumba catalana. (m. 2014).[5]
- 1949 -
- Barcelona: Joaquim Maria Puyal, doctor en lingüística i comentarista radiofònic.[6]
- Portocolom, Felanitx, Illes Balears: Gabriel Mestre Oliver, escriptor mallorquí.
- 1952 - Barcelona: Quim Monzó, escriptor en català.[7]
- 1957 - Barcelona: Sílvia Munt i Quevedo, actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana.[8]
- 1962 - Perpinyà, Rosselló: Mariel·la Finet, doctora en física energètica, professora a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes.[9]
- 1971 - Barcelona: Maria Dolors Camats, política catalana.[10]
- 1973 - Girona: Míriam Díez Bosch, periodista especialitzada en religió.
- 1975 - València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
- 1996 - L'Olleria, Vall d'Albaida: Sara Micó Soler, futbolista valenciana, que juga com a defensa.[11]
- Resta del món
- 1579 - Madrid, Espanya: Tirso de Molina, escriptor espanyol del Barroc (m. 1648).
- 1756 - Mannheim: Francesca Lebrun, soprano i compositora alemanya (m. 1791).[12]
- 1775 - París: Pauline Auzou, pintora francesa i professora d'art, que va exhibir al Saló de París (m. 1835).[13]
- 1808 - París: Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera d'una fama i renom inaudits en la seva època. (m. 1836).[14]
- 1809 - Madrid, Espanya: Mariano José de Larra, escriptor romàntic conegut pel seu relat "Vuelva usted mañana" (m. 1837).
- 1811 - Königsberg, Prússia: Fanny Lewald, escriptora alemanya del segle xix (m. 1889).[15]
- 1815 - Oldenburg: Johanna Sophie Löwe, cantant alemanya (m. 1866).[16]
- 1821 - Frankfurt del Main: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya (m. 1913).[17]
- 1826 - Cicero, Nova York: Matilda Joslyn Gage, activista sufragista estatunidenca, abolicionista, lliurepensadora, editora de premsa i autora, que dona nom a l'«efecte Matilda» (m. 1898).[18]
- 1834 - Walthamstow (Anglaterra): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (m. 1896).[19]
- 1855 - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (m. 1920).[20]
- 1862 - Chicago, Illinois: Alice Constance Austin, arquitecta i dissenyadora autodidacta nord-americana (m. 1955).[21]
- 1874 - Budapest, Imperi Austrohongarès: Harry Houdini, il·lusionista i escapista (m. 1926).[22]
- 1884 - Maastricht, Països Baixos: Peter Debye, físic i químic neerlandès, Premi Nobel de Química de 1936 (m. 1966).
- 1886:
- Escanaba (Michigan): Charlotte Mineau, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1979).
- Highland Park, Illinois (EUA): Edward Weston fotògraf estatunidenc (m. 1958).[23]
- 1887 - Smith Center, Kansas: Roscoe Arbuckle, el Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (m. 1933).
- 1903 - Wesermünde, Baixa Saxònia, Imperi Alemany: Adolf Butenandt, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de 1939 (m. 1995).
- 1911 - Nova York, Estats Units: Joseph Barbera, dibuixant (m. 2006).
- 1917 - Oxford, Anglaterra: John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1962 (m. 1997).
- 1919 - Yonkers, Nova York, (EUA): Lawrence Ferlinghetti, escriptor estatunidenc.[24]
- 1926 - Leggiuno, Varese (Itàlia): Dario Fo, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1997 (m. 2016).
- 1927 - Wasserburg: Martin Walser, escriptor alemany (m. 2023).
- 1930 - Beech Grove, Indiana, Estats Units: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc (m. 1980).[25]
- 1944 - Michelstadt, Hesse: Rebecca Horn, artista alemanya, autora de L'estel ferit.[26]
- 1951 - Elmira (Nova York), Estats Units: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda.
- 1952 -
- Salem, Oregon: Dolora Zajick, mezzosoprano estatunidenca especialitzada en el repertori verdià.[27]
- Lima (Perú): Eda Rivas Franchini, advocada i política, que va ser cancellera del Perú.[28]
- 1961 - Pequín: Ni Yulan, advocada i activista pels drets humans xinesa.
- 1964 - París: Chantal Mauduit, destacada alpinista francesa (m. 1998).[29]
- 1973 - Houston, Texas, Estats Units: Jim Parsons, actor estatunidenc.
- 1979 - Nova York, Estats Units: Lake Bell, actriu, escriptora i directora estatunidenca.[30]
- 1987 - Madrid: María Valverde Rodríguez, actriu espanyola guanyadora d'un premi Goya a la millor actriu revelació.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1875, Figueres, Empordà: Pep Ventura, compositor de sardanes (58 anys).[31]
- 1916, Canal de la Mànega: Enric Granados, músic, a bord del vaixell Sussex, torpedinat pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial (n. 1867).[32]
- 1924, Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català.
- 1954, Barcelona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (73 anys).
- 1963, Barcelona: Anna Rubiés Monjonell, mestra, pedagoga i escriptora (n. 1881).[33]
- 2004, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestra, escriptora i periodista.[34]
- 2007, Barcelona: Albert Taulé i Viñas, sacerdot i músic català (n. 1932).
- 2009, Barcelona: Ricard Salvat i Ferré, escriptor, director teatral i professor universitari català (n. 1934).[35]
- 2016, Barcelona: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol (n. 1947).[36]
- 2017, Vilagrassa (Urgell): Miquel Roger Casamada, compositor, docent i productor musical (n. 1954).[37]
- 2019, Barcelona: Aurora Gassó, pintora catalana (n. 1928).[38][39]
- Resta del món
- 1603, Richmond Palaceː Elisabet I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i d'Irlanda des de 1558 fins a la seva mort (n. 1533).[40]
- 1653, Halle: Samuel Scheidt, organista i mestre alemany del Barroc primerenc.(n. 1587).[41]
- 1844, Copenhaguen (Dinamarca) Bertel Thorvaldsen escultor danès/islandès del neoclassicisme. (n. 1770).[42]
- 1895, Estocolm: Bertha Valerius, fotògrafa pionera i pintora sueca (n. 1824).[43]
- 1905, Amiens, França: Jules Verne, escriptor.[44]
- 1915, Londres: Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (n. 1848).[45]
- 1916: Kirkkonummi: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
- 1923, Friburg de Brisgòvia: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 1948, Estocolm: Sigrid Hjertén, pintora sueca, adscrita a l'expressionisme (n. 1885).[46]
- 1960, Vílnius, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (n. 1880).[47]
- 1968, Mahwah, Nova Jersey: Alice Guy, primera directora de cinema de la història, creadora del cinema narratiu i de ficció (n. 1873).[48]
- 1969, Boma, (República Democràtica del Congo): Joseph Kasavubu polític congolès,va ser el primer president de la República Democràtica del Congo.[49]
- 1976, Alton, Hampshire (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com a "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial (n. 1887).[49]
- 1980, San Salvador, El Salvador: Óscar Arnulfo Romero, sacerdot assassinat mentre celebrava l'eucaristia
- 2008, Madrid: Rafael Azcona, guionista espanyol (81 anys).
- 2017, Madrid: Paloma Gómez Borrero, periodista i escriptora espanyola (n. 1934).[50]
- 2018, Zúric, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (n. 1926).[51]
- 2019, Blantyre, Malawi: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (n. 1931).[52]
- 2020:
- Neuilly-sur-Seine, França: Albert Uderzo, autor de còmics francès (n. 1927).
- L'Havana (Cuba): Juan Padrón, caricaturista, realitzador de dibuixos animats, il·lustrador, guionista i director de cinema cubà (n. 1947).[23]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Ireneu de Sírmium, bisbe i màrtir; santa Caterina de Suècia; beats: Dídac de Cadis, caputxí; Maria Karlowska, fundadora de les Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina; sant Óscar Arnulfo Romero, bisbe màrtir; a l'anglicanisme: Walter Hilton, agustí místic. Fins al 1965, beats Simó de Trento i Guillem de Norwich, suposats nens màrtirs.
Referències
[modifica]- ↑ Pons, Marc «S'inaugura la Biblioteca Pública Arús». El Nacional.cat, 24-03-2019.
- ↑ «El Teatre Principal». Passejant per Terrassa, 07-12-2015. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Peret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Joaquim Maria Puyal i Ortiga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Quim Monzó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Sílvia Munt i Quevedo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Autors i intèrprets de Perpinyà». Portal Sardanista. Confederació Sardanista de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ VIII legislatura. Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Dolors Camats i Luís. Parlament de Catalunya, pàg. 72.
- ↑ «SARA. Sara Mico Soler». La preferente. SPA Alicante. Fútbol de Com.Valenciana. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Pelker, Bärbel. «Franziska Lebrun». MUGI - Musik und Gender im internet, 01-01-2008. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Pauline Auzou (1775-1835)». BNF. Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Fanny Lewald, German writer». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Löwe, Sophie Johanna» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon und biographische, 2003. [Consulta: 29 gener 2025].
- ↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Matilda Joslyn Gage» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Olive Schreiner (South African writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Alice Constance Austin» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- 1 2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Steve McQueen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Gutmann, Annette. «Rebecca Horn - L'Estel ferit / Der verletzte Stern» (en alemany). Goethe-Institut. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Dolora Zajick | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Eda Rivas, la primera mujer que liderará la Cancillería peruana» (en castellà). El Comercio, 15-05-2013. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Chantal Mauduit (1964-1998) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ Scholz, Pablo O. «Pam & Tommy: el fenómeno de la serie explicado por su directora, Lake Bell» (en castellà). Clarín, 16-02-2022. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Josep Maria Ventura i Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, p. 734. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ Ramilo, Carme «Maria Assumpció Soler, mestra i escriptora entre dues dictadures». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 77-81.
- ↑ «Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Johan Cruyff | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mor el compositor català Miquel Roger als 62 anys». CCMA. 324cat, 26-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «La Vanguardia». La Vanguardia, 25-03-2019. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Aurora Gasso Grau». Família Mateu. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Elisabet I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Thorvaldsens museum.. Thorvaldsens Museum. The Museum, 1953.
- ↑ Rogh, John «Bertha Valerius». Idun, 12-04-1895.
- ↑ «Jules Verne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Brück, Mary T. «Companions in Astronomy-Margaret Lindsay Huggins and Agnes Mary Clerke». Irish Astronomical Journal, vol. 20 (2), p. 70-77, 1991, p. 77.
- ↑ «Mujeres Pintoras: La expresionista sueca Sigrid Hjertén». Trianarts, 01-04-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ Medišauskienė, Danguolė «Elena Laumenskienė». Visuotinė lietuvių enciklopedija (Enciclopèdia Lituana Universal), 31-01-2007 [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ «Alice Guy, la olvidada madre del cine» (en castellà). El Periódico, 23-03-2017 [Consulta: 10 maig 2017].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mor la periodista Paloma Gómez Borrero amb 82 anys». El País, 24-03-2017.
- ↑ Pons, Miguel. «Lys Assia, Suiza 1956.» (en castellà). ESCplus, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Prominent Malawian historian D.D Phiri dies» (en anglès). Malawi 24, 24-03-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:24 de març.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 24 de març
