Associació Concòrdia
(mnc-mong) ᠮᠠᠨᠵᡠᡤᡠᡵᡠᠨᠰᡳᡝᡥᠣᡥᡠᡳ (zh-hant) 滿洲國協和會 (ja) 満州国協和会  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | nacionalisme Manchurian nationalism (en)  anticomunisme tercera posició corporativisme Panasianisme Cinc races sota una unió | ||||
| Alineació política | ultradreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 25 juliol 1932 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1945 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Pu Yi | ||||
L'Associació Concòrdia de Manxukuo o simplement Associació Concòrdia (xinès tradicional: 滿洲國協和會, pinyin: Mǎnzhōuguó Xiéhehuì; en japonès romanitzat: Manshū-koku (Kyōwakai), va ser un partit polític de Manxukuo, que va actuar com únic partit únic durant l'existència d'aquest estat titella japonès, entre 1932 i 1945.
Història
[modifica]El partit va ser fundat el juliol de 1932[1] per promoure els ideals del panasianisme, la creació d'un estat nació multiètnic segons el cinc races sota una unió,[2] i l'establiment d'una estructura que gradualment reemplacés el poder militar sobre Manxukuo per un control civil. Va arribar a ser considerat el «ventre espiritual del govern [de Manxukuo]».[3] L'emperador Puyi va ser nomenat president honorari de l'Associació Concòrdia, mentre que el Primer ministre de Manxukuo n'era el president.[4] Per 1934 el partit comptava amb uns 300.000 membres inscrits i 900 seccions locals.[4]
No obstant això, el partit va ser incapaç de complir amb els seus objectius inicials,[3] i finalment va ser convertit en un simple instrument autoritaridels militars japonesos de l'Exèrcit de Kwantung. Els japonesos aviat van aconseguir el control del partit, i encara que van renunciar a crear un partit de masses, sí que van establir una xarxa burocràtica en l'àmbit local i regional.[5] L'oficial japonès Kanji Ishiwara era partidari que l'Associació Concòrdia constituís l'avantguarda de l'Exèrcit de Kwantung en els seus objectius polítics —i també a prosseguir amb els objectius del moviment panasiàtic—,[6] però Kuniaki Koiso i altres militars japonesos es van oposar rotundament a una idea com aquesta. Encara que va mantenir un important aparell burocràtic, i la seva estructura i lideratge van ser reorganitzats entre el 1936 i el 1937, el cert és que a partir del 1937 el partit va abandonar tots els seus objectius inicials, inclosos els plantejaments fets per Ishiwara.[6]
L'Associació Concòrdia va ser dissolta al final de la Segona Guerra Mundial, amb la desaparició de Manxukuo.
Referències
[modifica]- ↑ Peter Duus, Ramon H. Myers, Mark R. Peattie (1989). The Japanese Informal Empire in China, 1895-1937, Princeton University Press, pág. 410
- ↑ Janis Mimura (2011). Planning for Empire: Reform Bureaucrats and the Japanese Wartime State, Cornell Univ Press, pág. 53
- 1 2 Norman Smith (2007). Resisting Manchukuo: Chinese Women Writers and the Japanese Occupation, University of British Columbia, pág. 25
- 1 2 Peter Duus, Ramon H. Myers, Mark R. Peattie (1989). The Japanese Informal Empire in China, 1895-1937, Princeton University Press, pág. 411
- ↑ Janis Mimura (2011). Planning for Empire: Reform Bureaucrats and the Japanese Wartime State, Cornell Univ Press, pág. 82
- 1 2 Janis Mimura (2011). Planning for Empire: Reform Bureaucrats and the Japanese Wartime State, Cornell Univ Press, pág. 82
Bibliografia
[modifica]- Beasley, W.G.. Japanese Imperialism 1894-1945. Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-822168-1.
- Dower, John. War Without Mercy, Race and Power in the Pacific War. Pantheon, 1987. ISBN 0-394-75172-8.
- Stoler, Ann. Imperial Formations. School for Advanced Research Press, 2007. ISBN 1-930618-73-5.
- Young, Louise. Japan's Total Empire: Manchuria and the Culture of Wartime Imperialism. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-21934-1.
- Young, Morgan. Imperial Japan 1926-1938. Borah Press, 1999. ISBN 1-4067-1127-6.
